Resultats de la cerca

Deixeble dels jesuïtes, entrà en la congregació de Sant Felip Neri Tot i ésser membre de la Societat d’Amics del País, pel fet d’haver assistit els empestats de Cartagena 1804, el seu pensament i la seva activitat foren típicament tradicionalistes, com a bisbe d’Oriola 1815-24 i com a arquebisbe de València 1824-31 Fou amic de Diego de Cádiz, membre antiliberal de les corts de Cadis 1811-12, exiliat durant el Trienni Constitucional i fou fundador de la institució El Ramo de la Fe, per a substituir l’extingida inquisició, que dugué a terme el procés del mestre de Russafa, Gaietà Ripoll

Catedràtic de llengua i literatura castellana de la Universitat de Sevilla A més de diverses edicions crítiques Viaje a Tamorlán, de Ruy González de Clavijo, 1943 La Diana , de Jde Montemayor, 1948, antologies de clàssics castellans de l’Edat del barroc, i de molts articles sobre novella pastoral i bizantina, publicà Introducción a la literatura medieval española 1953, Métrica española del siglo XX 1969, Notas sobre la espiritualidad española de los siglos de oro 1972, Los libros de pastores en la literatura española 1974, Los “primitivos” de Manuel y Antonio Machacho 1977,  Lírica medieval…

Era nebot del general Serrano Es distingí en la revolució progressista del 1854 Anà com a observador a la guerra de Crimea 1855 Lluità a Àfrica 1859-60, i el 1868 es posà al costat del seu oncle en la Revolució de Setembre Atacà els cantonalistes de Cartagena 1873-74 i els carlins a Catalunya, on ocupà Puigcerdà, i fou efímer capità general del Principat Pel fet d’haver trigat a reconèixer Alfons II, fou apartat de l’exèrcit però, rehabilitat, fou ministre de la guerra 1883 Amb Romero Robledo fundà el Partido Reformista 1887, de curta vida Fou novament ministre de la guerra 1892-95 i cap del…

Ministre d’hisenda del 1823 al 1832, durant la crisi econòmica produïda per la pèrdua de les colònies d’Amèrica Com els seus predecessors, intentà d’eixugar el deute públic amb reformes tributàries Afavorí el procés d’industrialització a Catalunya i el proteccionisme, raons per les quals fou ajudat per homes de negocis i institucions com la Comissió de Fàbriques catalans

Durant el regnat de Ferran VII fou arquitecte major de Madrid, on projectà, en un estil que peca de grandiloqüent, el palau de Sonora, el de la duquessa de Villahermosa 1806, la Puerta de Toledo 1823-27 i el Teatro Real 1818, no acabat fins el 1850

Tinent de la milícia nacional 1822, s’exilià a Montpeller en acabar el Trienni Constitucional 1823 Habità després a Alacant i a Madrid Progressista, fou ministre 1836 i 1843, alcalde de Madrid i president del govern, en caure Espartero 1843 Fou professor de la Sociedad de Instrucción Pública 1840 Es distingí com a orador la minoria liberal li encarregà, el 1834, de rebatre el discurs de la corona, en defensa de la intangibilitat dels drets individuals i la independència del poder judicial, i molts dels seus discursos foren publicats

Estudià als Talleres de Arte Actual del Círculo de Bellas Artes de Madrid 1985 Inicialment, el seu treball pictòric es basava en l’estètica del pop americà i en els recursos utilitzats en els anuncis publicitaris i en la difusió dels mitjans de comunicació Sense deixar de banda aquest aspecte, posteriorment treballà en la inclusió de lletres i de texts, establint un joc amb la imatge amb un to irònic de marcat contingut social La seva activitat també inclou el vídeo i la música amb els grups Peña Wagneriana i UHP L’any 1998 presentà l’exposició Nowhere a Tecla Sala de l’Hospitalet de…

S'allistà a l’exèrcit el 1939 i posteriorment es graduà com a pilot a l’Escuela de la Fuerza Aérea de Honduras En 1942-45 estudià a Arizona EUA mecànica de l’aviació Posteriorment, anà escalant en l’escalafó fins que als anys seixanta obtingué el grau de general de les forces aèries L’any 1963 protagonitzà un cop d’estat contra el president José Ramon Villeda i instaurà una dictadura El 1965, amb el suport del Partido Nacional, assumí la presidència El 1971 permeté la celebració d’eleccions i al juny cedí el càrrec al vencedor, Ramon Ernesto Cruz, del Partit Nacional, al qual enderrocà…

Especialitzat en la interpretació amb criteris històrics i un dels grans difusors del barroc hispànic, estudià en el conservatori de la seva ciutat natal i després completà la seva formació a Holanda, al costat de GLeonhardt El 1988 fundà la formació Al Ayre Espanyol, que gaudeix d’una gran reputació pel seu rigor interpretatiu i amb la qual ha desenvolupat una important i pionera tasca en pro de la recuperació i difusió de la música ibèrica anterior al s XVIII en particular, les obres de l’aragonès José de Nebra És convidat sovint a dirigir tant conjunts simfònics i de cambra com d’…

Llicenciat en filosofia i lletres Publicà els llibres El poeta y su musa 1934, Necesidad de la cultura 1948, Presencia y misión del arte 1949, Prosas de ayer 1951, Determinantes históricas de la generación del 98 1953 i Teoría de la Huerta y otros ensayos 1956