Resultats de la cerca
Es mostren 2990 resultats
Nicolas Cage

Nicolas Cage (2018)
© Moritz Barcelona - Festival de Cinema de Sitges
Cinematografia
Nom artístic de Nicolas K. Coppola.
Nebot del director Francis Ford Coppola , a l’inici de la seva carrera es canvià el nom i treballà amb ell en papers secundaris a Rumble Fish 1983 i Cotton Club 1984, i protagonitzà Peggy Sue Got Married 1986 Es convertí en un dels més sòlids actors de la seva generació Vampire’s Kiss R Bierman, 1988, Moonstruck N Jewison, 1987, Wild at Heart D Lynch, 1990, Honeymoon in Vegas A Bergman, 1991, Red Rock West J Dahl, 1993 i Kiss of Dead B Schroeder, 1995 Obtingué l’Oscar del 1995 al millor actor per Leaving Las Vegas , de M Figgis Posteriorment intervingué, entre d’altres, a The Rock M Bay,…
butaca

Butaques d’un cinema
Arts de l'espectacle (altres)
Cadascun dels seients disposats en files o rengleres de les sales d’espectacles.
Marc Recha i Batallé
Cinematografia
Director de cinema.
Vida S’inicià en el cinema de manera autodidacta Realitzà, des del 1984, catorze curts en súper-8 mm El 1988 dirigí El darrer instant , el seu primer curt en 35 mm, i l’any següent aconseguí una beca de la Generalitat de Catalunya que li permeté continuar el seu aprenentatge a París amb el cineasta Marcel Hanoun, figura per excellència del cinema independent A vint-i-un anys realitzà el primer llargmetratge, El cielo sube 1991-92, basat en l’obra Oceanografia del tedi d’Eugeni d’Ors, que fou seleccionat a més de quaranta festivals d’àmbit espanyol i internacional com…
Pere Sallent i Puigcercós
Cinematografia
Empresari exhibidor de cinema.
Llicenciat en econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 El 1982 s’incorporà a l’empresa familiar de sales de cinema iniciada pel seu avi, Pere Sallent, el 1944, quan obrí una sala d’exhibició a Cerdanyola del Vallès, el Kursaal, negoci que continuà des del 1951 el seu pare, Josep Sallent, i que amplià amb la compra o gestió de petits cinemes de poblacions veïnes El 1962 amplià el Kursaal de 500 a 1800 butaques i hi incorporà un projector de 70 mm, entre altres innovacions, i el 1968 remodelà novament la sala En incorporar-se Pere Sallent a la direcció, hagué d’…
Fernando Meirelles
Cinematografia
Director de cinema brasiler.
Els anys en què estudiava arquitectura s’introduí en el cinema amateur, i realitzà videos experimentals Posteriorment treballà en televisió i publicitat El 1990 fundà O2 Filmes, que es convertí en la productora de cinema publicitari més important del Brasil Debutà en el cinema amb Menino Maluquinho 2 A Aventura 1998, al qual seguiren Domésticas 2001 i Cidade de Deus 2003, film gairebé documental sobre els barris marginals a les grans ciutats brasileres basat en la novella homònima de P Lins i que obtingué una gran acollida internacional fou nominat a…
Marcel Oms
Cinematografia
Crític i tractadista de cinema.
Principal animador del grup Les amis du cinéma , creat el 1962 a Perpinyà, dirigí “Cinemathèque” 1964, “Confrontation” 1965, “Les Cahiers de la Cinemathèque” 1971 i l’Institut de Recherche et d’Animation sur l’histoire du cinéma 1981 Publicà El romancero gitano al servicio de la revolución i La guerre d’Espagne vue par le cinéma , sobre la Guerra Civil Espanyola, Histoire de la France au Cinéma , i monografies sobre JA Bardem, L Torre Nilsson, A Dovženko, Buster Keaton, G Kozincev, Josef von Sternberg i Carlos Saura
Olivier Assayas

Olivier Assayas
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Director de cinema francès.
Fill del director Jacques Remy, començà la seva trajectòria en la indústria treballant amb ell Ha exercit de crític a la revista Cahiers du Cinéma , des d’on ha escrit sobre els directors europeus i asiàtics que més ha admirat ha homenatjat el cinema asiàtic en pellícules de ficció com Irma Vep 1996, protagonitzada per l’actriu Maggie Cheung —amb qui estigué casat— o en documentals televisius com HHH A Portrait of Hou Hsiao-Hsien 1999 Debutà en la direcció amb Désordre 1986 posteriorment ha dirigit pellícules com Fin août, début septembre 1998, Les destinées sentimentales 2000,…
Michel Hazanavicius
Cinematografia
Director de cinema francès.
Net d’emigrats lituans d’origen jueu, s’inicià professionalment a la televisió realitzant espots comercials, i l’any 1993 rodà el seu primer telefilm, La classe américaine , al qual seguiren les sèries C’est pas les 20 heures 1994 i Les films qui sortent le lendemain dans les salles de cinéma 1996 L’any 1997 debutà en el cinema amb el curt Échec au capital , i dos anys després s’estrenà el seu primer llargmetratge, Mes amis Amb les paròdies dels films d’espionatge OSS 117 Cairo, Nest of Spies 2006 i OSS 117 Lost in Rio 2009 obtingué un cert ressò Fou, però, amb The Artist 2011…
Fernando Lopes
Cinematografia
Director de cinema portuguès.
Mentre cursava estudis tècnics, s’introduí en els cercles del cineclubs de Lisboa, i el 1957 s’incorporà com a director de muntatge a la Radiotelevisió Portuguesa, en la qual, després de la dictadura, ocupà càrrecs directius El 1959 estudià, becat, a Londres i a Hollywood En tornar a Portugal fou un dels principals renovadors del cinema portuguès dins del moviment anomenat Cinema Novo, que tingué en Belarmino 1964, documental sobre un boxejador de Lisboa, un dels punts culminants Dirigí una trentena de produccions, sovint adaptacions de novelles, a més de curts, documentals i sèries de…
Tony Richardson
Cinematografia
Director de cinema anglès.
Iniciador del moviment free cinema amb Mamma Don't Allow 1956, realitzà un cinema inspirat en la realitat social Look Back in Anger 1959, A Taste of Honey 1962, Tom Jones 1963, The Charge of the Light Brigade 1967, etc Posteriorment s’installà als EUA, on filmà The Hotel New Hampshire 1984 i Blue Sky 1991
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina