Resultats de la cerca

Els microorganismes experimentats amb finalitats bèlliques són espores d’àntrax, rickèttsies de la febre Q i virus de la grip, de la psitacosi i de diferents tipus d’encefalitis, i també toxines aïllades de bacteris, com la toxina botulínica botulínic Hom pot atenuar les conseqüències de la guerra bacteriològica mitjançant mesures d’immunització i de profilaxi i de terapèutica química o mitjançant l’aplicació immediata d’antibiòtics adequats

L’etiologia és diversa, encara que la immensa majoria dels casos la provoca una hipersensibilitat medicamentosa El quadre és greu abans de l’era antibiòtica tenia una mortalitat del 80 %, i els símptomes són els propis d’una greu infecció per absència de defenses orgàniques, amb febre, malestar general, lesions necròtiques a la boca i el coll, sovint a l’anus i els genitals, i signes d’infecció disseminada o septicèmia

Exercí a l’hospital de Cartagena i fou inspector d’epidèmies al País Valencià i a Múrcia, i més tard sots-inspector general de medicina i cirurgia a Madrid Autor de treballs d’interès sobre la terapèutica de la febre groga 1801, fou comentarista important de les doctrines brownianes a la península Ibèrica a la seva obra Ciencia de la vida o discurso phisiológico sobre la doctrina browniana 1802

Són emprats en farmacologia clínica per aconseguir un efecte psicoterapèutic, a fi de diferenciar l’efecte real d’un medicament en assaig de l’efecte degut a la suggestió efecte placebo Quan l’efecte aconseguit amb el placebo és negatiu sensació de dolor, però també d’alteracions mesurables de l’organisme, com ara febre o arrítmies hom parla d’ efecte nocebo Tanmateix, el mecanisme poc conegut subjacent a ambdós efectes és molt probablement el mateix

Exercí a Tours i a París i fou un dels clínics més importants de l’època Entre els seus treballs són fonamentals la descripció que féu de l’angina diftèrica 1826 i de la primera traqueotomia per crup diftèric 1825, i la individualització de la febre tifoide, separant-la de les altres febres intestinals 1829 Fou un precursor de la bacteriologia moderna amb la seva teoria de l’especifitat de les malalties infeccioses 1855

El kala-azar o leishmaniosi visceral és una malaltia infecciosa que afecta alguns animals i es contagia accidentalment a l’home per la picada d’alguns insectes contaminats Evoluciona amb febre, anèmia i engrossiment del fetge i de la melsa Al nostre medi, la profilaxi d’aquest trastorn es basa fonamentalment en el control sanitari dels gossos i la instauració precoç del tractament, tant en aquests animals com en els éssers humans

Durant el son, l’hemòlisi s’aguditza i es produeix hemoglobinúria, que dona un color fosc a l’orina Hom creu que la malaltia és deguda a un defecte congènit dels eritròcits que n'afavoreix la destrucció pel complement del sèrum Durant les aguditzacions hi ha icterícia, febre, cefalea i dolor abdominal La diagnosi es confirma en el laboratori provocant l’hemòlisi amb sèrum acidificat prova de Ham-Dacie És anomenada també hemoglobinúria paroxismal nocturna

Conservador de la biblioteca de Perpinyà, el 1820 publicà Recherches sur la voie de Rome en Espagne à travers le Roussillon , i el 1822 unes relacions històriques sobre la febre groga de Barcelona del 1821 El 1835 publicà Histoire du Roussillon comprenant l’histoire de Majorque Deixà manuscrit Mélanges historiques sur l’ancienne province du Roussillon Arxiver de Toló 1840, publicà una guia del Rosselló 1842 i l’obra L’Egypte pharaonique 1846

Definició El kala-azar o leishmaniosi visceral és una malaltia infecciosa crònica, d’origen parasitari, que afecta diversos animals —al nostre medi en concret els gossos— i que pot afectar igualment l’ésser humà El trastorn evoluciona amb febre, engrossiment del fetge i la melsa, i en les fases avançades provoca lesions greus que, en absència de tractament, solen constituir causa de mort Causes, freqüència, edat i zones geogràfiques L’ agent etiològic del kala-azar és la Leishmania donovani , protozou que forma part del gènere Leishmania , que inclou diverses espècies i es…