Resultats de la cerca

Fou catedràtic de càlcul diferencial i integral de l’escola d’enginyers de Barcelona des del 1891 El 1909 obtingué la creació d’una càtedra de càlcul infinitesimal Autor, entre altres obres, de Tratado de cinemática pura 1879, Influence du monde réel et du monde idéal dans l’analyse infinitésimale 1891 i d’estudis sobre la relació entre la música i les matemàtiques Application de la géométrie analytique à la technique musicale 1894

Comandant del cos d’enginyers al Principat 1749, esdevingué comandant i inspector general del cos d’enginyers a Madrid 1766 Realitzà diverses obres a Catalunya reformà i engrandí 1751 el castell de Montjuïc de Barcelona i intervingué 1751 en el projecte de la capella de la Universitat de Cervera projectà i dirigí des del 1752 la construcció del castell de Sant Ferran Figueres, que a la seva mort fou assumida pel seu fill Pedro Martín Cermeño També projectà 1756 la construcció d’un baluard entre el portal de l’Àngel i els Tallers a Barcelona La seva obra més important fou el projecte…

Fou comissari reial de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 Publicà un gran nombre d’obres sobre l’agricultura a diversos països i una Nota sobre los alcornocales y la industria corchera 1885

Estudià a Madrid Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de Burjassot Dirigí, fins el 1934, l’Estació Arrossera de Sueca, i fundà el Consorci Nacional Arrosser 1927, dissolt el 1932, i la Federació Sindical d’Agricultors Arrossers 1933 El 1934, dins el ministeri de comerç, creà el Servei Oficial d’Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions SOIVRE de la zona del País Valencià, del qual fou cap i inspector general Magistrat del Tribunal de Defensa de la Competència, fou autor de nombroses obres tècniques El arroz 1939, El naranjo, su cultivo, explotación y comercio  1954, etc

Germà de Josep de Manjarrés Estudià a les classes de la Junta de Comerç Fou un dels membres de la primera promoció d’enginyers industrials En 1856-60 fou catedràtic de química general de l’Escuela Industrial de Sevilla, on fou més tard catedràtic de química orgànica 1860-66 i director 1863-66, càrrec que exercí des del 1868 a l’Escola Industrial de Barcelona Installà l’Escola d’Enginyers a la Universitat de Barcelona 1871, on creà un museu mineralògic El 1873 fou nomenat director de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i el 1891 tornà a Sevilla, com a catedràtic de la facultat de ciències…

Tècnic en viticultura i tecnologia, fou director de l’estació enològica de Vilafranca del Penedès, on creà, el 1915, el primer laboratori de microbiologia enològica i, el 1920, el de fisicoquímica per a l’anàlisi electroquímica dels vins També creà les estacions de Jumella 1912, de Felanitx 1913, d’Almendralejo 1916 i de Cariñena 1925 Intervingué en la fundació, el 1943, del Museu Històric del Vi, de Vilafranca del Penedès

Fou professor de l’Escola d’Indústries de Terrassa 1907-09, de l’Escola del Treball 1918-24 i de la d’Agricultura 1930-32 El 1912 fundà el Gremi de l’Electricitat de Barcelona Fou ajudant de Cèsar Molinas a l’ Extensió d’Ensenyament Tècnic 1921-24, i posteriorment en fou director 1931-39 Dirigí també el Polytechnicum Postal 1924-31 Publicà diversos texts de la collecció de l’EET, entre els quals cal destacar Instruments per a corrent continu, Motors de corrent continu, Transformadors estàtics i Línies elèctriques

Fill de Marià Rubió i Bellver  i germà de Nicolau Maria i Marià Rubió i Tudurí Projectà la primera línia del metro de Barcelona des de Lesseps fins a Correus i el Liceu 1919-22, i diversos funiculars de Catalunya, com el de Montjuïc Durant la guerra civil fou director de l’Escola d’Enginyers i sotssecretari de Transports Per encàrrec de la Generalitat, el 1932 publicà, amb el seu germà Nicolau, el Pla de Distribució en Zones del Territori Català Regional Planning Exiliat, en 1938-46 visqué a França, i de 1946 a 1964, any que tornà a Catalunya, a l’Argentina, on projectà un funicular a…

Estudià a Barcelona Fou cap d’estadística de la província de Cadis 1870 De retorn a Cervera 1872, dugué a terme un projecte de fortificació de la ciutat i en dirigí les obres 1874, durant la tercera guerra Carlina Des del 1876 fou catedràtic de construcció de màquines a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Publicà diversos treballs sobre cinemàtica, astronomia, termodinàmica i geologia en revistes especialitzades

Professor a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya després Escola d’Enginyers Tècnics i cap dels Serveis d’Arbres Fruiters de la Generalitat de Catalunya i dels Serveis Tècnics d’Agricultura de la Diputació de Barcelona Publicà El alforfón 1932, Cultivo del almendro 1965, ultra diversos treballs, com Els caràcters botànics en pomologia 1936, Sistemàtica pomològica 1938, Notas agrológicas y frutícolas de l’Alt Pallars 1946-47 i Las formas geográficas de Pirus amygdaliformis 1948, entre altres