Resultats de la cerca
Es mostren 1009 resultats
Otto Struve
Astronomia
Astrònom nord-americà d’origen rus, net d’Otto Wilhelm von Struve.
El 1926 se n'anà als EUA, on es naturalitzà el 1927 Fou professor a Chicago i després a Berkeley Dirigí els observatoris de Yerkes, a Chicago, i el Mac Donald, a Texas Entre els anys 1952 i 1955 presidí la Unió Astronòmica Internacional Ideà un dispositiu, que installà a l’observatori Mac Donald, per a detectar les regions galàctiques d’emissió Estudià també els estels dobles espectroscòpics, i efectuà mesures de les velocitats radials dels astres
Abram Isaakovič Alikhanov
Física
Físic soviètic.
Des del 1959 fou director de l’Institut de Física Teòrica i Experimental de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS El 934 descobrí, amb el seu germà Artemij Isaakovič Alikhanian 1908-78 l’emissió de parells electró-positró pels nuclis radioactius Estudià també els raigs còsmics El 1949 dirigí la construcció del primer reactor nuclear soviètic i el 1961 la d’un accelerador de protons Tingué un paper destacat en la creació de la bomba nuclear soviètica
acte de parla
Lingüística i sociolingüística
Emissió lingüística entesa com a part de l’acció humana.
aspèrmia
Patologia humana
Absència de formació o emissió de semen portador d’espermatozoides.
inflexió
Fonètica i fonologia
Modificació significativa en la corba melòdica d’una emissió fònica.
fissió

Fissió nuclear d’un nucli d’urani 235: els productes de fissió emeten uns set electrons i es transmuten en elements estables
© Fototeca.cat
Física
Reacció nuclear exoenergètica consistent en la partició d’un nucli atòmic en dos altres nuclis de masses comparables.
Fou descoberta en bombardejar urani amb neutrons, amb la idea d’obtenir, artificialment, elements desconeguts que, en la taula periòdica, hom havia de situar més enllà de l’urani, darrer element natural conegut Des del 1934 Fermi utilitzà els neutrons com a projectils de bombardeig contra nuclis, especialment d’urani, i arribà a identificar un isòtop de l’element 93 neptuni El 1939 Hahn i Strassmann, amb experiències semblants, identificaren un isòtop del bari element 56 i el seu descendent radioactiu, el lantà element 57, i per això hom els considera descobridors de la fissió Les…
radó
Química
Element químic gasós, de nombre atòmic 86, pertanyent al grup 0 de la taula periòdica, el més pesant dels gasos nobles.
Fou descobert l’any 1900 per F E Dorn, que l’anomenà “emanació del radi”, i aïllat l’any 1908 per W Ramsay i R W Gray, que l’anomenaren nitó En són coneguts 18 isòtops, tots radioactius, alguns dels quals reben noms específics d’acord amb l’element del qual provenen 2 2 0 Rn toró, 2 1 9 Rn actinó El més estable d’aquests és el 2 2 2 Rn, que s’origina a partir del 2 2 6 Ra mitjançant emissió α, gaudeix d’una vida mitjana de 3,8 dies, i origina poloni per emissió α 2 2 2 8 6 Rn → 2 1 8 8 4 Po + 4 2 He El pes atòmic de l’element respecte a aquest isòtop és de 222, 02 El 2 2 2 Rn és un gas…
espectrometria d’absorció atòmica
Química
Tècnica d’anàlisi química elemental quantitativa basada en la mesura de l’energia radiant absorbida per un element vaporitzat en una flama irradiada per llum estrictament monocromàtica de la longitud d’ona corresponent a la radiació de ressonància d’aquell element.
Els àtoms que romanen a la flama en llur estat normal, sense ésser excitats tèrmicament, absorbeixen els fotons de la radiació de ressonància i són duts al primer nivell excitat Com que, a la temperatura de les flames, és molt petita la fracció d’àtoms excitada tèrmicament a un estat d’energia superior en Δ E a la de l’estat normal fracció donada per l’equació de Boltzmann, f = e -ΔE/RT , R essent la constant dels gasos i T la temperatura, la tècnica d’absorció atòmica és intrínsecament més sensible que les tècniques basades en l’emissió dels àtoms excitats, com l’espectrometria d’emissió i…
Artur Balot i Bigues
Gramàtica
Literatura catalana
Gramàtic i dramaturg.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres Treballà a les oficines de correcció d’originals de la Generalitat Del 1932 al 1936 mantingué una emissió de converses de divulgació de gramàtica catalana per Ràdio Barcelona Les converses del Míliu , que foren publicades Fou actor i autor d’algunes obres de teatre, entre les quals La Malcasada , representada el 1953 Els anys quaranta, malgrat les dificultats, reprengué la seva tasca docent i la continuà fins que morí
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina