Resultats de la cerca

Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i s’ordenà sacerdot l’any 1952, durant el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, i el 1956 ingressà al monestir de Montserrat, i s’especialitzà en l’art de la xilografia sota la direcció d’Antoni Ollé Pinell al Conservatori de les Arts del Llibre A partir del 1964 començà la seva producció artesanal d’exlibris, art en el qual arribà a excellir L’any 1985, la Biblioteca de Catalunya li dedicà una exposició monogràfica, i el 1993 obtingué el primer premi de la Biennal Itàlia-Espanya d’Ortona Fou convidat a exposar a les ciutats…

En fou el fundador el pintor Giovanni Maria Galli Bibbiena 1625 — 1665, seguidor de Francesco Albani Foren fills seus Ferdinando Galli i Francesco Galli 1659 — 1739, arquitecte dels teatres Filarmonico de Verona i Alibert de Roma i actiu també a Àustria i a Alemanya Fills de Ferdinando foren Giovanni Maria Galli , actiu a Praga 1749-69, i Alessandro Galli Parma 1687 — 1769, que treballà a Barcelona amb el seu pare i projectà el cadafal erigit a Santa Maria del Mar amb motiu dels funerals de l’emperador Josep I d’Àustria a Mannheim emprengué la construcció del palau 1740 i construí l’església…

Durant una llarga primera etapa de dibuix al carbó, expressà, amb contrasts de clarobscur, el simbolisme del seu món interior, on plana el misteri Cap de màrtir 1877, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo, L’aparició 1883, Musée des Beaux-Arts, Bordeus A partir del 1873 conreà la litografia amb la mateixa finalitat i realitzà tretze sèries de gravats, les més importants de les quals són En el somni 1879, La nit 1886, La temptació de Sant Antoni 1888 i 1896, Les flors del mal 1890, L’Apocalipsi 1899 Posteriorment, especialment a partir del 1890, introduí la llum i el color en les…

En la seva infància humil escoltà rhythm-and-blues i gòspel Començà a cantar gòspel el 1952 i després conreà la música d’estil soul , amb la qual assolí grans èxits durant la dècada de 1960 Als vint-i-tres anys enregistrà la primera cançó Please, Please, Please  1958 Tingué un impacte molt fort, que es confirmà amb el disc autofinançat Live at the Apollo 1963, un dels primers LP gravats en directe, i Mr Dynamite 1963 Avançat al seu temps, donà energia, intensitat i passió al ritme, i influí tota la música popular des d’aleshores La seva època d’or fou a mitjan dècada dels…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cooperativa de Cinema Alternatiu Barcelona GUIÓ, MUNTATGE I FOTOGRAFIA BVilà, MConesa, JSimó, RBabí color i blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Kepa Pedro María Acha narrador i les intervencions Arsenio Gimeno, Federico Melchor, Joan Ferrer, Jordi Arquer PREMIS Granollers 1977 Memorial Ramon Dagà, Bilbao 1977 Mikeldi d’or Sinopsi Film que narra en vint-i-tres capítols els successos esdevinguts a Espanya entre la proclamació de la Segona República i la fi de la guerra civil La cinta repassa el període amb imatges d’època, documentació escrita, illustracions,…

El 1952 s’establí amb la seva família a la ciutat de Barcelona, on feu estudis de pintura a l’Escola de Llotja i de gravat al Conservatori de les Arts del Llibre Inicià la seva carrera com a pintor i gravador a la segona meitat de la dècada de 1960 El 1966 fou premiat per l’Ajuntament de Barcelona, el 1967 participà en el Saló de Maig i el 1969 fou becat per la Fundació Castellblanch per ampliar els seus estudis artístics a París Posteriorment, en tornar a Barcelona, participà en més d’una cinquantena d’exposicions individuals i collectives i en fires d’art internacionals Collaborà amb altres…

Aprengué la tècnica al taller d’Andrea del Sarto, contra l’estètica del qual reaccionà d’ençà de les primeres obres del període florentí Assumpció de la Mare de Déu 1517, església de l’Annunziata, Davallament de Crist 1521, Pinacoteca, Volterra, Esposalles de la Mare de Déu 1523, església de San Lorenzo, on, influït pels gravats de Dürer, alternà composicions impregnades de violència i agitació amb altres d’un to refinat i elegant, presidides totes per l’artificiositat i la grandiloqüència que caracteritzen el corrent manierista, del qual Rosso fou un dels principals…

Fill d’un seller, no volgué seguir la tradició familiar Fou aprenent de Domènec Rovira En 1660-61 i en 1671-72 treballà a la catedral de Barcelona i per a Sant Vicenç de Cardona el 1667 Amb el seu fill, féu el retaule de la capella de Sant Pacià a la seu barcelonina 1688-91 Treballà també per a Sant Vicenç de Rupià 1691, Alforja i Vilanova de Prades 1695 Fou un dels promotors del gremi d’escultors de Barcelona, al qual pertangué des de la seva fundació 1680, i en fou clavari El 1697 el seu fill Joan Roig i Gurri Barcelona ~1656 — 1706 féu la passantia i fou admès al gremi d’escultors amb un…

Pel que sembla, originàriament designà una dansa litúrgica popular, ballada probablement a l’interior de l’església, que, sense perdre el caràcter solemne i religiós, passà a la plaça pública El nom sembla que prové de l’expressió a lo divino , una de les utilitzades per a anomenar una peça contrafeta o parodiada a l’espiritual El text, amb variants, era editat en fulls solts, en què sovint s’incloïa la descripció de la manera de dansar el contrapàs i gravats que representaven els músics i els dansaires Caigut en l’oblit, el text sencer cantat fou transmès per Miquel Puigbò,…

Es formà amb ECanivell Seguí Josep Civil i Castellví a París, on s’estigué amb Manolo Hugué i fou ajudat pel doctor Bosviel Illustrà amb gravats de fusta Les opinions de Jérome Coignard , d’Anatole France Gravava les seves obres sense dibuix previ, cosa que els dóna un caràcter inimitable Publicà Le jaloux Carrizules d’Estremadure , de Cervantes 1915, Le prince , de Maquiavel 1921, Les sonnets pour Hélène , de Ronsard 1927, L’évangile selon saint Mathieu 1928, Les histoires naturelles , de Jules Renard 1929, Psyché , de La Fontaine 1930, Les musiciens, d’André Suarès 1931, Salomé…