Resultats de la cerca

Fou el principal organitzador i dirigent de la Federació Obrera d’Esporles, fundada el 1918 Aconseguí d’ésser elegit regidor el 1920 i posteriorment, en proclamar-se la Segona República, fou alcalde 1931-33 Formà part del comitè provincial de la Federació Socialista Balear i mantingué una posició favorable a l’entesa amb els comunistes en 1934-36

Format a l’Escola del Treball i altres centres com a comptable, s’afilià a les Joventuts Socialistes del PSOE i milità des de la joventut al Sindicat Mercantil de la Confederació Nacional del Treball Decantat cap al comunisme, el 1920 participà en la fundació del Partido Comunista de España  a Barcelona, i en fou militant fins el 1926 Empresonat tres anys per la Dictadura de Primo de Rivera, estigué molt vinculat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i collaborà en la premsa republicana, sobretot a Solidaridad Obrera i a El Diluvio Durant la Segona República, davant l’escissió cenetista 1931-32…

Membre de l’escola austromarxista i del partit socialista austríac S'oposà a la forma com fou instaurat el règim socialista a Rússia Lenin el criticà durament Com a filòsof, féu un estudi comparat del pensament de Kant i del de Marx austromarxisme , i, com a sociòleg, analitzà les conseqüències socials de la crisi del 1929, que afeblí la classe obrera

Redactor del diari Rude Pravo , pertany al grup d’avantguarda eslovaca Dar, de caràcter surrealista Víctima de les purgues stalinistes, estigué empresonat del 1950 al 1962 La seva poesia, compromesa amb la realitat, sobretot obrera, té una gran riquesa d’imatges Nedel’a ‘Diumenge’, 1927, Otvorená Okná ‘Finestres obertes’, 1935, Svätý za dedinou ‘El sant darrere el vilatge’, 1939, etc

Celebrà el seu primer congrés el 22 d’octubre de 1922 a Palma, Mallorca, amb delegats de Palma, Manacor, Inca, Andratx i Alaior en nom de 1 113 afiliats en fou elegit secretari general Miquel Rigo El seu òrgan de premsa fou Cultura Obrera Fou reorganitzada el 1931 a Mallorca i, durant la guerra civil, pel febrer del 1938, a Menorca

Intentà d’ésser la continuació de “Solidaridad Obrera” En fou director Joan Àngel Abella, i la redacció fou composta per Joan Peiró, Ángel Pestaña, Adrià Arnó i Andreu Miguel De fet es convertí en l’òrgan d’expressió dels caps sindicalistes de la CNT, partidaris de la legalització sindical, en contra dels sectors anarquistes, que defensaven el manteniment de la clandestinitat

L’obrerisme als Països Catalans tingué, entre el 1860 i el 1900, dues característiques La primera, una estreta relació amb el republicanisme, amb períodes de desigual convivència Ambdós corrents incidiren en les classes treballadores i populars i el societarisme obrer collaborà, en algunes ocasions, amb el republicanisme i, en d’altres, lluità contra el seu arrelament ideològic i polític De fet, a les Balears i al Rosselló, el republicanisme no fou desplaçat ni pel bakuninisme, ni pel socialisme marxista La segona característica fou la continuïtat d’un moviment sindical que, a partir del…

Concepte fonamental en el marxisme —bé que no exclusiu d’ell—, la lluita de classes explica, segons Marx i Engels, la mateixa història de les societats que han existit fins ara, i s’ha donat d’una manera oberta o més o menys encoberta entre ciutadans lliures i esclaus, entre patricis i la plebs, entre senyors feudals i serfs de la gleva, entre mestres de corporacions i oficials, entre el capital i el proletariat Aquesta lluita, tanmateix, és prevista com a superada en el cas que arribi la realització històrica del comunisme societat sense classes, sense que això comporti la desaparició del…

Fundat el 1923, fou impulsat en el si de la fàbrica de construccions i reparacions navals Nueva Vulcano, crea-da el 1836 Promogué l’esport entre la classe obrera, fent especial èmfasi en el futbol Durant el segle XX la fàbrica Nueva Vulcano, amb sucursals a diferents ciutats de l’Estat espanyol, creà diversos clubs amb el mateix nom, en especial a Galícia i a Euskadi

Rebé la influència dadaista, però, amb una tècnica expressionista, es dedicà a expressar les sofrences de la classe obrera i de la postguerra L’obrer , 1921 Participà en el grup Neue Sachlichkeit i professà a l’acadèmia de Dresden 1927-33, d’on fou expulsat la seva obra, jutjada decadent, fou parcialment destruïda pels nazis 1933 Després del 1945, es dedicà a l’art religiós