Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
verbenàcies
Botànica
Família de tubiflores que comprèn plantes herbàcies o llenyoses, de branques quadrangulars, de fulles simples o excepcionalment palmaticompostes, oposades o verticil·lades, de flors zigomorfes, tubulars i corbades, pentàmeres o tetràmeres, d’ovari súper, reunides en inflorescències racemoses i cimoses.
Els fruits són normalment en drupa Són conegudes unes 800 espècies, la majoria termòfiles Verbenàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Lippia triphylla marialluïsa Tectona grandis tec Verbena sp berbena Verbena hybrida carmelitana Verbena officinalis berbena Vitex agnus-castus aloc , agnocast, ximbla
anonàcies
Botànica
Família de ranals integrada per uns 120 gèneres que comprenen unes 2.000 espècies d’arbres i d’arbusts enfiladissos i sempre verds de distribució centrada al tròpic.
Presenten fulles simples, d’una lluentor metàllica flors hermafrodites i fruits generalment en baia, sovint reunits en un fruit collectiu Les espècies més conegudes de la família són el guanabaner Anona muricata , el xirimoier Anona cherimolia i l’ilang-ilang Cananga odorata
mostassa negra

Mostassa negra
La la means I love you (cc-by-sa-3.0)
Gastronomia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de fins a 100 cm d’alçària, amb les fulles inferiors lirades i les superiors lanceolades i dentades.
Les flors són grogues, arranjades en raïm, i els fruits són síliqües Es fa en camps i llocs incultes Les llavors, negres, tenen propietats rubefaents i revulsives, i són usades en la preparació de la salsa de mostassa emprada com a condiment de la carn
cospí
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de tiges erectes no més altes de 40 cm.
Les fulles són dos o tres cops pinnades, i les flors, petites i de color blanc o de rosa, són disposades en umbelles de pocs radis Els fruits són diaquenis ellipsoidals amb les costes secundàries guarnides d’aculis Es fa als camps de cereals
escavallar
Agronomia
Suprimir els cavalls o brots verds superflus, quan encara no són gaire desenvolupats (d’un cep, d’una tomaquera, etc).
Això permet de vigoritzar els altres brots i aclarir la vegetació millorant l’aireig i l’assolellada de les flors i els fruits, possibilitant un millor efecte del tractament Facilita, també, l’esporgada en sec de les plantes arbòries que hom fa a l’hivern
diàspora
Botànica
Unitat de disseminació de les plantes.
És qualsevol complex orgànic capaç de separar-se d’una planta i d’originar nous individus de la mateixa espècie, tant si és només una llavor o una espora aïllada com si es tracta de fruits sencers o de fragments importants de la planta mare
dipterocarpàcies
Botànica
Família de gutiferals integrada per uns quinze gèneres que apleguen prop de 600 espècies de plantes llenyoses, pròpies sobretot de l’Àsia tropical i l’Àfrica tropical.
Presenten fulles esparses i estipulades, flors hermafrodites, actinomorfes, pentàmeres, diposades en panícula, i fruits monosperms nuciformes Algunes espècies de dipterocarpàcies són apreciades en fusteria Dipterocarpàcies més destacades Dipterocarpus sp dau Hopea odorata sao, tingan Shorea polysperma lauan , caoba de les Filipines Vatica tonkinensis resac, naric
cardamom
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les zingiberàcies, de 3 a 5 m d’alçada, amb llargues fulles embeinadores lanceolades i flors blanques amb voraviu blau i groc, agrupades en espigues llargament pedunculades.
Els fruits són càpsules i contenen tres rengles de llavors, els grans de cardamom o cardamoms, de perfum delicat Originària de l’Índia, on és conreada a l’ombra de grans arbres, el seu conreu s’ha estès també a Sri Lanka i a Amèrica Central
lligabosc

Lligabosc mediterrani
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies de plantes del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són lianes de fulles oposades, generalment enteres, i de flors tubulars, blanques, grogues o purpúries, reunides en petits ramells axillars Igual que els xuclamels —les altres espècies del mateix gènere, arbustives i no volubles—, habiten en boscs i bardissars El lligabosc atlàntic Lpericlymenum , caducifoli, mai no té les fulles soldades, i els ramells florals sempre són pedunculats Creix a la muntanya mitjana El lligabosc biflor Lbiflora , perennifoli, té les fulles peciolades, les flors agrupades de dues en dues i els fruits negrosos Es troba al País Valencià i al Baix Ebre…
Turks i Caicos

Illa de Turks i Caicos
Daniel Piraino (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Grup d’illes de l’Atlàntic occidental, a la prolongació SE de les Bahames, que constitueix una colònia de la Gran Bretanya.
La capital és Grand Turk El clima és tropical marítim, influït pels alisis L’economia es basa en conreus com el blat de moro, sisal, hortalisses i fruits tropicals illa de Caicos, així com la pesca i les salines Hi ha aeroports a Grand Turk i South Caicos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina