Resultats de la cerca
Es mostren 2873 resultats
Margarida I d’Acaia
Història
Princesa d’Acaia o Morea (1373-74), emperadriu titular de Constantinoble (1373-80) i princesa de Tàrent (1373-80).
Filla del príncep Felip II d’Acaia Felip de Nàpols , heretà, en morir el seu germà Felip III d’Acaia Felip II de Tàrent , el títol imperial i els principats de Tàrent i d’Acaia Es casà primer amb Edward Baliol i després amb Francesc dels Baus, duc d’Àndria Fou succeïda pel seu fill Jaume dels Baus
Maria I de Biscaia
Història
Senyora de Biscaia (1310-22) i infanta de Castella.
Filla del senyor Llop IV i de Joana de Molina Fou casada, el 1287, amb l’infant Joan de Castella, futur Joan I de Biscaia En morir el seu germà Dídac IV li fou discutida la senyoria, però finalment li fou adjudicada poc després es retirà al convent de Perales, i deixà Biscaia al seu fill Joan II
Sebastià de Cormellas
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor castellà establert a Barcelona.
Fadrí de l’impressor Humbert Gotard, en morir aquest 1589 es casà amb la vídua i el 1591 adquirí la impremta en propietat per 25000 lliures El 1632, a les corts de Barcelona, fou un dels partidaris de mantenir l’actitud intransigent de la ciutat davant les proposicions del comte duc d’Olivares D’estament mercader, el 1638 fou pressionat pels cònsols de la llotja de Barcelona perquè deixés la tipografia, per considerar-la art mecànica Esdevingué l’impressor més important de Barcelona Anteposà sovint dedicatòries i versos originals d’ell a les edicions fetes a compte seu Imprimí…
baronia de Manuel
Història
Jurisdicció senyorial sobre el lloc de Manuel (Ribera Alta) que el 1517 fou vinculada, amb una prèvia facultat reial, per Joan Tallada, que havia comprat (1496) la senyoria als Ferrer, a les senyories de Roseta i Rafalet.
La vinculació, amb caràcter agnatici, la feu en favor del seu net Lluís Joan Francesc Tallada i Belfuí En morir sense fills el seu net sisè, Rafael Maria Joan Tallada i Pastor, novè baró, passà, per sentència, a Antònia Duran i Rubio de Salinas, muller de Vicent de Castellví i de Montsoriu, comte del Castellar i de Carlet, i als seus descendents
Excarcerat el principal responsable de l’atemptat d’Hipercor
L'etarra Santiago Arrospide Sarasola, més conegut per Santi Potros, surt de la presó de Topas, Salamanca, després de passar 31 anys empresonat Santi Potros, condemnat a més de 3000 anys de presó, va ser el membre de la cúpula d’ ETA que va organitzar l’atemptat d’Hipercor, a Barcelona el 1987, en el qual van morir 21 persones
Matthew Nowicki
Arquitectura
Arquitecte polonès naturalitzat nord-americà que reaccionà, amb un manifest, contra el funcionalisme tot impulsant el nou formulisme en dir ‘‘la funció s’ha de subordinar a la forma’’.
Aprofundí l’estudi de les cobertes suspeses i projectà el Pavelló Stock de la Fira de Raleigh —construït després de la seva mort—, una de les obres més importants de l’arquitectura de postguerra en el seu gènere Fou designat arquitecte en cap de la construcció de Chandigarh fou reemplaçat en morir, en un accident d’aviació, per Le Corbusier
Benet XI
Cristianisme
Nom que adoptà Nicolò Boccasini
en esdevenir papa (1303-04).
Religiós dominicà, general del seu orde 1296-98, fou nomenat cardenal i bisbe d’Òstia 1298 Elegit papa en morir Bonifaci VIII, del qual fou partidari, es mostrà pacificador entre les faccions del pontificat anterior absolgué els cardenals Colonna i perdonà Felip IV de França, però excomunicà Guillaume de Nogaret Protegí els ordes mendicants Fou beatificat per Climent XII el 1736
Fadrique Enríquez
Història
Duc de Benavente, fill il·legítim d’Enric II de Castella amb Beatriz Ponce de León.
En morir el rei Joan I 1390, formà part del consell de regència però, enemistat amb l’arquebisbe de Santiago, passà a l’oposició i s’uní a l’arquebisbe de Toledo i al gran mestre de Calatrava Reconciliat amb Enric III 1393, es revoltà novament 1394 i formà un front de nobles contra el rei, però fou vençut i empresonat
Eduard IV d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1461-83), fill de Ricard, duc de York, cap de la casa de York durant la guerra de les Dues Roses
.
Continuà oposant-se a la casa de Lancaster, i després de la victòria de Towton 1461 fou elegit rei Durant la seva minoritat fou regent el comte de Warwick, que el 1970 l’obligà a fugir als Països Baixos Protegit per Carles el Temerari, vencé Warwick a la batalla de Barnet 1471 Molt mediatitzat pel parlament, en morir ell esclatà la guerra civil
Constantí VIII
Història
Emperador bizantí (976-1028), fill de Romà II i de Teòfan.
Proclamat emperador de dret 963, fou associat al seu germà Basili II 976, el qual exercí l’autoritat En morir aquest 1025, deixà el poder a les mans d’alts funcionaris i d’eunucs El seu regnat i la seva actuació les pressions fiscals provocaren aixecaments populars són el preludi de la decadència i de l’ensorrament de l’Imperi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina