Resultats de la cerca
Es mostren 1682 resultats
vibrato
Música
Tipus d'ornamentació consistent en l’oscil·lació lleugera de l’afinació d’una no ta, de velocitat variable, produïda amb finalitats expressives i/o de qualitat sonora.
Les primeres referències existents sobre el vibrato segle XVII el presenten com un ornament l’ús del qual es restringeix a determinades situacions Molt aviat, però, una manifestació més subtil d’aquest vibrato s’incorporà al so habitual dels instruments d’arc F Geminiani així ho reflecteix en el seu tractat The Art of Playing on the Violin , 1751 Al segle XIX, aquest fet tingué gairebé la consideració de norma Això no obstant, al llarg de la història també hi ha hagut importants detractors d’aquesta pràctica, com L Mozart o L Spohr, que en defensaven el concepte originari d’ornament…
mustèlids
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes, de mida mitjana o petita.
Són semiplantígrads o digitígrads i tenen cinc dits a cada mà Presenten glàndules odoríferes molt desenvolupades a la vora de l’anus Generalment tenen canvis estacionals en la coloració del pèl Aquesta família enclou espècies típiques de terra ferma, com ara la fura, el visó i la mofeta, i d’altres que es mouen preferentment en rius i torrents, com la marta i la llúdria La major part dels membres de la família són activament caçats per tal d’obtenir les pells
conillets

Conillets
Johan N (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les escrofulariàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, de tiges erectes, fulles alternes, lanceolades i enteres, subsèssils, flors generalment vermelles o rosades, grosses (de 3 a 4 cm), en llargs raïms terminals, glandulosos, i fruit en càpsula poral.
La corolla, que presenta una bossa nectarífera basal, és dividida en dos llavis i té la gola tancada per una protubèrancia del llavi inferior si hom hi fa pressió lateralment amb els dits, els llavis se separen i la flor pren tot l’aspecte de la boca o morro d’un animal Els conillets es fan als murs, talussos, llocs rocallosos, etc, d’un gran part de l’Europa meridional, especialment a la zona submediterrània Algunes varietats són conreades als jardins
darbukka

Darbukka marroquina construïda al darrer quart del segle XIX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de cos obert en forma de copa i una sola membrana tensada a l’extrem més ample.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa Generalment fet de terra cuita, pintada o esmaltada, també n’hi ha exemplars de fusta i de metall El músic acostuma a collocar l’instrument en posició horitzontal sota el braç o bé sobre la cuixa, i el percut amb totes dues mans els dits de la mà dreta actuen sobre el centre de la membrana, i els de la mà esquerra, sobre les vores És molt popular als països àrabs
John Ambrose Fleming
Física
Físic anglès.
Estudià a Londres 1870 i a Cambridge 1877-80 Treballà com a professor de física i de matemàtica a l’University College de Nottingham 1881 i com a enginyer de l’Edison Electric Light Co Féu investigacions sobre les aplicacions pràctiques de la llum, amb les quals contribuí al desenvolupament de les bombetes elèctriques de l’enllumenament, del telèfon i de la telegrafia sense fils Descobrí el tub termoiònic díode i les anomenades regles de Fleming o dels tres dits
síndrome d’Edwards
Patologia humana
Anomalia cromosòmica caracteritzada per la presència d’un cromosoma supernumerari agregat a la parella 18 en totes les cèl·lules somàtiques (trisomia); la seva causa és possiblement una no-disjunció.
Presenta un quadre molt ampli amb hipertonia muscular, retard psicomotor, alteracions cranials diverses, micrognàtia, rigidesa articular i, sobretot, mans en actitud típica en què els dits índex i menovell són damunt, respectivament, del dit del mig i de l’anular la síndrome s’associa sovint amb malformacions cardíaques i renals La mortalitat és alta un 75% dels afectats mor abans dels tres mesos d’edat i la seva incidència se situa en un cas per cada 5000 nounats nascuts vius
conga
Música
Instrument de percussió afrocubà, emprat en l’acompanyament de danses llatinoamericanes, especialment la conga, d’on li ve el nom.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa És de forma troncocònica, amb una sola membrana, obert per l’extrem inferior Es toca directament amb les mans i els dits, els quals, amb una elaborada tècnica d’execució, permeten la realització d’acompanyaments rítmics d’una gran riquesa de matisos Procedent de la música afrocubana, s’ha incorporat a les orquestres modernes de música lleugera Acostuma a utilitzar-se per parells, l’un de so més greu que l’altre
síndrome de Marfan
Patologia humana
Trastorn hereditari del teixit connectiu que ocasiona alteracions oculars, osteoarticulars i cardiovasculars.
Es transmet de manera autosòmica dominant i es manifesta ja en la infantesa Hi ha un creixement exagerat dels ossos llargs, amb una talla i una envergadura excessives per a l’edat, i amb els dits molt llargs aracnodactília Les articulacions són molt laxes i hiperextensibles els peus, plans, i les luxacions articulars, freqüents Pot haver-hi també luxació del cristallí, dilatació de l’aorta i insuficiència de la vàlvula aòrtica cardíaca Fou descrita pel metge francès Bernard-Jean Antonin Marfan 1858-1942
maniobra de Sanmartino
Mètode d’exploració per a la diagnosi dels processos abdominals aguts.
Amb una mà hom palpa la paret abdominal, mentre que amb l’altra efectua la dilatació forçada de l’anus, previ buidament de la bufeta, amb dos dits introduïts a través d’aquest El dolor que provoca la dilatació forçada fa desaparèixer el dolor i la contractura abdominal en els casos d’abdomen agut d’origen extraabdominal i en els abdominals de causa no inflamatòria com ara còlics nefrítics En els casos de peritonitis, el dolor i la contractura abdominal no es modifiquen
iberomesornis
Paleontologia
Au fòssil, de la subclasse dels arqueornítids, del Cretaci inferior trobada al jaciment de Las Hoyas, a Conca.
Evolutivament, l’iberomesornis se situa entre el primer gènere d’au conegut, l’arqueòpterix, del Juràssic superior, i les aus d’aspecte modern del Cretaci superior com Hesperornis i Ichthyornis Malgrat conservar alguns dels caràcters reptilians que són presents a l’arqueòpterix, l’iberomesornis mostra ja una marcada especialització cap al vol actiu, com ho demostren els dits de les ales, molt reduïts, i la presència d’un veritable pigostil o os caudal, en lloc de les prop de vint vèrtebres lliures de l’arqueòpterix
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina