Resultats de la cerca

Fou un dels iniciadors de l’estudi experimental dels fenòmens magnètics Descobrí el magnetisme terrestre i ideà i construí el primer electroscopi La seva obra més important és De magnete magneticisque corporibus et de magno magnete tellure 1600

Caracteritzable cartesianament com a progressiu trànsit del simple al complex, la síntesi és en Kant l’essència mateixa del coneixement síntesi a priori és, així, l’acte de la consciència com a unificació de les dades sensibles per les formes pures de la intuïció espai i temps, com a unificació de les intuïcions sensibles per les formes pures de l’enteniment categories i com a unificació —ni que sigui sols regulativa— dels conceptes mitjançant les idees de la raó ideals transcendentals A partir tant de la concepció kantiana com de la idea mateixa de síntesi la qual palesa que el…

Descobrí el fenomen de l’isomorfisme 1819 en observar que els fosfats i els arseniats d’un mateix metall poden adquirir la mateixa forma cristallina El 1826 ideà procediments adequats per a determinar directament els pesos atòmics dels elements

Féu conèixer els treballs de Giuseppe Peano , del qual fou collaborador Ideà l’antinòmia o paradoxa que duu el seu nom 1897, segons la qual la collecció dels ordinals no és un conjunt , i que Georg Cantor estudià posteriorment

L’escola pertangué a la tendència metafisicoespeculativa del neoplatonisme i es caracteritzà per la seva orientació teològica i sistemàtica, per l’aplicació de la lògica a les especulacions metafísiques i per l’atenció prestada a la idea d’emanació

Professor a Leiden, exercí després a Viena, on contribuí al desenvolupament de la Wiener Medizinische Fakultät Fou metge de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria Féu estudis d’anatomia, diagnosi, patologia, etc, i ideà el licor de Van Swieten

Creador de la sonda de goma que porta el seu nom, ideà un procediment d’extirpació dels tumors faringis Autor d' Éléments de Pathologie chirurgicale 1844-59, es distingí en l’assistència dels ferits durant les campanyes de Napoleó III

Es basa en la idea de l’escriptor com a representant de l’ànima collectiva, del grup humà considerat com un tot els seus sentiments, els seus desigs, totes les seves emocions i fins i tot els actes de la voluntat

Organitzà i dirigí l’observatori de Kenwood, a Chicago, i els de Mount Wilson i Mount Palomar Ideà, amb H Deslandres, l' espectroheliògraf Les seves obres més importants són The Study of Stellar Evolution 1924 i The New Heavens 1924

El 1731 publicà l’obra Théorie de la manoeuvre des vaisseaux Construí l’aqüeducte de Saint-Climent Investigà les màquines hidràuliques i ideà el tub que duu el seu nom, per a mesurar la pressió dinàmica i la velocitat d’un fluid