Resultats de la cerca
Es mostren 2239 resultats
Edward Friedrich Mörike
Música
Escriptor alemany.
La mort del seu germà, un amor desgraciat i la incompatibilitat de la seva condició de pastor luterà amb els dubtes de religió que l’assetjaven donaren a la seva obra un caràcter ombrívol que, tanmateix, coexistí amb ocasionals expressions d’humor Molt afeccionat a la música, mostrà una devoció especial per WA Mozart, a qui feu protagonista d’una de les seves narracions més celebrades, Mozart auf der Reise nach Prag 'Mozart en el viatge a Praga', 1855, i a la vegada demostrà una clara aversió per R Wagner La música, d’altra banda, és un tema recurrent en els seus poemes, que…
Associació Esportiva Prat
Futbol
Club de futbol del Prat de Llobregat.
Fundat el 1945 sota la presidència de Josep Aleu i Torres, havia aparegut els anys trenta amb una altra denominació La fusió del Club Deportiu Prat 1934 i el Club Deportiu Internacional 1935 donaren lloc a la Unió Deportiva Prat, fundada el 1939 El primer any guanyà el Campionat de Catalunya amateur , però poc després desaparegué, i fou refundada el 1945 per Josep Aleu Des de la temporada 2008-09 juga a tercera divisió El seu terreny de joc és al complex esportiu municipal Sagnier Als seus jugadors se’ls coneix popularment com els pota blava Té equips de futbol base i havia…
D’Ací i d’Allà
Portada de D’Ací i d’Allà de l’any 1929 anunciant l’Exposició Internacional de Barcelona
© Fototeca.cat
Magazín publicat a Barcelona (1918 juny del 1936).
Aparegué mensualment fins el desembre del 1931 Després d’una interrupció de cinc mesos, tornà a sortir com a trimestral Fou dirigit per Josep Carner 1918, Ignasi Folch i Torres 1919-24 i Carles Soldevila Vinculat a l’Editorial Catalana, el 1924 se'n féu càrrec Antoni López i Llausàs L’àmplia llista d’escriptors i d’illustradors que hi collaboraren revela l’eclecticisme intellectual i polític de la revista El relleu de les fotografies, dels gravats i l’atenció a l’actualitat general li donaren un estil europeu Des del 1932 s’hi accentuà el caire de modernitat més importància a la…
apostòlic | apostòlica
Història
Membre de la facció extrema de l’absolutisme espanyol des del 1823 fins al començament de la primera guerra Carlina.
El nom deriva probablement de l’hàbit d’anomenar junta apostòlica determinades reunions de clergues per a repartiment de tributs, etc aquest mateix nom de junta apostòlica fou adoptat per una junta constituïda a Galícia el 1820 per a lluitar contra el règim constitucional Una altra junta apostòlica devia ésser un dels organismes dirigents dels grups absolutistes que, des del 1823, començaren a manifestar la seva hostilitat contra la moderació de Ferran VII i a coordinar l’acció d’una sèrie de societats secretes, de composició bàsicament clerical, esteses per tota la península Ibèrica…
Josep Espí i Ulrich
Música
Compositor.
Estudià a Alcoi i al conservatori de València, on fou deixeble de Salvador Giner Es dedicà inicialment a la música religiosa Stabat Mater , 1869 i fou organista 1872-~1883 del collegi de jesuïtes de Sant Josep, de València Escriví peces de concert, com la simfonia per a septet La reconquesta de València pel rei En Jaume I 1875 La Sociedad de Conciertos de Madrid, que dirigia Jesús de Monasterio, li n'estrenà algunes que li donaren notorietat El 1887 estrenà a Madrid la sarsuela El recluta , amb text d’Antoni Chocomeli basat en un poema de Teodor Llorente i Olivares, convertida…
Sant Mamet (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església podria ser una capella eremítica pel lloc on es troba situada, al capdamunt de la serra homònima No consta que estigués vinculada al monestir de Santa Maria de Meià, ni tan sols Roig i Jalpí l’esmenta com a dependent del priorat, però l’advocació de sant Mamet és de les antigues, i se’n troba una referència de l’any 1231, quan Jaume de Cervera, senyor de Meià, i la seva muller, Miracle d’Urgell, Ramon de Cubells i altres donaren al monestir de Santa Maria de Meià la plana de Malagostar, al costat de la serra de Sant Mamet Actualment, aquesta capella no té culte i…
variació coral
Música
Cadascuna de les variacions d’una sèrie composta a partir d’un coral.
Fou l’organista calvinista holandès Jan Pieterszoon Sweelinck 1562 - 1621 qui, adaptant les variacions per a teclat dels virginalistes anglesos a les melodies corals protestants, creà aquest gènere Cadascuna de les seves sèries presenta usualment quatre variacions, de dues a quatre veus El coral és tractat com a cantus firmus i presentat en notes llargues, de vegades lleugerament ornamentades, al llarg d’una sèrie d’episodis en els quals varia la textura i el nombre de veus, connectades mitjançant passatges de transició H Scheidemann i S Scheidt, deixebles i principals successors de Sweelinck…
The Beach Boys
Música
Grup de rock nord-americà creat el 1961 al voltant del surf i el sol de Califòrnia.
En plena època del rock transcendent, el grup, integrat pels germans Brian Wilson baix i piano, Carl Wilson guitarra, Denis Wilson bateria i teclats, el seu cosí Mike Love veu i Al Jardine guitarra i baix, tornà el rock a la seva frivolitat inicial Brian, l’ànima del grup, potencià les harmonies vocals, els ritmes -influïts per Chuck Berry- i les lletres adolescents sobre surf, cotxes i noies, i aconseguí èxits com Good Vibrations , Surfin' i Barbara Ann Amb Pet Sounds 1966, un dels millors discos de la història del rock , donaren la seva resposta particular a l’inici de l’èxit…
Heinrich Heine
Música
Poeta, periodista i assagista alemany.
Clàssic del Romanticisme alemany, molts dels seus poemes de Buch der Lieder 'Cançoner', 1827, Neue Gedichte 'Noves poesies', 1844, Romanzero 1851 i d’altres reculls donaren lletra a molts lieder de compositors coetanis Brahms, Schubert, Mendelssohn, Schumann, etc La prosa i el teatre de Heine també interessaren a Wagner, el qual es basà en la narració Memoiren des Herren von Schnabelewopski 'Memòries del senyor Schnabelewopski', 1834 per a l’argument de L’holandès errant , i en la balada Die Götter im Exil 'Els déus a l’exili' per al del Tannhäuser El ballet Giselle -d’Adolphe…
Bernard Ringeissen
Música
Pianista francès.
Inicià els estudis de piano a deu anys amb Georges de Lausnay i posteriorment, l’any 1947, ingressà a la seva classe al Conservatori de París, on el 1951 obtingué el primer premi de piano També assistí als cursos de Marguerite Long i es perfeccionà amb Jacques Février El 1954 guanyà el Concurs Internacional de Ginebra, i l’any següent, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano, dos esdeveniments que donaren un gran impuls a la seva llavors incipient carrera El seu repertori inclou obres poc habituals en els cicles de concerts, i la seva discografia comprèn la integral de l’obra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina