Resultats de la cerca

El terme és usat per molts lingüistes moderns, especialment per BPottier, per a designar el pla del significat de les unitats lingüístiques lexicals, en oposició a llur aspecte formal de significant, designat amb el terme de lexema Segons Pottier, un semema és integrat per un conjunt de semes genèrics, constants i denotatius, anomenat classema un conjunt de semes específics, també constants i denotatius, anomenat semantema i un conjunt de semes variables i connotatius —actualitzables per uns locutors en una combinació determinada del discurs—, anomenat virtuema

Atribuït a Jaume I i més versemblantment a Jaume II, hom pot datar-ne la redacció cap a la darreria del segle XIII És una adaptació del compendi Secretum secretorum i, com Poridad de poridades i Apothegmata philosophorum , d’Ibn Ishaq, el seu contingut és una combinació d’elements polítics i filosòfics procedents de l’empirisme i de la filosofia antiga Comprèn lletres, proverbis, prediccions i oracions, entre altres components Bibliografia Bonner, A i Badia, L 1991 Ramon Llull Vida, pensament i obra literària Barcelona, Empúries

La forma més freqüent en què es dóna a l’organisme és en combinació amb grups fosfats, formant part dels àcids nucleics Així, hi ha el monofosfat de citidina CMP o àcid citidílic que conté un sol grup fosfat unit a la ribosa de la citidina en posició 5’ el difosfat de citidina CDP conté dos grups fosfats en cadena el trifosfat de citidina CTP en conté tres, també formant cadena, units per enllaços d’alta energia a la mateixa posició 5’ de la ribosa

Estudià ciències a la Universitat Metropolitana de Tòquio, i des del 1958 ensenyà física en diverses institucions i universitats de la ciutat La seva formació com a compositor fou totalment autodidàctica, i la seva obra, la major part de la qual és experimental, es basà en la combinació de diferents tècniques compositives occidentals i la música popular japonesa Del 1957 al 1960 tingué una etapa d’experimentació serialista En el catàleg de la seva obra sobresurten algunes obres electròniques i l'òpera Sara 1960

Cada cop es tendeix més a considerar-la com una estratègia de control que prioritza el maneig de factors naturals de regulació de les poblacions perjudicials, i utilitza pesticides selectius només com a última barrera defensiva

En l’escala de valoració és la màxima jugada