Resultats de la cerca
Es mostren 11975 resultats
potenciometria

Potenciometria
© Fototeca.cat
Química
Procediment analític utilitzat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la variació del potencial d’un elèctrode en funció de la variació de la concentració dels ions de l’element que el constitueix en la dissolució problema, d’acord amb l’equació (o llei) de Nernst, al llarg de l’addició d’un reactiu valorant.
Aquesta tècnica troba aplicació en volumetries àcid-base, atesa la dependència del potencial d’un elèctrode, com el d’hidrogen, emprat comunament com a referència, amb la concentració dels seus ions en el si de la dissolució a valorar, i el punt final es caracteritza per una sobtada variació del potencial en afegir una petita quantitat del reactiu valorant també troba aplicació en les volumetries de precipitació, amb un fonament anàleg al de les àcid-base, i és de gran valor per a la determinació d’halogenurs i de cianur amb l’ió argent, Ag + Amb tot, l’aplicació fonamental del…
Gabriel Terrassa
Música
Organista català, actiu al final del segle XV i principi del XVI.
Fill del notari barceloní Francesc Terrassa, pertangué a la capella musical de la cort catalanoaragonesa de Joan II, on exercí d’organista Més tard s’incorporà a la capella de Ferran II a Sicília Quan Renat I d’Anjou prengué el poder a Catalunya, passà al servei del nou monarca Tot i l’oposició d’un grup de canonges de la catedral de Barcelona, entre el 1470 i el 1486 compartí el càrrec d’organista amb Galcerà Altimir Obtingué benifets a Santa Maria del Pi i a Santa Maria del Mar Continuà com a organista de la seu barcelonina fins pocs mesos abans de morir El seu successor fou Joan Ferrer
retroinhibició
Bioquímica
Inhibició d’una reacció per acumulació del producte final (control per retroacció).
Presenten retroinhibició la majoria d’enzims reguladors
terminació
Lingüística i sociolingüística
Darrera part d’un mot, ordinàriament el morfema final (desinència o sufix).
desenllaç
Literatura
Teatre
Esdeveniment final que resol les complicacions d’una acció dramàtica, èpica, etc.
bolero
Música
Dansa popular d’origen andalús coneguda des del final del segle XVIII.
De temps moderat i compàs ternari, un dels seus ritmes característics sol incloure un treset a la segona meitat del primer temps Formalment segueix l’esquema AAB amb tres parts o cobles acabades en una pausa dels ballarins - el bien parado - Els balladors, habitualment en parelles, a més de cantar i tocar les castanyoles, poden acompanyar-se amb una guitarra i una pandereta A la primeria del segle XIX gaudí d’una àmplia acceptació a la cort espanyola, i fou conegut també a diverses ciutats europees i al Nou Món, on donà lloc al bolero cubà És molt popular a Mallorca, on és anomenat sempre en…
postil·la
Notes de comentari impreses a peu de pàgina o al final del volum.
Pedro de Lagarto
Música
Compositor espanyol actiu al final del segle XV i el principi del XVI.
Un document del 1490 de la catedral de Toledo el vincula a aquest centre com a capellà i prebendat Allí s’encarregà de la formació dels nens cantors El 1495 obtingué un lloc de cantor a la mateixa catedral, on segurament es mantingué fins a la seva mort Fou el compositor d’una obra molt popular que apareix en els cancioneros de la Colombina, de Palacio i de Segòvia el villancico Andad, pasiones, andad En el Cancionero de Palacio se li atribueixen també els villancicos Callen todas las galanas , D’aquel fraire flaco i el romance Quexome de ti ventura
apoteosi
Arts de l'espectacle (altres)
Escena final, muntada amb profusió de mitjans, en una representació de gran espectacle.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina