Resultats de la cerca
Es mostren 726 resultats
José María García de Paredes

Palau de la Música de València projectat per l’arquitecte José M. García de Paredes
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte andalús.
Estudià ciències exactes a Sevilla 1941-43 i més tard es graduà a l’Escuela de Arquitectura de Madrid Collaborà amb els arquitectes José Antonio Corrales, Ramón Vázquez Molezún i Xavier Carvajal en el poblat d’Almendrales, i amb Rafael de la Hoz en el collegi major Aquinas, a la ciutat universitària de Madrid Posteriorment realitzà obres com el convent i l’església de Betlem, a Màlaga 1961-64 La seva vinculació familiar i personal amb Falla i amb la ciutat de Granada el dugueren a construir el Centre Manuel de Falla, erigit en el Generalife 1962-78 Altres obres seves són el Palau…
,
ió
Física
Química
Àtom o grup d’àtoms que tenen una càrrega elèctrica deguda a la pèrdua (ió positiu) o a la captura (ió negatiu) d’electrons.
Atesa la càrrega elèctrica dels ions, quan són sotmesos a l’acció d’un camp elèctric es desplacen vers l’elèctrode de signe oposat, i hom anomena cations catió els de càrrega positiva i anions anió els de càrrega negativa Els ions electrolítics foren estudiats per M Faraday, S Arrhenius i F Kohlrausch Hom representa un ió amb el símbol de l’element i un exponent Na + , Fe 3 + , PO 3 - 4 , que indica el signe de l’ió i el seu grau d’ionització El diàmetre dels ions augmenta amb llur nombre atòmic La tendència dels ions a ésser polaritzats elèctricament és proporcional a llur volum…
Imre Makovecz
Arquitectura
Arquitecte hongarès.
Graduat a la Universitat Tècnica de Budapest l’any 1959, des d’aquest any formà part de diversos equips d’arquitectes El 1981 cofundà l’estudi MAKONA, del qual n'esdevingué el cap a partir del 1991 Exercí també la docència a la Universitat Tècnica de Budapest des de l’any 1981 i fou fundador 1992 i president fins a la mort de l’Acadèmia de les Arts Hongaresa Influït per l' antroposofia de Rudolf Steiner , l’obra de Frank Lloyd Wright i d' Antoni Gaudí , entre d’altres, i també per l’art popular hongarès, fou un destacat exponent de l’arquitectura orgànica Els seus edificis són…
Julio Bocca

Julio Bocca
© Frabrizio Ferri
Dansa i ball
Ballarí argentí.
El 1974 ingressà a l’Escola Nacional de Dansa i el 1975 s’incorporà a l’Instituto Superior de Arte del Teatro Colón de Buenos Aires El 1980 formà part del Ballet de Cambra del mateix teatre, i el 1982 va ingressar com a primer ballarí a la Fundació Teresa Carreño de Veneçuela, des d’on arribà al Teatre Municipal de Rio de Janeiro Brasil El 1986 Mikhaïl Barychnikov l’integrà com a primera figura a l’American Ballet Theatre El 1990 fundà la seva pròpia companyia, Ballet Argentino, el primer grup estranger que actuà al Palau Hermitage de Sant Petersburg Convidat a ballar amb les companyies més…
Ignaz Isak Moscheles
Música
Pianista, compositor i director d’orquestra bohemi.
El 1804 esdevingué alumne de FD Weber, que li feu apreciar les obres de WA Mozart, M Clementi i JS Bach Completà la seva formació musical a Viena, amb F Albrechtsberger i A Salieri 1808-20 Es presentà com a concertista de piano, i feu algunes gires d’èxit, gràcies a les quals conegué compositors com L Spohr, L van Beethoven o F Mendelssohn Residí una bona temporada a Londres, on impartí classes a la Royal Academy of Music, oferí concerts i arribà a dirigir la Royal Philharmonia Society 1841-46 El 1840 deixà els concerts, i a partir del 1846 es dedicà enterament a l’ensenyament del piano, cosa…
Leonardo Fernández de Ávila
Música
Orguener andalús.
Exponent de l’orgueneria barroca, fou orguener de la capella reial, "Profesor de Matemáticas y Maquinaria Armónica" a la cort, conseller tècnic d’Esteban de Terreros en la redacció dels termes organístics en el Diccionario castellano ed 1786 i mestre de músics i orgueners, com ara Antoni Soler, Jordi Bosc i de Verí, Francisco Antonio Díaz o Joseph García Les seves obres cabdals foren els orgues de l’epístola i de l’evangeli de la catedral de Granada 1744-49, instruments que amplià posteriorment 1765-66, i el de la capella del Palau Reial de Madrid 1756-71 Morí mentre feia la installació…
Johann Gottfried von Schadow
Escultura
Escultor i aiguafortista alemany.
Es formà a Berlín amb el belga JPTassaert i a l’Acadèmia Residí a Itàlia 1785-87 i fou amic de Canova a Roma Succeí el seu mestre com a escultor de la cort i membre de l’Acadèmia de Berlín, de la qual esdevingué director el 1815 Màxim exponent de l’escultura neoclàssica alemanya, sempre tenyí tanmateix l’idealisme de realisme, motiu pel qual Goethe i Schlegel no s’entusiasmaren amb la seva obra, de la qual destaquen la Quadriga de la Porta de Brandenburg de Berlín 1784, el sepulcre del comte de la Marca 1790-91, a Santa Dorotea, Berlín i el grup Les princeses Lluïsa i Frederica…
Francis Scott Fitzgerald

Francis Scott Fitzgerald
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista nord-americà.
És un exponent notable de l’època del jazz i de la rebellia i la desillusió de la joventut després de la Primera Guerra Mundial Estudià a Princeton, i el 1917 féu el servei militar Després de la guerra començà d’escriure This Side of Paradise ‘Aquest costat del paradís’, 1920, la seva primera novella, obtingué un gran èxit Amb la seva muller, Zelda Sayre, escriptora, residí a França, on escriví The Beautiful and the Damned ‘Els bells i els condemnats’, 1921, Tales of the Jazz Age ‘Contes de l’època del jazz’, 1922 i The Vegetable ‘El vegetal’, 1923 Amb The Great Gatsby ‘El gran…
Catalina Juan i Servera
Pintura
Literatura
Pintora, escriptora en castellà i gastrònoma, que signava Caty Juan de Corral.
Exposà individualment des del 1948 a Palma, i també a Menorca, a Barcelona, en diverses ciutats espanyoles, i a París Conreà una pintura de colors plans i contorns ben definits, sòlidament estructurada i un punt ingènua, considerada el millor exponent de la nova figuració mallorquina Membre del Grup Tago , el 2001 li fou dedicada una retrospectiva al Casal Solleric de Palma, la darrera de les seves exposicions El 1986 ingressà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià Com a escriptora publicà les novelles Ropa tendida 1958, Un paso hacia la calle 1967, La herida 1968,…
determinisme
Geografia
Corrent del pensament geogràfic que intenta d’explicar els fets mitjançant la influència decisiva dels condicionaments naturals.
Hom no pot parlar d’un determinisme absolut, per tal com no es dóna gairebé mai una dependència total entre els fets físics i l’acció de l’home Hi ha, però, una certa interconnexió La influència dels factors físics relleu, clima, hidrografia, sòls, mantell vegetal té un pes no gens negligible segons les condicions tècniques, la voluntat i l’organització de cada lloc Hom pot admetre, doncs, que el determinisme existeix més o menys en funció del grau de desenvolupament cultural i tècnic d’un grup humà concret Els pobles molt endarrerits culturalment com els indígenes de l’Amazones o els pigmeus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina