Resultats de la cerca

Titulat 1891, anà a l’estranger i fou influït per les idees de Viollet-le-Duc a la tornada treballà a Barcelona El 1900 fou nomenat arquitecte municipal de València Hom en destaca el projecte d’un barri obrer a l’Eixample de València, el pla general de la ciutat, diverses cases de veïns — algunes de les quals relacionades amb l’estil de Domènech i Montaner — i l’Institut Oftalmològic del Doctor Viciano a Algemesí Ribera Alta Construí diversos panteons a València La seva obra més típicament modernista era el portal del desaparegut Saló Eslava 1908, arabitzant, a València Publicà algun estudi…

Fou un dels principals collaboradors de Pere III de Catalunya-Aragó en la redacció de la seva crònica personal, en la qual ja participava el 1371 El ple de la seva intervenció correspon al 1375, segons la lletra que el rei li adreçà aquell mateix any donant-li normes molt concretes sobre la redacció del text Posteriorment continuà la seva collaboració, que, després d’una interrupció, fou represa a partir del 1385 Bibliografia Bòscolo, A Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere el Cerimoniós Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1975 Gubern i Domènech, R “Notes sobre la redacció de la…

El nom del grup prové del d’un poblet del sud de Suècia, on Boix visqué un temps El 1968 s’integraren al  Grup de Folk , i enregistraren un disc EP amb versions en català de dos temes populars nord-americans,  Tota la tristor i  El cucut , una cançó de Tom Paxton,  És molt tard , i el tema popular gallec cantat en aquesta llengua  Por a mar abaixo vai El novembre del 1968 assoliren el primer gran èxit amb la cançó Ai adéu, cara bonica , inclosa dins el seu segon EP L’any 1969 Montserrat Domènech substituí Joan Boix, i després del retorn d’aquest del servei militar, el 1971, fou Bernadet qui…

Al final del s XIX hom en deia arquitectura bizantina El promotor més important fou Paul Abadie, arquitecte de l’església del Sacré Coeur de Montmartre, a París, còpia de Sant Front de Perigús, al Perigord Tingué un gran predicament a Alemanya restauració de la capella palatina d’Aquisgrà i a Anglaterra catedral catòlica de Westminster Als Països Catalans n'hi ha mostres esporàdiques, com la restauració de Ripoll, feta per Elies Rogent 1886, i, a Barcelona, l’església dels jesuïtes al carrer de Casp, de Martorell i Oliveres, la dels carmelites, de Josep Domènech i Estapà, l’…

Format a l’Escola de Belles Arts d’Estocolm El 1958 es traslladà a Màlaga, on entrà a formar part del Grupo Picasso Dos anys més tard s’installà a Barcelona i prengué part activa en el Cicle d’Art d’Avui, les exposicions MAN i el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró, del qual s’ocupà de les relacions internacionals Exposà el 1964 a la Sala Gaspar La seva escultura, de volums corporis i formes sinuoses, prengué com a model certs elements del Modernisme i de Domènech i Montaner, en concret Exposà regularment a la galeria Pierre d’Estocolm Des del 1972 residí a Sölvesborg, on fou…

La integraren figures del catalanisme tradicional, com Ramon d’Abadal, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Narcís Verdaguer i Callís, i elements possibilistes, més liberals, com Jaume Carner, Ildefons Sunyol o Joaquim Casas i Carbó Acceptà com a programa polític el de les bases de Manresa del 1892, definint el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa patriòtica oberta a tots els catalans El presidí Narcís Verdaguer i Callís, amb Jaume Carner de vicepresident i Enric Prat de la Riba de secretari…

Fundat el 1953, debutà en el campionat provincial de Lleida La temporada 1958-59 es proclamà campió provincial i aconseguí l’ascens al trofeu Gonzalo Aguirre Jugava al collegi dels Pares Claretians Durant la dècada de 1960 l’equip femení fou una referència del club L’any 1968, dirigit per Francesc Domènech, ascendí a primera divisió estatal femenina Entre el 1971 i el 1979 es mantingué a segona divisió estatal Des del 1976 jugà al nou pavelló d’esports Al final dels anys setanta l’equip femení desaparegué per falta de patrocinador El 1980 creà l’escola de bàsquet El 2010 tenia equip masculí i…

Titulat a Barcelona 1899 Arquitecte municipal de Barcelona, intervingué en la reforma del nucli antic i en el pla Jaussely Entre les seves obres hi ha la reforma del Cercle Mallorquí de Palma 1899, feta en collaboració, en un estil derivat de Domènech i Estapà, i no realitzada fins en 1913-18 El seu projecte de restauració de la seu d’Urgell li valgué la segona medalla a l’Exposición Nacional de Madrid del 1904 Projectà la reconstrucció del Teatre de Terrassa 1908 Comissionat per l’ajuntament de Barcelona, el 1910 anà a l’Exposición Internacional de Buenos Aires, on obtingué un premi…

Establert a Barcelona, collaborà en el Diario de Barcelona i la Ilustración Española y Americana de Madrid Fou membre de la Comissió de Monuments Estudià 1869 la conservació dels monuments durant les revolucions franceses del 1789 i el 1848, i és autor de la monografia Antonio Viladomat, el artista olvidado y maestro de la pintura catalana 1877, primer estudi seriós sobre l’art català del s XVIII Deixà inèdita una segona part d’aquesta obra, publicada en part per Santiago Alcolea 1969 Collaborà en la Historia general del arte, de Lluís Domènech i Montaner Fou membre de l’Acadèmia de Sant…

Titulat el 1905 Gendre i collaborador de Lluís Domènech i Montaner, fou l’arquitecte director de l’important grup d’artistes i ajudants que intervingueren en l’obra del Palau de la Música Catalana El 1912 feu l’ampliació de la casa Thomas, del seu sogre, a Barcelona Guanyà amb Enric Catà el concurs per al Teatre Principal de Terrassa 1909, i el 1910, amb Alexandre Soler i March , el del Mercat Central de València acabat el 1928 És autor de nombrosos edificis de Barcelona Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i degà del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears…