Resultats de la cerca

Fill de Joan Maluquer i Rosés Doctor en sociologia per Ginebra amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne 1963 i doctor en dret per Barcelona amb La política algodonera, 1940-1970 1973 Durant la Generalitat provisional fou director general de Promoció i durant la primera legislatura de l’estatutària 1980-84, secretari del consell executiu També publicà  L’estructura econòmica de les terres catalanes 1963, Població i societat a l’àrea catalana 1965, premi Duran i Bas–IEC 1967, l’exhaustiu compendi Els ocells de les terres catalanes 1956, 1973, 1981 i 1987 premi Enric de Larratea–IEC…

Les seves activitats foren dirigides a la recollecció d’objectes arqueològics, de llibres rars i d’obres d’art Foren redactades diverses memòries sobre temes històrics i literaris Nomenà membres corresponents, entre d’altres, Antoni Ramis i Ramis, Fèlix Torres i Amat i Pròsper de Bofarull Establí relacions amb altres acadèmies catalanes i de diversos països Fou dissolta abans d’un any de la seva fundació per ordre del rei, a causa de la significació política d’alguns dels seus membres

Cal destacar entre els seus membres el comte Ferdinand Bonaventura von Harrach 1637 — Karlsbad 1706, ministre i ambaixador 1673-80 i 1693-98 de l’emperador Leopold I a Madrid durant el regnat de Carles III, el qual tingué un paper important en l’afer de la successió d’aquest monarca i deixà escrites unes memòries i el seu fill, el comte Ludwig von Harrach — 1742, que el succeí en el càrrec diplomàtic 1698-1700 i després fou virrei de Nàpols 1728-33

Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica antiga i moderna, etc El 1878 organitzà una exposició arqueològica Desaparegué cap al 1885 Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià cal destacar-ne Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Boix, Joan Martínez i Vallejo, Josep Vilanova i Piera, Josep MTorres i Belda, Francesc Danvila i Collado, Josep Vives i Ciscar i Vicent Pueyo i Ariño

Publicava, amb ritme anual, treballs de biologia, física, química i matemàtiques, de filosofia i de ciències socials, acompanyats de cròniques i de recensions de llibres Durant l’època de la Dictadura foren substituïts per les Memòries de la Secció de Ciències Després del parèntesi de 1936-39, els Arxius han estat represos, sota el nom d' Arxius de la Secció de Ciències , com a sèrie monogràfica, dins la qual apareixen, així mateix, els Treballs de la Societat Catalana de Biologia

Deixeble de l’escola de Belles Arts de Düsseldorf S'installà a França el 1926 i guanyà el premi de Roma del 1932 El 1935 Hitler el convertí en l’escultor oficial del Tercer Reich, al servei del qual esculpí estàtues colossalistes, que intentaven de reviure el classicisme de l’imperi Romà tot glorificant la raça ària decoració de l’estadi olímpic de Berlín, 1936 Installat a París vers el 1963, retrobà l’antiga tasca de retratista i publicà les seves memòries 1969

Prengué part en la Segona Guerra Mundial Ocupà Bizerta 1943 i participà en la campanya de Sicília El 1944 dirigí les forces nord-americanes en el desembarcament de Normandia, ocupà Bretanya, es dirigí al Rin i penetrà fins a l’Elba, on enllaçà amb l’exèrcit soviètic Fou president del comitè de caps d’estat major i representant nord-americà al comitè de defensa del pacte de l’Atlàntic 1949-53 Publicà les seves memòries A Soldier's Story 1951

Dirigí el diari L’Epoca i la revista Critica Fascista i participà, amb funcions de comandament, en la Marxa sobre Roma Ministre de les corporacions 1929-32 i d’educació 1935-36, fou partidari del corporativisme, però s’oposà a Mussolini i sostingué la moció de Dino Grandi 1943 Condemnat a mort pel tribunal feixista de Verona 1944, fugí a Algèria, però posteriorment tornà a Itàlia i milità dins el moviment monàrquic Publicà les seves memòries Vent'anni e un giorno 1949

El 1714 entrà a l’Escolania de Montserrat, i el 1750 feu els vots com a monjo del monestir Fou primer violí de Montserrat i ajudant del pare Anselm Viola A més del violí tocà l’orgue, i s’interessà també per l’especulació musical A més del seu vessant musical, exercí diversos càrrecs lligats a la vida monàstica vicari dels ermitans, soci de l’abat, prior major i sagristà major Ferran Sor s’hi referí en les seves memòries

Participà com a auxiliar en gairebé trenta edicions del Tour de França, catorze vegades al Giro d’Itàlia i més de cinquanta cops a la Vuelta a Espanya Començà a l’equip Super Ser i continuà en d’altres, com el Kas, el Ferrys, el Bic, el Teka, el Seur, el Festina i l’Andalusia Participà com actor secundari en més d’un centenar de pellícules Iván Vega escriví les seves memòries sota el títol Secundario de lujo, una vida entre campeones 2016