Resultats de la cerca

Entre els primers membres hi figuraren M Durliat, G Claustres i P Ponsich L’associació, amb seu a l’Ajuntament d’Elna, s’encarrega de la direcció científica del museu històric i arqueològic municipal, que contribuí a crear, i manté un dipòsit de material arqueològic i una biblioteca Dedica una part important de les seves activitats a la divulgació i la pedagogia, organitzant cicles de formació i tallers escolars, conferències i exposicions Ha celebrat dos colloquis el primer, el 1969 per a commemorar el novè centenari de la consagració de la catedral d’Elna, i el segon, el 1999, en homenatge…

Formada al CN Manresa, competí sota el mestratge de Josep Claret Hereva de la campiona Maria Neus Panadell, triomfà el 1974 en els Campionats de Catalunya La seva consagració, però, es produí l’any següent, quan establí els rècords d’Espanya de 100 m lliure i 100 m papallona Campiona estatal d’hivern i d’estiu, el mateix 1975 disputà els Campionats del Món i assolí la medalla d’or en la Copa d’Europa i la de bronze en els Jocs Mediterranis Nedà els 100 m papallona i el relleu 4 × 100 m estils en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 Es retirà el 1978

L’església de Sant Pere, de la qual es desconeix l’emplaçament, era la segona en importància de la vila de Lasquarri Segons l’acta de consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles de l’any 1040, l’església de Sant Pere, situada a Lasquarri, així com la de Santa Maria, van ésser confirmades com a possessions de l’esmentat cenobi Cal dir que aquesta donació confirmava la que l’any 1023 va fer el rei Sanç III de Navarra i Aragó al monestir de Tavèrnoles del castell de Lasquarri i de les seves esglésies Actualment hom no recorda pas cap capella amb aquest titular dins el terme…

La primera referència segura de l’església de Sant Climent data del 1123, any en què el bisbe Ramon Guillem de Roda, amb motiu de la consagració de l’església abacial de Santa Maria d’Alaó, la dotà amb les quartes episcopals de Sant Climent d’Aulet, delmes i defuncions Un capbreu d’aquest monestir cita també les quartes i el delme d’Aulet, serveis de cena i dos homes amb tot el delme Fins a la desamortització del segle XIX consta dintre l’abadiat exempt alaonès Per tant, caldria identíficar-la amb l’església del poble d’Aulet, tot i que actualment és dedicada a sant Sadurní

Aquesta església és la parròquia del poble deSantGuimdelaPlana, emplaçat al sud-est de Guissona L’església actual és una construcció relativament moderna que conserva alguns panys de mur d’un edifici més antic El campanar porta la data del 1870 La parròquia deSantGuim fou una església subjecta a la canònica de Guissona, i així es recull en l’acta de consagració …

Aquesta església apareix esmentada entre les possessions cedides al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles amb motiu de la consagració de la seva església l’any 1040, “Sancto Stephano de Nargo, simul cum ipsa cella et cum ipsa villa de ipsa sena …” L’any 1049, l’abat de Sant Serni donava a Guillem i Ramon Arnau l’església de Sant Esteve de Nargó, amb les cases, terres, molins, i les dècimes i les primícies que el cenobi hi tenia, i es fa referència al mas de Sant Esteve, esmentat també l’any 1172, en què és cedit per l’abat de Tavèrnoles a Bernat Miró de Sant Esteve amb certes…

L’església de Santa Maria de Lliors era sufragània de Sant Quirze d’Arbúcies, i, per tant, és esmentada en tots els documents, tant en l’acta de consagració com en les posteriors confirmacions, amb la denominació llatina de “ Sanctae Mariae de Lisans ”, mentre que en el Llibre verd de la catedral de Girona, del 1362, és anomenada “ Sanctae Mariae de Lusuris” A banda d’aquests documents, no se’n coneixen d’altres més específics Pel que fa a la construcció, cal dir que no en resta res de l’època romànica, a causa de les reformes dutes a terme als segles XVII i XVIII

S'hi dreça l’església parroquial de Santa Coloma, rectangular, amb un campanar de torre quadrat, de la qual depèn la de Ges Al fossar de la Bastida, als afores del poble, hi ha l’església vella de Santa Coloma, trapezoidal, coberta amb encavallades de fusta Hom fa festa major el dissabte després de Pasqua, i el diumenge se celebra l’aplec de Sagàs L’antic castell, del qual es conserven restes, era el centre d’una antiga batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat El lloc d' Ortone és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell

És el nucli més poblat del municipi L’església parroquial Santa Maria és romànica, del començament del s XII ampliada al segle següent, de nau única i absis semicircular Han estat conservats dos frontals d’altar i un retaule gòtic notables A All, lloc esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell 839, tingué lloc el 862 un judici públic presidit pel comte Salomó de Cerdanya Esclua, el bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia el patrimoni familiar Vora el Segre, dins el terme parroquial d’All, es troba el santuari de la Mare de Déu de Quadres

Una de les sufragànies tradicionals de Sant Esteve de Pelagalls és Sant Salvador de Golonor, església situada dins la partida de Golonor, a llevant de Pelagalls El lloc de Golonor és conegut des de l’any 1040, en què el castell de Golonor apareix com una de les possessions de Santa Maria de la Seu d’Urgell L’església de Golonor és documentada per primera vegada a l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 Entre les esglésies dependents de la canònica s’esmenta l’” ecclesiam de Guannalor ”, just abans de la de Pelagalls És possible que en aquest moment Golonor…