Resultats de la cerca

És fundador del Teatro Il Globo de Milà 1962, i del Theater an der Ruhr de Mühldorf 1980, que dirigeix amb el dramaturg HSchäfer i l’escenògraf GEHabben En 1965-81 dirigí teatres a Göttingen, Colònia, Berlín i Düsseldorf Promou l’intercanvi cultural i destaca la funció política del teatre en projectes com la gira contra el racisme, amb Bodas de sangre en collaboració amb el grup gitano Teatre Pralipe Romaní, 1992 o amb una versió en alemany i turc de Brecht A la jungla de les ciutats , 1995 Els seus muntatges inconvencionals són fruit de la pràctica del work in progress i…

Format a Venècia i a Brusselles amb HScherchen, actuà en concerts per Europa i com a director de La Fenice de Venècia i de l’Orchestra Radiofonica de Milà Des del 1962 fins al 1972 fou director estable del Teatro alla Scala de Milà

Fill del compositor Luciano Chailly, començà a dirigir de molt jove, amb el suport de directors de renom com Claudio Abbado i Herbert von Karajan Ha dirigit les orquestres més importants d’Europa i Amèrica El 1993 deixà la direcció del Teatro Comunale de Bolonya després de set anys d’ésser-hi al capdavant, i el 2004, la de l’Orquestra de la Royal Concertgebouw d’Amsterdam, de la qual fou director titular des del 1988 i director emèrit des del 2002 El 2005 estrenà els càrrecs de director titular de l’Orquestra Gewandhaus de Leipzig i director musical de l’Òpera de Leipzig Des del 1999 és…

Estudià a la seva ciutat natal i a Milà La seva participació en diferents concursos de cant li obrí les portes del Teatro Nuovo de Milà 1957 i posteriorment actuà en un festival celebrat a Cincinnati 1959 Durant la temporada 1960-61 es consagrà a la Metropolitan Opera House de Nova York amb el paper de Zaccaria, de Nabucco , que interpretà sovint al llarg de la seva carrera Actuà, entre altres països, als Estats Units, França, Itàlia i Suïssa El 1970 debutà al Gran Teatre del Liceu amb Nabucco , òpera que cantà durant dues temporades més En aquest teatre actuà amb…

De ben petita es traslladà amb la família a Barcelona i estudià cant al Conservatori de Música del Liceu, on fou deixebla de C Bordalba Posteriorment amplià la seva formació a Milà amb M Vidal Debutà a setze anys a Nàpols amb El barber de Sevilla 1908 i poc després fou contractada per a cantar a París i Montecarlo A partir d’aleshores inicià una important carrera internacional que la dugué al Caire, Praga, Viena, Roma, Madrid i Barcelona, ciutat aquesta darrera on debutà el 1911 El 1915 P Mascagni la contractà i un any després cantà El barber de Sevilla al Teatre alla Scala de…

El seu nom real era Dario Corelli Format a Milà, debutà el 1951 al festival de Spoleto, en Carmen La calidesa i brillantor de la seva veu el convertiren en un dels tenors principals del seu temps Cantà regularment a la Scala de Milà del 1954 al 1970 i sovint al Metropolitan de Nova York A Barcelona es presentà el 1961 Es retirà pràcticament el 1975 Enregistrà òperes completes i diversos recitals d’àries

Adoptà el futurisme, i després de la Primera Guerra Mundial participà en el moviment Valori Plastici a Roma Executà, sempre dins el figurativisme, terracotes com La set Galleria d’Arte Moderna, Milà i La convalescent Galleria d’Arte Moderna, Gènova De les seves obres monumentals cal destacar La Justícia Corporativa 1937 palau de justícia, Milà i Palinuro 1946 Universitat de Pàdua Exposà les seves teories sobre l’escultura a Scultura, lingua morta 1946

Estudià teologia i fou ordenat de sacerdot Fou deixeble de Lagrange el 1777 entrà a l’observatori de Milà i durant més de 37 anys collaborà amb Piazzi en les seves investigacions El 1785 determinà amb suficient precisió l’òrbita d’Urà, descobert quatre anys abans per Herschel Fou nomenat director de l’observatori de Milà, i presidí també la comissió napoleònica encarregada d’establir el nou sistema de pesos i mesures Publicà Elementi di trigonometria sferoidica 1806-10 i Istruzione sulle misure e sui pesi 1831

A Milà pintà els frescs de Santa Maria di Brera i de l’oratori del Pio Luogo a Santa Corona 1521, i feu diversos cicles decoratius de temes sacres i profans a la capella Besozzi, a l’església de Sant Maurici, a l’oratori del Greco Milanese Musée du Louvre, París i a la Villa Pelucca 1522-25 Pinacoteca di Brera, Milà La seva obra cabdal és La Mare de Déu del Roser Pinacoteca di Brera, on és clara la influència de Leonardo da Vinci, de qui aprengué l’ sfumato

Graduat el 1930 en arquitectura per la Universitat de Milà, des del 1946 visqué i treballa a Milà, amb freqüents estades als EUA El seu treball, d’una gran complexitat formal, es pot definir com a “metatècnic”, on les morfologies naturals, antropomòrfiques, sexuals, etc, s’entrecreuen en un conjunt molt orgànic, lluny del racionalisme acadèmic i amb implicacions lúdiques, màgiques, utòpiques, imaginatives molt identificables amb el pop art Cal destacar, entre la seva immensa producció, els seus dissenys de màquines d’escriure per a Olivetti i les peces produïdes per…