Resultats de la cerca

El nom original, en l’escala hexacòrdica de Guido d’Arezzo, era ut , encara emprat en francès La síllaba do també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra C del sistema de notació alfabètica

De vocació precoç, rebé un gran suport en la seva formació del compositor Oscar Hammerstein, que fou el seu tutor després del divorci dels seus pares Després de graduar-se en estudis musicals al Williams College de Massachusetts l’any 1950, on obtingué el Hutchinson Prize for Music Composition, amplià estudis amb Milton Babbitt  1950 Abans de graduar-se, havia compost i escrit la lletra de diversos musicals, però la seva primera obra com a professional,  Saturday Night 1954, no fou estrenada fins el 1997 Entre els seus primers treballs per a Broadway hi ha la música incidental…

Són coneguts els facsímils del còdex principal de la Crònica de Jaume I s XIV, dels Costums de Tortosa s XIII, de la gramàtica de Mates 1468, etc Algunes editorials hi han dedicat colleccions Lletra Menuda, de Sueca Base i Curial, de Barcelona Ripoll, de Mallorca

Com a signe numèric equival a 50 ν’ o bé a 50 000 ,ν

L’estructura inicial de la P passà al llatí d’unes formes gregues arcaiques arribades a Itàlia abans del període clàssic La P llatina es compon d’un traç vertical i d’un semicercle adossat a la part superior dreta Té reforços estètics a dalt i a baix del traç vertical En l’escriptura comuna clàssica el reforç interior tendeix a unir-se d’un sol traç amb el vertical formant una corba més o menys marcada El segon traç, com a record de la forma original arcaica, sovint no tanca per sota, ans tendeix a obrir-se totalment en una línia diagonal Amb el pas a l’escriptura comuna nova o semiuncial, la…

La T llatina majúscula prové de les formes de creu i d’aspa del fenici i de l’hebreu antic, formes que perderen el braç superior de la creu en passar al grec, a l’etrusc i als alfabets itàlics La T romana clàssica consta de dos traços, l’un vertical, acabat amb un reforç, i l’altre horitzontal, que cobreix el primer Les formes cursives clàssiques i noves romanes han incorporat el reforç al traç vertical arrodonint-ne l’extrem cap a la dreta El traç horitzontal superior té tendència a desplaçar-se cap a la dreta No és rara l’ondulació que, en desenvolupar el punt d’atac, tendeix a formar una…

La S llatina majúscula ve del fenici i hebreu antic forma jacent passada als grecs forma erecta i als etruscs on perd un dels quatre traços originaris i a la majoria d’alfabets itàlics, on d’angular passa a sinuosa La S romana clàssica consta de tres traços el primer, sinuós, de dalt a baix i els altres dos corbats als extrems superior i inferior del primer Per la velocitat es cursivitza ben aviat i pren unes formes més simples en executar-se el primer i segon traç en un sol temps, en direcció gairebé vertical i només corbat lleugerament a l’extrem inferior cap a l’esquerra El tercer traç, en…