Resultats de la cerca
Es mostren 457 resultats
zincat
Química
Denominació genèrica de diverses substàncies que s’originen per reacció de l’hidròxid de zinc, Zn(OH)2, de natura amfòtera, amb bases fortes.
Poden ésser representats per l’estructura ZnO 2 2 - , tot i que les espècies presents en solució, dependent del pH, són ZnOH 3 H 2 O - i ZnOH 4 2 -
āgama
Hinduisme
Denominació genèrica de les escriptures i els manuals teològics de les principals sectes de l’hinduisme, de contingut mitològic, èpic, ritual i metafísic.
araban
Bioquímica
Designació genèrica dels poliòsids de fórmula (C 5
H 8
O 4
) n
formats per unitats de l’arabinosa unides per enllaços glucosídics.
Amb els àcids diluïts són hidrolitzats i donen arabinosa amb els àcids concentrats donen furfural Molt estesos en el regne vegetal, constitueixen una fracció important de moltes gomes aràbiga, de cirerer, etc i acompanyen les pectines en les membranes cellulars de les polpes i en la pell de molts fruits
sulfà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs del sofre, de fórmula general H2Sn , dels quals hom coneix els membres fins a n=30.
Hom els obté per l’acció dels àcids forts sobre els polisulfurs alcalins, per reducció catòdica de solucions aquoses de SO 2 o per reacció d’un sulfà inferior amb un clorur de sofre S x Cl 2 Presenten estructures lineals i, d’acord amb la llargària de la cadena, llur estat físic varia del gasós al sòlid Els de cadena llarga són tèrmicament inestables En general, es comporten com a àcids febles i presenten propietats reductores Hom els anomena anteposant al mot sulfà un prefix numèric di, tri, tetra, etc, que fa referència al nombre d’àtoms de sofre de la cadena
disc magnetoòptic
Electrònica i informàtica
Denominació genèrica dels sistemes d’enregistrament repetible i de lectura de dades i senyals en un disc magnètic que combinen mètodes òptics i magnètics.
La informació va en un suport de caràcter magnètic, però el dispositiu que la llegeix és un làser La lectura es basa en una propietat del camp magnètic segons la seva polaritat, aquest camp fa girar el pla de polarització d’una llum polaritzada, en sentit horari o bé antihorari El grup lector capta, doncs, la llum reflectida pel disc, com en els sistemes de disc òptic i, a diferència d’aquests, en detecta la polarització En l’enregistrament, la combinació de mètodes òptics i magnètics és diferent El capçal magnètic és assistit per un làser per tal d’augmentar la densitat d’enregistrament El…
dermatomicosi
Patologia humana
Denominació genèrica de les infeccions parasitàries micòtiques que afecten la capa còrnia de la pell, les ungles i els pèls causades per fongs dermatòfits.
També és anomenada tinya
tioacetal
Química
Denominació genèrica dels composts de fórmula general
que hom obté fàcilment per condensació d’aldehids i cetones amb tiols catalitzada per àcids de Lewis.
Els tioacetals derivats del formaldehid tenen aplicació en la síntesi d’aldehids i cetones inversió de reactivitat Són composts estables al medi bàsic i a partir d’ells hom pot regenerar el compost carbonílic originari per tractament amb sals de mercuri II D’altra banda, són susceptibles de reducció als corresponents hidrocarburs per acció del níquel Raney
forces de van der Waals
Química
Denominació genèrica de les forces, diferents de les que condueixen a l’enllaç químic, existents entre àtoms, entre molècules o entre àtoms i molècules.
Llur existència, postulada per JDvan der Waals l’any 1873, permeté un estudi sistemàtic de les propietats físiques dels líquids i dels gasos equació de van der Waals Conceptualment, sovint és difícil de distingir-les d’altres interaccions enllaçants, bé que, energèticament, són molt diferents Així, mentre que l’enllaç químic té energies de l’ordre de l’electronvolt, les forces de van der Waals tenen associades energies de l’ordre dels 10- 3 eV Quan hom les representa en funció de la distància interatòmica o intermolecular, donen lloc a gràfics del tipus Per a distàncies superiors a R 0 radi…
armil·la
Astronomia
Forma genèrica usada per a designar diferents aparells astronòmics, formats per un, dos o més cercles, que foren usats antigament per a efectuar observacions.
El tipus més primitiu i elemental, que substituí el gnòmon, era format per un o dos cercles i només podia ésser usat per a observar el moviment del Sol fou usat per Eratòstenes s III aC per a calcular l’altura meridiana del Sol, la inclinació del pla de l’eclíptica, els punts equinoccials i la durada de l’any tròpic Hiparc s II aC usà armilles més perfeccionades, amb més anells, un dels quals fix en el pla del meridià i un altre en el pla de l’eclíptica, i aparegué així un altre tipus d’aparell l’esfera armillar zodiacal Ptolemeu s II dC anomenà un tipus d’armilla portàtil astrolabi, nom amb…
anil
Química
Designació genèrica no sistemàtica de les imines
substituïdes en el nitrogen per un grup fenil, de fórmula general C 6
H 5
N = CRR´.
Els anils són obtinguts per reacció de l’anilina amb un aldehid o una cetona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina