Resultats de la cerca

De l’antiga església de Sant Joan del Pi no resta cap vestigi, í les notícies sobre aquesta capella són molt escasses Tanmateix, sabem que es trobava molt a prop de Santa Maria del Pi, documentada des de mitjan segle X, i al costat del camí del Llobregat, que sortia del portal del Castell Nou Fou, doncs, una de les dues esglésies medievals del camí del Pi

Aquesta església, ara esdevinguda una ermita del llogarret d’Agulló, és possible que tingui un origen molt antic, anterior a l’any 1300 Això és el que es desprèn de l’existència a l’indret de dos sarcòfags alt-medievals, bé que no hi ha cap notícia històrica que ho pugui corroborar El dia de l’aplec a l’ermita és costum de beneir rams d’olivera

Situació Aquest enterrament es localitza al bell mig d’una vinya replantada fa poc, a uns 150 m de l’església romànica de Santa Maria del Grauet Long 1°37’10” — Lat 41°42’21” La petita església serveix de magnífic punt de referència per arribar a aquesta sepultura, puix que el gran bloc és visible si hom mira vers tramuntana Necròpoli Un gros bloc de pedra, després segurament de la penya veïna, serví per a excavar-hi un sepulcre amb els extrems arrodonits i amb la capçalera més ampla que el peu, amb el difunt mirant vers ponent F Baltà Un detall de la pedra on apareix excavada la sepultura,…

Situada a la dreta de l’Avairon, al límit del Massís Central, és un nucli industrial molt actiu confecció, blanqueries, conserves Fundada per Alfons de Poitiers 1252, fou molt castigada durant les guerres de la Reforma i per la pesta del 1628 Conserva diversos monuments medievals, entre els quals es destaquen l’església de Nòstra Dòna s XIV-XV i l’antiga cartoixa s XV, seu de l’actual hospici

Correspon a l’actual Qaṣr ash-Shām, barri del Caire vell al-Fustāt Els romans, que l’anomenaven Babylon , hi posaren, en temps d’August, una de les tres legions d’Egipte Fou conquerida pel califa ‘Umar l’any 641 El nom es mantingué durant l’edat mitjana a Occident com a sinònim del Caire En els texts medievals catalans el soldà del Caire és anomenat soldà de Babilònia

L’ús dels acròstics es troba ja en les sagrades escriptures els salms i algun càntic abecedaris inicien cada versicle o estrofa amb una lletra de l’alfabet hebreu Alguns escriptors grecs i romans compongueren acròstics amb els títols de llurs obres La tradició dels acròstics fou recollida pels monjos medievals i pels grans poetes del Renaixement La literatura barroca els utilitzà abusivament i han arribat fins als temps moderns

Les marques tipogràfiques són semblants, en l’origen, als monogrames dels notaris medievals Hom en troba el primer exemple en el Psalterium de JFust i PSchoeffer 1457 Usades sovint pels pintors i els ceramistes, a més dels tipògrafs, evolucionaren, i, partint d’una simplicitat i una fina estilització, passaren a abarrocar-se, amb profusió de signes i de símbols Caigudes en desús després del s XVIII, són, avui, revalorades

Especialitzada en la investigació de l’època romànica, publicà, en la seva primera època, la “Collecció Art Romànic”, de temes monogràfics, Monuments de la Catalunya Romànica  1 volum i la “Collecció de Materials”, amb treballs de base i llibres eina Des del 1974 edità el Full Informatiu del Romànic , d’intenció divulgadora, i, des del 1980, Quaderns d’Estudis Medievals , revista trimestral El 1983 passà a la Fundació Enciclopèdia Catalana

El seu repertori inclou obres corals cantates, oratoris i operístiques, tot i que els seus integrants han desenvolupat una tasca important en la recuperació de les principals obres monteverdianes, en gran part gràcies als enregistraments L’Orfeo , Vespri della Beata Vergine Ha realitzat gires arreu d’Europa i dels EUA, amb un recull d’obres medievals i contemporànies, sense oblidar-ne algunes del Renaixement tardà, el Barroc o el Classicisme

Segons la llegenda, era fill d’un rei de Dinamarca d’on li ve el sobrenom el Danès Apareix en molts poemes epicocavallerescs medievals la Chanson de Roland, La Chevalerie Ogier de Denemarche , etc i també com a heroi de la literatura danesa la balada Staerk Dedrik og Holger Denske , ‘El fort Teodoric i Ogier el Danès’ Hom el troba també en la literatura francovèneta i en la toscana