Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
Juli Munlloch Martí
Futbol
Futbolista.
Extrem esquerre format al Futbol Club Barcelona, la temporada 1934-35 debutà amb el primer equip L’estiu del 1937, en la gira que el Barça realitzà a Mèxic en plena Guerra Civil Espanyola, s’exilià en aquell país Disputà 64 partits, marcà 16 gols i guanyà dos Campionats de Catalunya 1935, 1936 i la Lliga Mediterrània, celebrada per primera i única vegada la temporada 1936-37 Jugà una vegada amb la selecció catalana 1936 En deixar el Barça jugà a l’Olympique de Marsella 1937, l’Asturias de Mèxic 1937-39, el Vélez Sarsfield argentí 1940 i l’Atlante mexicà
Enric Peris de Vargas
Futbol
Futbolista i atleta.
Començà jugant al Futbol Club Internacional i la temporada 1906-07 ingressà en el Futbol Club Barcelona Hi romangué fins a la temporada 1916-17, jugant primer de migcampista i, finalment, d’extrem esquerre Disputà 278 partits fou el primer jugador barcelonista a sobrepassar els 200 partits i marcà 26 gols Guanyà tres Copes d’Espanya 1910, 1911, 1913 i cinc Campionats de Catalunya 1909, 1910, 1911, 1913, 1916 Jugà nombroses vegades amb la selecció catalana Com a atleta, destacà en els 100 m llisos i el salt de llargada Exercí també d’àrbitre de futbol
Juan Pedro Muñoz Ortiz
Handbol
Jugador d’handbol conegut amb el nom de Papitu.
S’inicià com a porter en l’època del mític Papitu Perramon i per això li posaren aquest renom, però desenvolupà la seva carrera com a lateral esquerre Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1980-89 i 1995-96 Amb l’equip blaugrana guanyà cinc Lligues 1982, 1986, 1988, 1989, 1996, quatre Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986 i una Copa d’Europa 1996 També jugà amb l’Adrianenc a primera divisió estatal abans de retirar-se Fou 72 cops internacional i marcà 153 gols amb la selecció espanyola
José Padrón Martín
Futbol
Futbolista de sobrenom el Zueco.
Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1925-30 procedent del Real Club Victoria Interior esquerre, el 1929 guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa d’Espanya Després de jugar al Futbol Club Barcelona 1933-34, amb el qual disputà un total de 27 partits i marcà 9 gols, el 1934 retornà de manera efímera a l’Espanyol 5 partits del Campionat de Catalunya 1934-35 Com a espanyolista disputà 103 partits i marcà 47 gols Fou el primer jugador de l’Espanyol que marcà un gol amb la selecció espanyola També actuà dos cops amb la selecció catalana
Vicent Calabuig Sans
Handbol
Jugador d’handbol.
Començà a jugar al club valencià del Marcol Sempre en la posició d’extrem esquerre, jugà quatre temporades amb el Granollers, club amb el qual aconseguí el primer títol europeu de l’handbol català, la Recopa 1976 Posteriorment passà al FC Barcelona, equip on jugà quatre temporades i amb el qual guanyà dues Lligues 1980, 1982 i una Copa del Rei 1983 Va concloure la seva trajectòria professional al Marcol Com a internacional jugà 71 partits amb la selecció espanyola i assolí el Campionat del Món B 1979 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980
Juan García Lorenzana

Juan García Lorenzana (a la dreta)
Federació Espanyola d'Handbol
Handbol
Jugador d’handbol.
Extrem esquerre Fitxà pel FC Barcelona la temporada 2005-06 procedent de l’Ademar de Lleó 1997-2005 Amb l’equip blaugrana guanyà la Copa d’Europa 2011, dues Lligues 2006, 2011, tres Copes del Rei 2007, 2008, 2009, una Copa Asobal 2010 i tres Supercopes d’Espanya 2007, 2009, 2010 És el màxim golejador de la his-tòria de la Lliga Asobal Fou campió del món 2005 i subcampió d’Europa 2006 amb la selecció espanyola, amb la qual també guanyà les medalles de bronze dels Jocs Olímpics de Pequín 2008 i el Campionat del Món 2011
Josep Franch Xargay
Futbol
Futbolista.
Començà al Banyoles, d’on passà a la UE Figueres 1961-63 i al Girona FC 1963-65 En l’equip gironí es convertí en lateral dret després de jugar d’extrem esquerre Continuà en el Badalona 1965-68, a segona divisió Fitxà pel FC Barcelona 1968-71, amb el qual disputà 84 partits, un dels quals fou la final de la Recopa 1969 El seu darrer club fou el CE Sabadell, amb el qual jugà una campanya a primera divisió 1971-72 i dues a segona 1972-74 En retirar-se es vinculà a l’Agrupació de Veterans del Barça
José María García Lavilla
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de José María.
Jugava d’extrem o d’interior esquerre Fitxà pel RCD Espanyol 1965-76 procedent de l’Oviedo Fou un dels integrants de la davantera coneguda com els Cinc dofins , formada també per Amas, Marcial, Re i Rodilla Visqué el descens a segona divisió de la temporada 1968-69 i l’ascens aconseguit l’edició següent En les onze temporades com a jugador espanyolista disputà 300 partits de Lliga i anotà 50 gols En competició europea jugà 10 partits i marcà 2 gols Fou deu vegades internacional per Espanya i marcà 1 gol S’alineà en dues ocasions amb la selecció catalana
pressió arterial

Representació esquemàtica de la pressió arterial sistòlia (a dalt) i de la diastòlica (a baix)
© Fototeca.cat
Biologia
Pressió de la sang que circula dins les artèries; depèn de l’energia contràctil del cor, de l’elasticitat de les parets arterials, de les resistències perifèriques i del volum i de la viscositat sanguinis.
La pressió arterial no és constant, sinó que fluctua entre dos valors és màxima en el moment de la sístole del ventricle esquerre i mínima a la diàstole ventricular Les xifres de la pressió arterial són molt variables segons l’edat, el sexe, la constitució, etc Hom considera com a normals els valors de 105 a 145 mm de Hg per a la pressió màxima o sistòlica i de 60 a 90 mm de Hg per a la mínima o diastòlica Les xifres superiors o inferiors a aquestes poden ésser considerades com a anormals, i aleshores hom parla d'hipertensió o d'hipotensió, respectivament
Sant Cristòfol de Ribera de Cardós
Art romànic
Aquesta capella, que ja no apareix en la relació de capelles de la parròquia de Ribera feta pel visitador episcopal l’any 1758, és situada al marge esquerre del riu de Cardós, prop del poble de Ribera, en un terreny on hi ha un nucli d’enterraments segons les troballes efectuades No tenim notícies històriques d’aquesta església, de dubtosa filiació medieval, ateses les característiques de les restes conservades Tanmateix, la presència d’un nucli d’enterraments palesa un origen medieval que contribueix a complicar el panorama de la situació eclesiàstica de la Vall de Cardós en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina