Resultats de la cerca

Estudià a Milà amb Luigi Montesanto i Adriano Tocchio La seva formació es veié interrompuda per la Segona Guerra Mundial, durant la qual va ser empresonat a Vichy Fou descobert en una emissió radiofònica per Ràdio Lausana, i debutà el 1946 a Reggio de l’Emília amb Manon , de Massenet el mateix any i amb la mateixa òpera feu, al Liceu de Barcelona, el seu debut en un teatre estranger Actuà per tot el món amb un repertori italià, romàntic i verista Entre el 1948 i el 1950 fou contractat pel Metropolitan de Nova York, on actuà posteriorment El 1951 debutà a São Paulo amb Maria Callas  a La…

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, diplomat en Estudis Europeus per la Universitat de Ciències Socials de Grenoble, i graduat en diverses titulacions per ESADE i IESE en gestió i administració d’empreses tant de l’àmbit públic com privat Afiliat a les Joventuts Nacionalista de Catalunya, fou gerent de  Convergència Democràtica de Catalunya  CDC Responsable de Relacions Institucionals 1988-93, i coordinador 1993-96 de la Secretaria General de la Conselleria d’Ensenyament, secretari general de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques ACM del 1996 al 1999 i secretari…

És en la fase de poncella que les flors contenen el màxim d’essències Hom les cull abans de descloure’s i les deixa assecar Prenen, així, l’aspecte de cossos brunencs i trencadissos, en forma de clau d’uns 12 mm de llargada, on es pot distingir un cap format per pètals molt junts, voltats per quatre sèpals gruixuts el clavell o clau d’espècia No és conegut en forma silvestre hom només pot suposar-ne, doncs, l’àrea d’origen, i, així i tot, amb una certa imprecisió, a les Moluques primitives Encara és molt conreat a l’illa d’Ambon Actualment, el seu conreu s’ha estès a les illes…

Militant de Nacionalistes d’Esquerra 1979-86, l’any 1987 s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya , on ocupa el càrrec de vice-secretari general de política institucional Fou regidor a l’Ajuntament de Reus del 1987 al 2001, del qual fou primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Esports i Joventut 1987-91, cinquè tinent d’alcalde 1991-95, regidor de Política Lingüística 1995-99, i primer tinent d’alcalde i regidor de Societat de la Informació 1999-2001 És diputat al Parlament de Catalunya des del 1992 per la circumscripció de Tarragona, del qual ha estat secretari segon de la Mesa 1995…

Moltes de les seves obres, en versió original castellana, s’han estrenat en català A banda d’un primerenc L’afilador de pianos 1992, destaca Valencia , obra estrenada al Festival Grec de Barcelona el 1997 sota la direcció de Rafel Duran, un viatge absurd, tragicòmic i surrealista que un home emprèn a l’atzar a la recerca de la seva identitat, en què l’autor fa gala d’una gran originalitat i un remarcable sentit de l’humor Estrenà Cocodrilo a Alcoi sota la batuta d’Alejandro Jornet 1998 i Ultramarins al festival de Sitges del 1999, dirigit per Yvette Vigatà, espectacle que rebé el premi Serra…

Estudià música amb el seu pare, Luis, mestre de concerts del Teatro Colón, i amb Juan Carlos Paz, E Barenboim i M Drago Gràcies a una beca, el 1950 anà a París a estudiar amb O Messiaen, ciutat on s’interessà pel jazz En retornar a l’Argentina formà una banda de be-bop El 1958 es traslladà a Nova York, on tocà i arranjà per a moltes bandes i intèrprets, com el català Xavier Cugat o la Dizzy Gillespie’s, amb la qual actuà en 1960-62 El 1964 anà a Hollywood, ciutat on experimentà un gran èxit com a compositor de bandes sonores i música per a la televisió Gravà i dirigí grans intèrprets de…

Fill d’un pilot de l’armada reial Es formà a Llotja 1850-55 i amplià estudis a Roma i a París, amb T Couture i H Vernet Es presentà a exposicions de Barcelona i a les Exposiciones Nacionales de Madrid dels anys 1856, 1860, 1862 i 1871, en què obtingué tres segones medalles El 1870 la febre groga de Barcelona el feu fugir a Sabadell, on coincidí amb Soler i Rovirosa i R Tusquets junts descobriren el bosc de can Feu com a tema pictòric i realitzaren decoracions per a teatre Especialista en pintura d’història, el seu Episodi de Trafalgar 1862 Madrid, antic senat és una de les obres…

De família aristocràtica per línia paterna i plebea per la materna, es casà el 1822 amb el baró Dudevant, que abandonà 1831 per tal de menar a terme la seva carrera d’escriptora i una vida independent Hom oblida sovint els seus mèrits enfront de la seva tumultuosa vida sentimental Mantingué relacions amb l’escriptor Jules Sandeau, que l’animà en la seva tasca literària publicant junts Rose et Blanche 1831 sota el nom de Jules Sand, del qual ella manllevà el seu pseudònim En un primer període, la seva novella recull la temàtica d’asserció de la independència de la dona Indiana , 1832…

El 1968 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot Per aquests anys s’agrupà amb Rafael Lozano i Bartolozzi , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol , la qual cosa comportà un important canvi d’orientació en la seva obra, que s’apropà al pop-art Després de la dissolució del grup 1970, continuà collaborant amb Bartolozzi Ambdós treballaren i exposaren junts fins el 1982, si bé l’obra de cadascú conservà el seu caràcter Arranz i Bravo feu una pintura protagonitzada per figures humanes que, bé que turmentades, prenen darrerament caràcters més personalitzats També realitzà…