Resultats de la cerca

L’aluminiatge no pot efectuar-se per electròlisi en solució aquosa, bé que, al laboratori, l’electrodeposició de l’alumini ha pogut obtenir-se en solvents orgànics Tècnicament, l’aluminiatge té lloc per immersió en un bany d’alumini fos que conté eventualment una petita quantitat de silici perquè reïxi cal suprimir absolutament tota capa d’òxid entre els dos metalls Un procediment especial de protecció del ferro per aluminiatge és la calorització

Fou cap del laboratori de proves de la Societat Siemens Schuckert - Indústria Elèctrica des del 1910 Catedràtic de metallúrgia general i tecnologia elèctrica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, fou també professor de matemàtiques a l’Escola de Directors d’Indústries Elèctriques i a la de Perits Industrials, ambdues de Barcelona Fou elegit 1921 acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on presentà nombroses comunicacions i treballs

Durant el son, l’hemòlisi s’aguditza i es produeix hemoglobinúria, que dona un color fosc a l’orina Hom creu que la malaltia és deguda a un defecte congènit dels eritròcits que n'afavoreix la destrucció pel complement del sèrum Durant les aguditzacions hi ha icterícia, febre, cefalea i dolor abdominal La diagnosi es confirma en el laboratori provocant l’hemòlisi amb sèrum acidificat prova de Ham-Dacie És anomenada també hemoglobinúria paroxismal nocturna

Des del 1897 dirigí el laboratori de fonètica experimental del Collège de France, on fou creada una càtedra per a ell adaptà a la investigació de les articulacions fonètiques diversos aparells, com el quimògraf, usats en les ciències físiques, i publicà el resultat de les seves experiències en el famós llibre Principes de phonétique expérimentale 1897-1908 Fundà la Revue des patois gallo-romans 1887 Entre els seus deixebles catalans figura P Barnils

En 1926-34 treballà al Laboratori Cavendish, del Trinity College de Cambridge, on féu recerques en el camp de la física nuclear, juntament amb JDCockcroft, sobre partícules accelerades protons per a l’acceleració proposaren un aparell conegut com a generador cascada o de Cockcroft-Walton Pels seus treballs rebé el premi Nobel de física el 1951, juntament amb Cockcroft Des del 1934 fins a la jubilació 1974 treballà al Trinity College de Dublín

La seva “Pasta pectoral”, profusament exportada a l’Amèrica Llatina, fou un dels primers específics preparats al nostre país Organitzà un important laboratori farmacèutic que duu el seu nom Doctor Andreu i establí mercats a l’estranger S'interessà també per l’urbanisme i fou l’impulsor de les noves urbanitzacions a Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, i de les installacions del Tibidabo Fou president honorari de tots els collegis farmacèutics d’Espanya

De molt jove es traslladà a l’Havana, on exercí el càrrec de director i inspector d’escoles, i després, el de professor de psicologia i de pedagogia a la Universitat de l’Havana, on fundà un laboratori d’investigació pedagògica per a l’estudi de l’infant Treballà en el camp de l’educació social Dirigí les revistes cubanes Revista de educación i Revista de instrucción pública i publicà nombroses obres

El S és present en el 20% dels habitants de Nova Guinea per bé que és pràcticament absent fins en els aborígens australians, i el s és comú en els europeus Pel fet que les reaccions immunològiques al laboratori hi són senzilles i fiables, són correntment emprades en la pràctica medicolegal per les atribucions de paternitat, en estudis de genètica de poblacions i de recombinació i lligament genètic Normalment no presenta reaccions hemolítiques per transfusions

Fou deixeble de Pavlov, la teoria dels reflexos condicionats del qual perfeccionà Professor a l’institut mèdic de Taixkent 1941-43, dirigí posteriorment el laboratori de neurofisiologia de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Els seus treballs se centraren en el sistema nerviós central i les connexions corticoviscerals Fisiologia del sistema nerviós central 1953, Funcionament i regulació del cervell 1963 i Assaig sobre les activitats nervioses superiors 1977 són algunes de les seves publicacions

Habiten en praderies i estepes en caus excavats a terra, emmagatzemen els queviures i passen l’hivern en estat de letargia Solitaris i territorials, es nodreixen sobretot de gra i de llavors, que transporten als caus Inclou unes 10 espècies, entre les quals es destaquen l’ hàmster comú Cricetus cricetus , de l’Europa central i el NW d’Àsia, i l’hàmster daurat Mesocricetus auratus , de l’Àsia Menor, emprat com a animal de laboratori i domèstic