Resultats de la cerca

Autor en la línia del teatre de l’absurd Tchin-Tchin , 1959 Comment va le monde, Môssieu , 1964 La nostalgie, camarade , 1974, etc, escriví també algunes novelles L’animal , 1955 Royal garden blues , 1959

Professor a la Universitat de Saragossa 1889-1901, menà una intensa activitat com a economista Autor de novelles, de contes costumistes i d’assaigs, publicà El cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza 1896

Ha escrit, entre altres obres, les novelles Don Goyo 1933, Madrid, reportaje novelado de una retaguardia heroica 1937, El secuestro del general 1973, Jaguar 1976 i les obres teatrals Lázaro 1941, Trilogia ecuatoriana 1959

Escriví novelles realistes, ambientades entre els pagesos del Carcí Le Bouscassié 1869, Les Va-nu-pieds 1873, La fête votive de Saint-Bartholomée porte-glaive 1872, etc, que aconseguiren un notable èxit de públic

Dirigí el diari al-Ahram És autor de novelles, com Zaynab manāẓir wa-ḫlāq rīfiya ‘Zaynab escenes i costums rurals’, 1914, de clara influència francesa Fou el primer a introduir diàlegs en àrab vulgar

Les seves novelles reflecteixen els primers anys de la colonització d’Austràlia Entre les seves obres es destaquen Retour à Coolamí 1936, The Timeless Land 1941, Storum of Time 1942 i No Barrier 1953

La seva novella Rossijskij Žilblaz ‘El Gil Blas rus’, 1814 és una crítica de la vida i dels costums de la noblesa esclavista Amb Bursak 1825 i altres novelles s’anticipà al realisme de Gogol’

Contribuí a l’humanisme amb els seus escrits paròdics i escèptics Escriví una invectiva contra Ciceró, però també una apologia 1534 Deixà algunes novelles i uns diàlegs Fortianae quaestiones, 1535 en defensa de les dones

El 1904 publicà la revista simbolista Vesy Escriví poemes decadentistes — Tertia vigilia 1900, Stephanos 1906 — i novelles històriques Ogneny Angel ‘L’àngel de foc’, 1909, Na altare pobedy ‘A l’altar de la victòria’, 1911

Des del 1865 gravà dibuixos d’Eusebi Planas per illustrar revistes i novelles Sobresortí per la matisació d’ambient que donava a les escenes i per la dignitat gairebé insòlita de les figures dels protagonistes