Resultats de la cerca
Es mostren 2695 resultats
Juan Antonio Meléndez Valdés
Literatura catalana
Poeta.
Catedràtic d’humanitats a Salamanca i magistrat, en temps de l’ocupació francesa tingué càrrecs governamentals, cosa que posteriorment l’obligà a exiliar-se Conegué, a través de Cadalso, els corrents francesos del pensament illustrat Fou el poeta líric més interessant del neoclassicisme castellà una primera època, influïda per Luis de León, en què la rigidesa formal és temperada per la musicalitat del vers i la freqüent sensualitat del contingut Poesías , 1785, fou seguida per una etapa de caràcter filosòfic, grandiloqüent i influïda per Jovellanos Hom el considera preromàntic…
Joan de Bíclarum
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador, d’estirp visigoda.
Entre els anys 558 i 575 es formà en teologia i en cultura grega i llatina a Constantinoble Tornà a la península Ibèrica, on s’oposà a la persecució de Leovigild i fou bandejat a Barcelona 577 Mort Leovigild, tornà del desterrament i fundà el monestir de Bíclarum , per al qual escriví una regla, fins ara desconeguda Bisbe de Girona 591-621, hi desplegà una gran activitat litúrgica assistí a diversos concilis entre el 592 i el 614 És autor d’una interessant crònica on narra amb molta d’objectivitat els fets ocorreguts entre el 567 i el 590, data de la redacció
Amanieu de Sescars
Literatura catalana
Trobador.
Sembla totalment provat el seu origen català i no gascó, com es cregué durant uns quants anys Cavaller, es relacionà amb Artal d’Alagó, conseller del futur Jaume II Es coneixen només quatre composicions seves l' Ensenhamén de la donzèla , de 686 versos, sèrie de consells destinats a una donzella al servei d’una dama de la cort, l' Ensenhamén del scudièr 422 versos, menys interessant, i dues llargues epístoles amoroses 174 i 223 versos Totes aquestes composicions són datables entre el 1278 i el 1295 Són particularment interessants com a documents de la vida quotidiana de l’època
,
Querétaro
Ciutat
Capital de l’estat de Querétaro, Mèxic.
És situada a la regió del Bajío, a la vora del riu Querétaro i a 1 850 m d’altitud, en una zona agrícola rica, sobretot en fruites Nus de comunicacions i important centre comercial Indústries dedicades a la talla de pedres precioses, de filats i teixits de cotó, màquines de cosir, paper, adobs de pell i aiguardents Hi passa la carretera Panamericana L’església del convent de Santa Rosa s XVII té l’interior xorigueresc La de San Agustín s XVIII té una ornamentació molt rica És interessant també el pati del Palacio Federal s XVIII El 1867 hi fou afusellat l’emperador Maximilià de…
Miquel Moragues i Barceló
Literatura catalana
Preceptista.
Fou doctor en teologia i estudiós de la geografia i l’astronomia Beneficiat de la seu de Mallorca, fou catedràtic del seminari de Palma 1835, de l’Institut Balear 1836-40, de la restaurada Universitat Literària 1840-42 i de nou de l’Institut El 1852 aconseguí una canongia a Sogorb Publicà diversos discursos acadèmics, un interessant Compendio del arte de hablar y componer en prosa y verso y tratado del romanticismo 1837, que inclou un resum de literatura catalana, i Noticias del país relativas a la nueva Universidad Literaria Balear 1841 Publicà la peça escolar de teatre musical…
Girolamo Mei
Música
Humanista italià.
Es formà al costat de Piero Vettori, i s’interessà per la música de l’antiga Grècia Les seves investigacions i els seus escrits foren molt influents a l’origen de la monodia acompanyada i de la primitiva òpera Entre el 1567 i el 1573 escriví el tractat De modis musicis antiquorum libri IV , que s’ha conservat manuscrit i en el qual es descriuen per primer cop els modes grecs o tonoi També publicà el llibre Discorso sopra la musica antica e moderna Venècia, 1602 Entre els anys 1572 i 1581 mantingué una correspondència molt interessant amb Vincenzo Galilei i altres membres de la…
Khirokitia
Poblat neolític de l’illa de Xipre.
El jaciment ocupa una superfície d’1,5 ha i està protegit per una muralla que tanca l’únic accés a l’esperó rocós on és situat Les cases eren formades per diverses construccions circulars de grandària variable de 2,30 m a 9,80 m de diàmetre i funcions diferenciades, agrupades al voltant d’un pati central Fou ocupat al VII millenni aC i ha permès demostrar l’existència a Xipre d’un Neolític preceràmic, anàleg al que es documenta al Pròxim Orient i probablement arribat des d’aquesta zona Una part de l’assentament ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental
Capella
Municipi
Municipi i vila del sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, a la vall de l’Isàvena, entre Graus i Llaguarres
(Baixa Ribagorça), municipi català incorporat el 1965 a Capella.
L’agricultura i la ramaderia, especialment porcina, són les activitats econòmiques més importants L’església parroquial Sant Martí és romànica fi del s XII Conté un interessant retaule major del 1527, obra del pintor portugués Pere Nunyes, amb dotze taules Les quatre taules superiors estan dedicades a la vida del patró de l’església, i la resta als goigs de la Verge les portes baixes del retaule representen sant Pere i sant Pau respectivament Damunt l’Isàvena, al peu de la vila, hi ha el pont romànic d’esquena d’ase amb vuit arcs, encara que només set són visibles Inclou també el…
Mare de Déu del Remei de la Sorollera
Art romànic
El terme de la Sorollera fou una de les tradicionals possessions de l’orde de Calatrava a la comarca Consta l’existència d’una església al lloc el 1232 També apareix documentada en la dècima papal del 1280 No coneixem quin era el seu titular primitiu, bé que des del segle XV és coneguda com la Mare de Déu del Remei L’església actual, a la part alta del poble, és un interessant exemplar barroc, de tres naus, amb una ornamentació molt carregada tant a l’interior com a l’exterior La porta duu la data del 1762 i els escuts de la vila i de l’orde de Calatrava
estuc
Art
Construcció i obres públiques
Pasta feta amb calç o guix i pols de marbre que hom aplica, a manera d’arrebossat, a les superfícies, tant interiors com exteriors (parets, columnes, etc), o utilitza en el motlluratge de decoracions arquitectòniques.
Els grecs ja en feien un gran ús —generalment afegien pols de marbre per a cobrir els carreus—, però fou durant l’imperi Romà que fou emprat amb més assiduïtat i de forma més diversa imitació de marbre, pintures murals, estatuària, etc A l’època medieval, hom emprava l’estuc daurat, per a imitar l’orfebreria, en els frontals i retaules L’estuc policromat fou la base dels grans conjunts decoratius del Renaixement i del barroc Vaticà, Fontainebleau A part una moda passatgera de decoració en relleu durant el Modernisme, el treball en estuc ha caigut dins el camp d’una producció en sèrie poc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina