Resultats de la cerca
Es mostren 3682 resultats
cardamom
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les zingiberàcies, de 3 a 5 m d’alçada, amb llargues fulles embeinadores lanceolades i flors blanques amb voraviu blau i groc, agrupades en espigues llargament pedunculades.
Els fruits són càpsules i contenen tres rengles de llavors, els grans de cardamom o cardamoms, de perfum delicat Originària de l’Índia, on és conreada a l’ombra de grans arbres, el seu conreu s’ha estès també a Sri Lanka i a Amèrica Central
cadernera

Cadernera
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformesde la família dels fringíl·lids, d’uns 12 cm, de plomatge fosc, amb una taca vermella al cap, amb els costats del cap blancs i el darrere negre, les ales negres amb una banda groga i la cua negra amb taques blanques.
És freqüent de trobar-la als jardins i als conreus cercant les llavors del card, el seu aliment preferit Habita a tot Europa, llevat a l’extrem més septentrional, i nia en els arbres Viu fàcilment en captivitat és apreciada pel cant i per la coloració
cicadofilicals
Paleontologia
Botànica
Ordre de pteridospermòpsids constituït per plantes que visqueren entre el Devonià superior i el Juràssic inferior i que reunien caràcters morfològics de falgueres eusporangiades i de gimnospermes.
Sovint tenien fulles pinnades semblants a les de les falgueres els esporofilles eren poc diferenciats i no formaven flors pròpiament dites, però, per contrast, s’hi originaven llavors a partir dels macrosporangis i les tiges tenien creixement secundari en gruix, caràcters que les lliguen a les gimnospermes
Lluc
Música
Segons es recull en una nota d’un llibre necrològic de la catedral de Tarragona de mitjan segle XV, pel mes de juliol del 1164 morí el que n’havia estat canonge, "Lucas [...] magnus organista".
Si, com és probable, el terme "organista" es refereix al fet que Lucas havia escrit organa , una de les formes més primitives de la polifonia medieval, llavors la nota es converteix en el primer indici de la pràctica de la polifonia antiga en tot el territori ibèric
Josep Casals i Freixes
Història
Polític.
Sastre de professió, fou un dels més eficaços activistes d’Estat Català durant la Dictadura de Primo de Rivera Seguí Macià fins a la proclamació de la República, i llavors s’afilià al Partit Nacionalista Català En collaboració amb Ramon Arrufat, publicà Catalunya poble dissortat 1933
John Knowles Paine
Música
Compositor, organista i pedagog nord-americà.
Tingué una influència notable en el desenvolupament de la música nord-americana del seu temps Fou el fundador del departament de música de la Universitat de Harvard Inicià els estudis musicals als Estats Units i el 1858 viatjà a Berlín per ampliar-los a la Hochschule für Musik Aquesta formació marcà decisivament la seva orientació estètica, i a través seu la d’un nombre elevat dels seus deixebles Allí estudià orgue amb A Haupt, que el guià en la seva formació, conegué Clara Schumann i descobrí l’obra de JS Bach a través de les edicions de les seves obres, que s’iniciaven just llavors…
Angelo Maurizio Gaspare Mariani
Música
Director d’orquestra i compositor italià.
Estudià violí a Ravenna amb P Casalini i contrapunt amb G Roberti El 1843 dirigí una banda a Santa Agata Feltria, i tocà el violí i la viola en una orquestra a Macerata En aquesta època compongué dues obertures i una simfonia en sol menor que foren mereixedores de les lloances de G Rossini El primer èxit com a director d’orquestra l’aconseguí el 1846 dirigint, a Milà, I due foscari A partir de llavors, la relació amb G Verdi fou molt intensa, fins que, els últims anys de la vida de Mariani, es deteriorà per raons artístiques i personals L’hivern del 1847-48 dirigí a Copenhaguen Quan tornà a…
glutelina
Bioquímica
Cadascun dels components d’un grup de proteïnes vegetals simples que es troben en les llavors dels cereals.
Són insolubles en aigua i etanol, i solubles en àcids i àlcalis diluïts Un dels components del grup és la glutenina
cumarina

Cumarina
©
Química
Substància aromàtica extreta de les llavors ( faves tonques
) del cumarú, d’olor semblant a la de la vainilla.
També es dóna en l’almegó En estat pur es presenta en forma de cristalls incolors, lleugerament solubles en aigua, que es fonen a 69°CTé el punt d’ebullició entre 297-299ºC Hom l’obté per condensació del salicilaldehid amb l’anhídrid acètic És emprada com a perfum i agent odorant, principalment
espermobòlic | espermobòlica
Botànica
Dit dels fruits que, en obrir-se de sobte, expulsen violentament les llavors, com els del cogombre salvatge.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina