Resultats de la cerca
Es mostren 2483 resultats
Eduard Criado i Aguirre
Teatre
Dramaturg.
Llicenciat en ciències econòmiques i professor, es dedicà a la publicitat Actuà en teatre i estrenà obres en castellà Cuando las nubes cambian de nariz , premi Ciutat de Barcelona, 1958, bilingües Los blancos dientes del perro, 1957 i en català Fang , 1963 Publicà també obres com 100 impulsos positius 1993, Gaudim de la jubilació 1998, entre d’altres
Josep A. Vandellòs i Solà
Economia
Demografia
Economista i demògraf.
Es llicencià a la facultat de dret de Barcelona 1921 i, becat, realitzà estudis d’estadística a Pàdua 1924-25 i d’economia a Anglaterra 1925-26 El 1927 fou nomenat cap d’estadística del Foment del Treball Nacional de Barcelona Aviat fou membre de l’Institut Internacional d’Estadística de la Haia 1927 i de l’Econometric Society 1933 Com a expert en economia, fou director de la pàgina econòmica de “La Publicitat” President de l’Associació de Comptables de Catalunya 1929, exercí el càrrec d’assessor tècnic de la Conferència de Cambres i Associacions Americanes de Comerç de Barcelona i també fou…
previsió
Economia
Determinació anticipada, per a un termini més o menys llarg, del comportament i la magnitud de certes variables econòmiques.
La seva consideració és un dels punts de partida per a optimitzar les decisions actuals i per a planificar-ne l’execució Els resultats de les decisions que hom pren avui són condicionats per fets futurs Per tant, reduir la incertesa amb relació als fets esmentats redunda en una millora de les decisions actuals
renda personal
Economia
Agregat de les rendes rebudes per les unitats econòmiques de consum (famílies) i les institucions privades sense fites lucratives.
La renda personal es troba deduint de la renda nacional els beneficis no distribuïts, els imposts sobre societats i les quotes de la seguretat social i sumant-hi les transferències rebudes per les economies domèstiques procedents del govern i de les empreses
subjecte econòmic
Economia
Persona individual o organisme col·lectiu que constitueix un centre o una unitat de decisió respecte a les qüestions econòmiques.
L’economia ortodoxa distingeix entre subjectes econòmics, microeconòmics i macroeconòmics, segons que la decisió del subjecte tingui una repercussió en l’àmbit particular o en l’àmbit agregat, bé que la respectiva incidència que ambdós tipus de subjecte tenen en l’economia real no pot deslligar-se de les característiques del sistema econòmic en què s’insereixen
polarització econòmica
Economia
Creixement zonal, dins una regió econòmica, amb concentració d’activitats econòmiques (pol) que irradien a la resta del territori.
Hi ha un efecte inicial de xuclatge de recursos backwash effect i un possible efecte d’efluència spread effect , que arrossegarà el creixement circumveí i el regional general La polarització econòmica dinamitza i estructura un territori, motiu pel qual, la política regional intenta d’aplicar-lo però sense gaire eficàcia El fenomen ha estat estudiat per KG Myrdal, R Hirschmann i F Perroux
centre
Urbanisme
Nucli de la població en el qual convergeixen les principals activitats econòmiques o administratives d’una comarca o regió.
city

La city de Londres
© Fototeca.cat
Urbanisme
Mot emprat per a designar el sector central d’una ciutat, on convergeixen totes les activitats administratives i econòmiques.
Deu la seva expansió a la City de Londres actualment els urbanistes nord-americans han introduït el concepte més clar de Central Business District
Terra de Baffin
Illa
Illa del Canadà, de l’arxipèlag Àrtic, separada del continent per l’estret de Hudson, el canal de Foxe, els estrets de Fury i Hecla i el golf de Boothia (600 000 km2).
Pertany al districte de Franklin del Territori del Nord-oest És l’illa més important i més gran La seva superfície presenta en general l’aspecte d’altiplà La majoria dels habitants són esquimals, i les principals activitats econòmiques són la pesca de balenes i la caça Les poblacions més importants són Cape Dorset, Lake Harbour, Frobisher Bay, Pangnirtung, Clyde i Pond Inlet
Països de l’Europa Central i Oriental
Economia
Nom amb el qual diversos organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial o la Unió Europea anomenen un conjunt de països del centre i l’est d’Europa (Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia i Romania).
Es troben en un procés de transició des d’una economia planificada a un sistema de mercat i aspiren a formar part de les organitzacions econòmiques i polítiques europees El potencial econòmic d’aquests països és important tenen més de 100 milions d’habitants, un fort creixement del PIB i unes importacions que superen els 60000 milions de dòlars anuals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina