Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
electró no localitzat
Física
Electró la funció d’ona del qual no és confinada a les proximitats d’un nucli sinó que s’estén per una molècula o estructura cristal·lina.
supercomplex
Química
Complex polinuclear d’estructura cristal·lina tridimensional indefinida, en el qual cadascun dels lligands és coordinat a dos ions metàl·lics, que ocupen els vèrtexs alternats del reticle.
Aquests dos ions poden ésser del mateix element químic, ambdós en el mateix estat d’oxidació com en el ferricianur fèrric o verd de Berlín o en estats d’oxidació formalment diferents com en el ferrocianur fèrric o blau de Prússia, o ésser d’elements diferents com en els ferrocianurs de coure o de zinc L’estructura generalment és aniònica, i conté cations alcalins en alguns del intersticis del reticle cristallí
adulària
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats diferencials entre…
cel·lulosa
Química
Polisacàrid macromolecular, de fórmula
És el principal constituent de les parets cellulars dels vegetals superiors dels quals representa, en pes, la tercera part i el compost orgànic natural més abundant Identificada vers el 1837 pel francès Anselme Payen París 1795-1871, semblà als primers investigadors que era en íntima associació química amb uns altres constituents de les parets cellulars Tècnicament, hom qualifica de celluloses les fibres completament blanques obtingudes en sotmetre les matèries vegetals a determinats tractaments controlats de purificació, amb inclusió d’altres substàncies, com les hemicelluloses, de…
impuresa
Electrònica i informàtica
Qualsevol àtom trivalent o pentavalent que, disposat convenientment en l’estructura cristal·lina d’un semiconductor intrínsec (i, per tant, tetravalent), el converteix en extrínsec (p o n, respectivament).
tartrà
Enologia
Tartrat d’hidrogen i potassi que el most diposita en el fons i en les parets del cup, botes, etc., sota la forma d’una crosta cristal·lina rogenca.
esfenoide
Mineralogia i petrografia
Forma cristal·lina fonamental constituïda per un díedre en el qual les cares són simètriques amb relació a un eix binari de simetria bisector i normal a l’aresta.
recristal·lització
Química
Mètode de purificació de composts cristal·lins consistent en la dissolució d’aquests en solvents apropiats calents, per tal que, en refredar-se, subministrin una forma cristal·lina més pura (cristal·lització).
És, juntament amb els mètodes cromatogràfics, una de les tècniques de purificació de sòlids més emprades
paramorfisme
Mineralogia i petrografia
Polimorfisme d’un mineral consistent en el fet que el canvi de la forma cristal·lina té lloc sense destrucció i amb l’orientació del nou cristall sobre l’anterior.