Resultats de la cerca

A causa de certes activitats illegals hagué d’exiliar-se a Romania 1875, on s’establí definitivament Collaborà en la revista Contemporanul de Iaši, on s’esforçà per aplicar el materialisme històric als problemes de teoria i crítica literària La seva polèmica amb el grup conservador de Titu Maiorescu i els seus Studii critice ‘Estudis crítics’, 1890, 1891, 1897, 1925-27 exerciren una gran influència en la literatura romanesa

Va acompanyada, gairebé sempre, d’inflamació de l’ovari i no difereix clínicament de la salpingoovaritis o salpingooforitis Les etiologies més importants són la gonocòccica, la puerperal, el postavortament estreptococs, estafilococs i EColi i la tuberculosa Clínicament, el quadre és similar al d’una peritonitis pelviana El tractament inicialment ha d’ésser conservador antibiòtics, analgèsics, repòs, etc, i si aquest fracassa cal fer un tractament quirúrgic d’urgència

Residí habitualment a Madrid i es distingí per la seva activitat a favor de la restauració monàrquica 1874, després de la qual fou diputat en quatre legislatures i senador Afiliat al partit conservador, seguí l’escissió silvelista Aconseguí del govern la construcció de la carretera Almansa-Cofrents i altres obres a la Vall de Cofrents i la Plana d’Utiel i estigué molt lligat als cacics d’aquelles comarques

Format a Harvard, s’hi doctorà el 1929 Deixeble de Chandler RPost, la seva obra Romanesque Mural Painting of Catalonia 1930 fou la primera gran monografia estrangera sobre la pintura mural romànica catalana S'especialitzà després en cultura germànica Fou professor a Harvard 1928-63, on fou conservador del Busch-Reisinger Museum of Germanic Culture 1930-68 allà recollí una de les més importants colleccions d’art germànic als EUA

Milità en el grup conservador de Romero Robledo i fou senador per Madrid, director d’establiments penals i ministre de foment 1895 Havia estat alcalde de Madrid el 1885 i el 1891, però la seva gestió fou molt combatuda El nomenament ministerial ocasionà una manifestació d’uns 60 000 madrilenys, que motivà la seva dimissió Publicà una Colección de discursos políticos 1889 i Manual de astronomía popular 1896

Tingué una primera època fins al febrer de 1861 políticament progressista, sota la direcció dels seus fundadors, Luis de la Loma Corradi i Marià Carreras i González Adquirit per Josep Campo, marquès de Campo, esdevingué òrgan del partit conservador i fou dirigit per TLlorente i Olivares En voler Campo suprimir el periòdic, l’adquirí, amb la impremta, Josep Domènech i Taverner, que, amb Llorente, substituí la capçalera per Las Provincias

Després de la Primera Guerra Mundial fou president del Consell Nacional 1917 que proclamà la independència de Lituània Nomenat president de la República Lituana 1919-20, donà un cop d’estat 1926 amb l’ajut del partit Tautininkai nacionalista conservador i implantà un govern autocràtic Reelegit el 1932 i el 1938, en produir-se l’annexió de Lituània a Rússia 1940 fugí a Alemanya i després als EUA

A Roma fou alumne de Canova i Thorwaldsen Conservador del Museo del Prado, a Madrid 1829, li'n fou encarregada la part escultòrica de la façana És autor del sepulcre del cardenal Lluís Maria de Borbó i de Vallàbriga catedral de Toledo, del de la comtessa de Chinchón palau de Boadilla del Monte, del baix relleu Hèctor acomiadant-se d’Andròmaca Academia de San Fernando i de nombrosos retrats

Del 1932 al 1957 fou recollector i més tard conservador d’artròpodes del Museu de Zoologia de Barcelona Professor de l’Escola Superior d’Agricultura Especialista en himenòpters, té dedicades algunes espècies d’insectes d’aquest ordre És autor, entre altres treballs, de Les zoocecídies de les plantes de Catalunya 1936, extensa monografia de les cassanelles catalanes i de Zoocecidias de la Península Ibérica, I Cynipidae g/> Neuroterus 1956

Fou elegit diputat a l’Assemblea Francesa 1956-59 i fundà el partit socialdemòcrata 1956, de signe conservador i profrancès Nomenat primer ministre del govern autònom 1958-60, esdevingué president de Madagascar el 1960, càrrec per al qual fou reelegit el 1965 i el 1972 Menà una política obertament prooccidental i antimarxista, i fou considerat un dels collaboracionistes més significats del neocolonialisme francès Fou derrocat, el 1972, per una revolta popular