Resultats de la cerca
Es mostren 899 resultats
Aben Aboo
Història
Noble morisc granadí, de nom cristià Diego López.
Participà activament en la insurrecció dels moriscs de Granada 1568 amb el seu cosí Aben Humeya Després d’assassinar aquest, es nomenà “rei dels andalusos” 1569 A la darreria del 1570 la rebellió restà totalment sufocada, i Aben Aboo fou executat pels mateixos partidaris
Juan Marinello
Literatura
Retòrica
Poeta, assagista i orador cubà.
Graduat en dret i professor universitari, fou president del Partido Socialista Popular i candidat a la presidència de la república Entre les seves obres es destaquen Liberación 1926, Americanismo y cubanismo literario 1931 i Literatura hispano-americana 1937
la Santa Cinta
Capella de la Santa Cinta , construïda per Diego Martínez, a la seu de Tortosa
© Fototeca.cat
Cinta de seda blanca de 12 pams de llargada, venerada, almenys des del 1347, com a cinyell de la Mare de Déu a la catedral de Tortosa, especialment per les dones gràvides.
Segons la tradició recollida el 1508, fou lliurada personalment per la Mare de Déu a un sacerdot tortosí Conservada originàriament en un reliquiari de cristall i d’argent del s XV, entre el 1672 i el 1725 li fou construïda i dedicada una sumptuosa capella on és venerada actualment, juntament amb la imatge de la Mare de Déu de la Cinta El 1617 fou fundada la confraria de la Mare de Déu del Socors i de la Santa Cinta
Puzzle
Cinematografia
Pel·lícula del 1986; ficció de 92 min., dirigida per Lluís Josep Comeron i Martín.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Arc Interprod Ricardo Albarrán, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ LJComeron FOTOGRAFIA Hans Burmann Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Jordi Doncos SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Patxi Andión Pedro, Antonio Banderas Andrés, Carme Elias Julia, Héctor Alterio Luis, Joan Miralles Diego, Josep Minguell germà de Diego, Mercè Camins l’esposa d’Andrés, Rosa Novell filla de don Ramón, Carles Lucena pare de Diego, Marta Molins Tina, Muntsa Alcañiz l’esposa de Pedro,…
Els amants de Terol
Tema literari, originat en un dels contes del Decameró, Girolamo i Salvestra, que tingué gran fortuna en les lletres castellanes a través, principalment, de l’obra dramàtica Los amantes de Teruel (1627) atribuïda a Tirso de Molina, de la refosa que en publicà Juan Pérez de Montalbán el 1638 i, sobretot, del drama romàntic del mateix nom que Juan Eugenio Hartzenbusch estrenà el 1837.
La història, amb variants, explica els amors contrariats entre la noble i rica Isabel de Segura i el plebeu Diego Marsilla Diego demana un termini per a conquerir honors i merèixer la mà de la noia, però quan retorna, triomfant, ella acaba de casar-se amb un altre els dos joves moren consumits per la impossibilitat de llur amor
Chagos
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Índic, que políticament forma part del Territori Britànic de l’Oceà Índic des del 1965.
D’origen corallí, no té població estable L’illa més important és Diego Garcia Exporta copra Hi ha bases militars dels EUA i de la Gran Bretanya El 22 de maig de 2025 el Regne Unit formalitzà la cessió de l’arxipèlag a Maurici L’acord inclou l’arrendament de l’illa de Diego Garcia per un període de 99 anys
la Victòria
Ermita
Santuari i antiga ermita del municipi d’Alcúdia de Mallorca, al vessant septentrional de la talaia d’Alcúdia, a la part nord-oriental de la península des Pinar (dita també península de la Victòria), en la qual consta ja el 1395 l’existència de vida eremítica.
Hom ha volgut identificar, equivocadament, aquest santuari amb l’església de Santa Maria de la Torre d’Alcúdia que surt esmentada des del 1252 Però no fou fins el 1403 que el bisbe de Mallorca autoritzà a l’ermità fra Diego García a transformar en públic l’oratori de la seva cella, on es venerà una imatge de la Marede Déu, dita fins a les Germanies Nostra Dona de fra Diego Aquest ermità, juntament amb altres, hi practicava l’alquímia, i els seus medicaments foren sollicitats fins i tot per Alfons IV de catalunya-Aragó en morir fra Diego el 1426, l’…
Francisco Gutiérrez Cossío
Pintura
Pintor.
Conegut com a Pancho Cossío , s’inicià en la pintura a Santander 1911 i a Madrid 1914, i posteriorment residí a París 1923, fins el 1932, que tornà a Santander, on, després d’un parèntesi de deu anys d’inactivitat, reprengué la seva obra Aquesta es caracteritza per l’estudi de la matèria, d’una densitat pastosa, i pel dibuix esquemàtic, amb temes diversos marines, natures mortes, paisatges i retrats — Amor 1926, Los peces 1927, Los guantes 1929, Retrato de mi madre 1942 i Dos mesas 1959 — , i és conservada al Museo Español de Arte Contemporáneo Madrid i al Museo de Santander
comtat de Dénia
Geografia històrica
Jurisdicció feudal concedida el 1356 a Alfons de Gandia i de Foix (Alfons I de Gandia), senyor de Dénia.
A la mort 1424/25 del seu fill, Alfons de Gandia i d’Arenós Alfons II de Gandia, passà a la corona Alfons IV l’atorgà de nou al seu germà l’infant Joan, rei de Navarra, el qual el cedí 1431 al seu preceptor Diego Gómez de Sandoval y Rojas mort el 1454, qui el passà al seu fill Fernando mort el 1474, i aquest al seu fill Diego, moment en que fou erigit el marquesat de Dénia
Pere Prat
Militar
Cirurgià militar.
Es traslladà a Nova Espanya Formà part de la tripulació del “San Carlos”, paquebot que arribà, el 1769, a San Diego com a suport marítim de l’expedició de Gaspar de Portolà per tal de consolidar la presència espanyola a l’Alta Califòrnia S'integrà a l’expedició del paquebot “San Antonio”, que el 1770 sortí de San Diego, en formar part de l’expedició que cercava el port de Monterey Emmalaltí d’escorbut, i després morí, el 1773
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina