Resultats de la cerca
Es mostren 9532 resultats
Luigi Merlini Janetti
Esgrima
Mestre d’armes.
Obrí sala a Barcelona L’any 1900 participà en el primer certamen estatal d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia, com a representant de la Sala Círculo Militar de Barcelona
Luciano Vida
Altres esports de combat
Mestre de taitxí.
L’any 2000 s’installà a Barcelona i començà fent classes al parc Sapiens de Montjuïc El 2006 s’especialitzà en taitxí guiat pel mestre Chen Bing Seguidament, el 2007 es fundà la Chen Xiaowang World Taiji Quan Association Spain, de la qual fou elegit president El mestre Chen Xiaowang el feu el seu deixeble, és a dir, representant de la 20a generació de l’estil txen del seu llinatge El 2008 seguí l’aprenentatge sota el guiatge del mestre Gianfranco Pace D’altra banda, fou el fundador del CE Chen Taichi Vida de Rubí, on imparteix classes de taitxí, txikung, kungfu i defensa personal
Paulina Pozzali i Crotti
Literatura catalana
Escriptora.
Es casà amb Arnau de Mercader i de Zufía, segon comte de Bell-lloc Escriví articles i opuscles de caràcter feminista, com Orientaciones femeninas 1944 Llegà terrenys a l’ajuntament de Cornellà per a la construcció d’una residència per a estudiants
Lluís Llucià Penne
Teatre
Escenògraf.
Anà a Barcelona cap al 1840 acompanyant una companyia d’òpera Féu decoracions per al teatre de la Santa Creu, decorà de nou la sala d’espectacles i reformà la illuminació de llums d’oli Artista de gran inventiva i cromatisme brillant en l’escenificació dels ballets del Romanticisme Fou mestre de Josep Planella i Coromina, i collaborà amb els pintors Francesc Malató, Lluís Bru i alguna vegada amb Domènec Sert, pels volts del 1845 Entre altres obres féu Moisès i La lámpara maravillosa
Boemond II d’Antioquia
Història
Príncep d’Antioquia (1126-30).
Fill de Boemond I El 1126 prengué possessió del principat d’Antioquia Reconquerí Kafartâb 1127 Deixà les seves possessions de la Pulla a Roger II de Sicília
Vespasià Gonzaga de Guastalla
Història
Noble.
Fill del duc Cèsar II de Guastalla i d’Isabel Orsini Pretengué la successió als ducats de Guastalla, Luzzara i Reggiolo i se n'intitulà duc Casat amb María Inés Manrique de Lara, comtessa de Paredes de Nava, passà al servei de Castella i fou lloctinent de València 1669-75 Durant el seu mandat hagué de prendre disposicions contra els residents francesos al País Valencià, en iniciar-se, amb la guerra de Devolució, la invasió del Principat
Beatriu de Lloria i Lancia
Història
Filla de Roger de Lloria.
Educada a València, on s’havia traslladat vers el 1291 Es casà amb Jaume de Xèrica, segon senyor de la baronia de Xèrica 1298 Vídua 1321, actuà com a senyora usufructuària de Xèrica, i tingué diferències amb el seu fill Jaume, que li ocupà els llocs d’Eslida, Xelva i altres, fins que el rei ordenà una divisió de béns entre ella i tots els fills 1327 Jaume tindria Xèrica i li restituiria tot el que li havia pres Com a hereva del seu germà Berenguer, fou senyora de la baronia de Cocentaina, que deixà al seu fill Alfons de Lloria Testà a València el 1334
Làscara de Ventimiglia
Història
Comtessa de Pallars Sobirà.
Filla gran del comte Guglielmo Pietro de Ventimiglia i de la princesa Eudòxia Làscaris Vingué amb la seva mare a Catalunya, i fou casada 1281 amb el comte Arnau Roger I de Pallars Sobirà, de qui fou la segona muller Vídua el 1288, es féu monja 1307 i entrà al monestir de Jonqueres de Barcelona Fou mare de la comtessa Sibilla I de Pallars
Joan de Nuix i de Perpinyà
Literatura
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Estudià teologia a Barcelona i ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Expulsada aquesta 1767, s’establí a Ferrara Itàlia, on publicà Riflessioni imparziali sopra l’umanità degli spagnoli nell’ Indie 1780, obra en la qual defensava l’obra colonitzadora castellana a Amèrica contra les opinions de Bartolomé de Las Casas i de l’Abbé Raynal Fou traduïda al castellà a Madrid 1782 i a Cervera pel seu germà Josep de Nuix i de Perpinyà , 1783 Germans seus foren també Francesc de Nuix i de Perpinyà mort vers el 1804, primer baró de Perpinyà, i Rafael de Nuix i de Perpinyà Torà 1741 — Ferrara 1802,…
Bartolomé Ordóñez
Escultura
Escultor.
Format amb Fancelli, amb el qual probablement viatjà a Itàlia Es casà a Barcelona, on disposà d’ésser enterrat A Barcelona hi ha una part important de la seva obra en 1517-20 féu unes mampares de roure tallat a la capçalera del cor de la seu, amb escenes de l’Antic Testament i de la Passió de Jesús, així com la decoració del rerecor en marbre de Carrara, amb escenes de la vida de santa Eulàlia i imatges de sants, només en part de la seva mà Mentre dirigia aquestes obres treballava en la decoració de la capella Caraccioli de Nàpols Cap al 1519 realitzà el sepulcre dels reis Joana I i Felip I…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina