Resultats de la cerca

Organitzà la companyia de San Giorgio, integrada per mercenaris italians que lluitaren en defensa del papa romà Urbà VI contra Climent VII, papa d’Avinyó També ajudà Carles II de Durazzo III de Nàpols en la conquesta de Nàpols 1381 Continuà al servei del seu fill, Ladislau de Nàpols

Estudià dret a Bolonya, on exercí de notari Escriví Documenti d’Amore 1309-13, poema allegòric on el déu Amor, considerat com a principi de la bellesa i de la virtut, dóna consells de moral escriví també el recull de preceptes Del reggimento e costumi di donna, en prosa i en vers Totes dues obres són molt interessants per al coneixement dels costums del s XIV Morí a Florència durant la pesta negra que assolà Europa

La seva obra poètica —en general de circumstàncies, bé que en algun cas s’apropa als esquemes simbolistes— és recollida en Alvoradas 1865 i Outonais 1892 L’exaltació del món laboral, el cristianisme vague i sense dogmes i el to de pamflet d’una gran part de la seva obra reflecteixen molts dels tòpics del progressisme portuguès

Són obres seves el monument a Carlo Marsuppini a Santa Croce 1453 i l’altar de marbre de l’església de San Lorenzo 1461, de Florència, les quals obres han servit per atribuir-li els busts de la Madonna Panciatichi i d’una Desconeguda Museo Nazionale, Florència i els de Sant Joan i Jesús, nens Louvre, i també els tondi amb caps d’àngels de la capella Pazzi de Florència Partint de Donatello, la seva obra es caracteritza per la força poètica i per la mòrbida lluminositat que l’oposarà al corrent descriptiu i lineal de l’escola florentina

El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on collaborà amb WA Mozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro 1786, Don Giovanni 1787 i Così fan tutte 1790 n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler Una cosa rara, Il burbero di buon cuore , 1786, etc Passà a Londres i fugí més tard a Nova York 1805, on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia

Deixeble, a Siena, de Sodoma i Beccafumi, fou influït després per Miquel Àngel Descendiment, 1541, Roma, Trinità dei Monti Decorà la Sala Regia del Vaticà 1557

Influït per Willem Bilderdijk, es féu calvinista 1822 Antiliberal convençut, defensà l’ordre antic a Bezwaren tegen den geest der eeuw ‘Objeccions contra l’esperit del segle’, 1823 Publicà també Hagar 1848 i De Chaos en het Licht ‘El caos i la llum’, 1850

Descobrí l’arxipèlag que porta el seu nom, a l’Atlàntic sud, i recorregué la costa oriental d’Àfrica, Madagascar i l’Índia, on es distingí al costat del virrei Alburquerque

Duc d’Urbino Estigué al capdavant de les milícies de Milà i de Florència i de Ferran I de Nàpols Passà després a dirigir els exèrcits pontificis de Pius II, que el recompensà amb el títol de vicari de l’Església 1463 Fou cap de la lliga italiana i vencé els venecians a Molinella 1467 Fou un dels mecenes més importants del seu segle i convertí el seu ducat en un destacat focus cultural de l’època

A Màntua creà una escola humanística, destinada primerament als Gonzaga, als fills de Joan Francesc I de Màntua, dels quals fou tutor, que aplegà després, durant uns vint anys, un nombre notable de deixebles, eclesiàstics, militars, mestres i humanistes Deixà escrit només un tractat, De orthographia , i algunes cartes