Situació
.
Aquest enterrament es localitza al bell mig d’una vinya replantada fa poc, a uns 150 m de l’església romànica de Santa Maria del Grauet. Long. 1°37’10” — Lat. 41°42’21”. La petita església serveix de magnífic punt de referència per arribar a aquesta sepultura, puix que el gran bloc és visible si hom mira vers tramuntana.
Necròpoli
Un gros bloc de pedra, després segurament de la penya veïna, serví per a excavar-hi un sepulcre amb els extrems arrodonits i amb la capçalera més ampla que el peu, amb el difunt mirant vers ponent.
F. Baltà
Un detall de la pedra on apareix excavada la sepultura, variant del tipus C, dins el grup de sepultures excavades a la roca.
F. Baltà
Es tracta d’una tomba isolada excavada sobre un bloc de pedra de notables dimensions després, segurament, de la carena que hi ha a sobre mateix.
La seva forma és relativament curiosa puix que presenta un extrem semicircular i un de recte, fugint, doncs, dels tipus amb els dos costats arrodonits, més corrents. És, per tant, una variant del tipus C, és a dir, un tipus amb els extrems arrodonits, però amb la capçalera una mica més ampla que el peu. Cal afegir, a més, que la part central és lleugerament més ampla i que l’encaix per a la tapa del sepulcre delimita rectangularment l’enterrament.
Si admetem que la capçalera de la sepultura seguia l’eix sud-est/nord-oest, llavors el difunt mirava vers ponent.
Les seves mides són indicatives d’unes grans proporcions car el forat mortuori té una llargada total d’1,92 metres, una amplada de 0,42 al cap, 0,55 al cos i 0,28 als peus, així com una profunditat de 0,51, 0,60 i 0,55 a la capçalera, a la part central i als peus, respectivament.
Molt a la vora d’aquí, al sector nord de Calella, sabem que el centre d’Estudis Comarcals d’Igualada excavà un parell de tombes ovoidals obertes en uns blocs.
Bibliografia
- Josep M. Claret i Tardà: La sepultura del Grauet, a “Butlletí del Centre Excursionista Montserrat”, núm. 4, Manresa juliol-agost 1980, pàg. 3.
- Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: L’arqueologia al Bages (II), Necròpolis medievals, a “Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació”, núm. 6, Manresa 1983, pàg. 78.
- Jordi Bolòs i Montserrat Pagès: Les sepultures excavades a la roca, a Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, a “Acta Mediaevalia” Annex 1, Barcelona 1982, pàg. 96.
- Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages, a “Dovella”, núm. 5, Manresa 1982, pàgs. 13-14.