Resultats de la cerca

De pare turc i mare polonesa, estudià humanitats a Istanbul i posteriorment cant amb GA Lombardi Des del seu debut a Nàpols el 1953 en el paper de Santuzza a Cavalleria Rusticana de Mascagni, es revelà com una remarcable intèrpret del belcantismo romàntic, especialment Donizetti i Bellini, dels quals contribuí al redescobriment de nombroses òperes Al Teatre San Carlo d’aquesta ciutat representà el paper titular de Madama Butterfly el 1954, un any després de  Tosca a Munic i el 1956 Francesca da Rimini Zandonai a San Francisco A la Scala de Milà interpretà el paper principal del Dialogue des…

Hom coneix les laringals a través de les modificacions que han exercit en els fonemes veïns i de les unitats distintives testimoniades en les llengües anatòliques

Estudià a Melbourne i a París Debutà a Brusselles amb Rigoletto 1887 Assolí fama a Londres, on actuà anualment entre el 1888 i el 1914, i a Nova York 1893-1905 i 1910-11 Especialista en coloratura , actuà també en papers lírics Deixà una autobiografia Melodies and Memories 1925

Filla del ballarí i coreògraf Pere Mauri i Aragonès, el 1870 ingressà al cos de ball del Teatre Principal de Barcelona El 1872 actuà al Teatre Euterpe de Reus, i passà després a Hamburg, Milà, Viena, Roma i Berlín El 1873 fou primera ballarina del Liceu de Barcelona, ciutat de la qual s’acomiadà el 1877, i passà al Teatro alla Scala de Milà observada per Gounod, fou recomanada a l’Opéra de París, on estrenà el ballet de la seva òpera Polyeucte 1878 Convertida en estrella de l’Opéra, hi estrenà La Korrigane , escrita per a ella per Charles Widor 1880, i Les deux pigeons , de…

Nascuda en un ambient marginal, als catorze anys fou finalista en un concurs de bellesa que li donà l’oportunitat d’accedir al món de l’espectacle, on conegué el productor Carlo Ponti , que es convertí alhora en figura paterna i mentor artístic, i amb el qual es casà l’any 1966 Des del 1950 actuà com a extra en una desena de films, i el 1952 protagonitzà el primer llargmetratge, La favorita 1952, adaptació de l’òpera homònima de Donizetti dirigida per Cesare Barlacchi L’any següent aconseguí una certa projecció amb una altra adaptació operística, Aida , sota la direcció de Clemente Fracassi…

Educada en un ambient d’una gran cultura literària, molt aviat decidí d’ésser escriptora, bé que fins a 33 anys no publicà la seva primera novella, The Voyage Out 1915 Òrfena de pares el 1904, es traslladà amb els seus tres germans al barri londinenc de Bloomsbury, d’on sorgí el nom del conegut grup intellectual anglès, amb un membre del qual, Leonard Woolf, es casà 1912 Començà com a crítica literària de The Times Literary Supplement , revista setmanal, on publicà la major part dels seus assaigs, aplegats primerament en dos volums, The Common Reader 1925 i 1932 La segona novella, Night and…

Es formà al Hollywood Studio Club, amb Charles Laughton i a l’Actors Studio de Nova York Inicialment encasellada en papers determinats pel seu físic, aviat trencà amb aquest estereotip i desenvolupà unes aptituds dramàtiques que li permeteren interpretar papers diversos fins a una edat molt avançada Debutà el 1943, però el seu primer paper protagonista fou a Take one False Step , de Ch Erskine 1949, als quals seguiren, entre més d’un centenar de títols, Winchester 73 , d’A Mann 1950, A Place in the Sun , de G Stevens 1951, The Diary of Anne Frank , de G Stevens Oscar del 1959 a la millor…

Casada amb Edward Wharton, més endavant 1907 es traslladà a França, que ja no abandonà La seva narrativa palesa influències de Henry Jammes i recull, en la temàtica, aspectes regionalistes, problemes de la societat novaiorquesa, etc Cal destacar-ne les novelles The House of Mirth 1905, Ethan Frome 1911, The Age of Innocence 1920, premi Pulitzer i The Gods Arrive 1932

Actriu còmica i dramàtica discreta, la Columbia en féu un tipus de símbol sexual, no exempt d’ingenuïtat i de picaresca Ha actuat a The Man With the Golden Arm 1955, The Eddy Duchin Story 1956, Picnic 1956, Jeanne Eagels 1957, Vertigo 1958, Of Human Bondage 1964, Adventures of Moll Flanders 1964, The Legend of Lylah Clare 1968, etc

Actuà a la Comédie Française i amb Sarah Bernhardt Fundà un conservatori a Buenos Aires 1907 El 1913 tornà a París, on continuà la seva carrera artística La seva última representació fou La folle de Chaillot , de Jean Giraudoux, dirigida per Louis Jouvet