Resultats de la cerca
Es mostren 28637 resultats
bionutrient
Biologia
Agronomia
Producte nutritiu que hom aplica a les plantes, constituït per aminoàcids, polisacàrids, pèptics, extractes d’algues, àcids húmics o microelements.
Els bionutrients es divideixen en dos grups, els bioestimulants i els bioactivadors Els primers estimulen els processos naturals del metabolisme de les plantes i els segons els activen Hom els aplica per via foliar i són directament assimilats passen a travès dels estomes cap els vasos xilemàtics i floemàtics, per formar part de diversos components de la planta Hom els utilitza per a augmentar la qualitat i la quantitat de la collita, i també per a palliar els efectes de les glaçades, la sequera, les plagues i els efectes fitotòxics produïts en molts casos per l’…
escrit d’al·legacions
Dret
Escrit en què hom invoca al·legacions de fet o de dret en un conflicte d’interessos.
Especialment, escrit que, per disposició del tribunal, pot substituir l’informe oral en l’apellació d’un procés civil o contenciós administratiu, i en el qual hom exposa els arguments de fet i de dret que fonamenten la petició de revocació de la sentència o resolució del jutge o del tribunal inferior
nanoplàncton
Ecologia
Un dels grups en què hom sol subdividir arbitràriament el plàncton, segons la grandària dels seus components.
Generalment, hom considera que el nanoplàncton comprèn els organismes entre 5 i 50 microns de diàmetre, marge que inclou la part quantitativament més important del fitoplàncton flagellats, coccolitoforals i petites diatomees i dinoflagellades
arcà
Religió
En algunes religions part de la doctrina o del culte que hom manté secreta als no iniciats.
En els primers segles del cristianisme hom observà una pràctica semblant respecte als elements doctrinals o cultuals reservats als fidels i interdits als catecúmens, especialment en el cas de la Trinitat i l’Eucaristia
formalització
Filosofia
Procés en virtut del qual hom especifica, mitjançant un metallenguatge , l’estructura d’un llenguatge.
Són formalitzables tant el llenguatge ordinari o cadascun dels seus aspectes l’esportiu, el social, el literari, etc com el filosòfic, el científic, el matemàtic, el lògic, etc La formalització exigeix que hom enumeri tots els signes no definits del llenguatge escollit, especifiqui les condicions en què una fórmula concreta pertany a aquest llenguatge i presenti tant els axiomes usats com a premisses com les regles d’inferència acceptades per fer deduccions en el tal llenguatge
epòxid
Química
Compost orgànic que conté el grup
i que hom obté en les reaccions d’ epoxidació
.
L’àtom d’oxigen del grup epòxid reacciona fàcilment amb l’hidrogen actiu de les substàncies del tipus R-H, com l’aigua, els àcids, els alcohols, etc reacció d’obertura , i dóna, habitualment, derivats hidroxílics Els composts epòxid són susceptibles de sofrir reordenacions catalítiques que produeixen derivats carbonílics, cetones o aldehids, segons l’estructura de l’epòxid considerat Hom els empra en l’obtenció d’insecticides, plastificants, estabilitzants per a cautxús i vernissos, lubrificants, emulsionants i plàstics
oxiclorur de bismut
Química
Pólvores blanques cristal·lines, solubles en àcid, insolubles en aigua, que hom obté per hidròlisi del clorur de bismut.
Hom l’ha emprat en diferents preparats farmacèutics, com a pigment i en la fabricació de perles artificials
prosa
Música
Cristianisme
Cant litúrgic rimat que hom executava generalment després de l’al·leluia de la missa i de la capítula de vespres.
Originàriament era un text, a manera de trop, adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, però al segle X, en el cercle musical creat entorn del monestir de Sant Marçal de Llemotges, ja designa el text extens i vagament rimat que hom cantava després de l’alleluia de la missa Al segle XII aquesta mena de texts adquiriren la forma de veritables poemes litúrgics Se n'han conservat uns cinc mil, la gran majoria anònims Conreats a Catalunya des del segle XI, formen part dels tropers-prosers proser En els manuscrits litúrgics germànics, hom els anomena seqüència La…
capa
Pintura
Cada una de les aplicacions de color que hom dóna d’una sola vegada damunt qualsevol superfície.
Hom l’anomena també mà La capa aïllant neutralitza un defecte, color viu, humitat, etc, d’un material per tal d’aplicar una nova capa La capa cobrent conté un pigment que no deixa transparentar les subjacents
bruixeria
Esoterisme
Poder malèfic exercit per qui hom suposa que té pacte amb el diable.
A diferència, però, de la màgia pròpiament dita, que apareix com una capacitat tècnica que pot ésser apresa per qualsevol, la bruixeria és considerada una qualitat innata dels qui hom suposa que la posseeixen L’origen de les pràctiques de bruixeria pot ésser cercat en la supervivència de cultes pagans, però molt especialment en les doctrines dualistes cristianes i en la creença en el poder del dimoni, molt esteses a l’Europa medieval Les dones que la practiquen són anomenades bruixes , i els homes, bruixots El poder d’aquestes persones es manifesta en el fet d’ embruixar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina