Resultats de la cerca
Es mostren 1965 resultats
Mikhail Moisejevič Botvinnik
Escacs
Jugador d’escacs rus.
Aconseguí de guanyar el campionat del món el 1948, vacant d’ençà de la mort d’Alekhin el 1946, i el perdé a mans de VSmyslov Guanyà i perdé successivament el títol mundial els anys 1958 i 1960, i 1961 i 1963, en què fou vençut per TPetrosian El 1970 abandonà les competicions oficials Dirigí una escola d’escacs en la qual assistiren AKarpov i GKasparov
La Prensa
Periodisme
Diari de la xarxa periodística del Movimiento, fundat a Barcelona el 28 de maig de 1941 per Antonio Sánchez Gómez, que fou el seu primer director.
Deficitari i de petit tiratge, es caracteritzà sempre pel fet de seguir la línia marcada per les publicacions oficials del règim franquista En ésser dissolt el Movimiento el 1976, el diari fou traspassat al servei de Medios de Comunicación Social del Estado, i l’any següent deixà de publicar-se El dirigiren també Fernando Ramos, Vicente Domínguez Isla, Federico Gallo i Jesús Val Jarrín
Marc Pierre de Voyer d’Argenson
Història
Política
Aristòcrata i polític francès.
Comte d’Argenson Després d’exercir des de molt jove diferents càrrecs oficials, es distingí com a ministre de la guerra 1742 amb la reorganització de l’exèrcit i la institució de l’escola militar 1751 Encarregat de les biblioteques, dels teatres, de les acadèmies i de les pensions als escriptors, se sabé guanyar l’amistat de molts Voltaire, Marmontel, i li fou dedicada l’Enciclopèdia 1751
Frederic Aparici i Soriano
Arquitectura
Arquitecte.
Féu els estudis a Madrid, on posteriorment ocupà diversos càrrecs oficials i docents, com els de professor i director de l’escola d’arquitectura Home d’una gran cultura, des de la càtedra difongué les novetats tècniques de l’arquitectura del seu temps, bé que estèticament es mantingué en un fred estil neoromànic collegiata de Covadonga , a Astúries, bastida els darrers anys del segle XIX
Gianluca Zambrotta
Futbol
Futbolista.
Defensa lateral, fitxà pel Futbol Club Barcelona 2006-08 procedent de la Juventus Jugà 96 partits oficials amb el Barça, i guanyà la Supercopa d’Espanya i la Copa Catalunya la primera temporada Internacional en noranta-vuit ocasions, disputà tres Eurocopes 2000, 2004, 2008 i tres Copes del Món 2002, 2006, 2008 amb la selecció italiana, essent subcampió d’Europa 2000 i campió del món 2006
Alliberats dos periodistes empresonats a Birmània per informar sobre la crisi rohingya
Una amnistia presidencial allibera els periodistes de l’agència Reuters Wa Lone i Kyaw Soe, juntament amb milers d’altres presos Els dos periodistes han passat divuit mesos a la presó per investigar sobre els assassinats de deu rohingyes , activitat que els tribunals van condemnar aplicant la llei de secrets oficials Per aquestes investigacions Wa Lone i Kyaw Soe van rebre el premi Pulitzer de periodisme el mes d’abril
Prop d’un centenar de morts en un atac interètnic a Mali
Fonts oficials de Mali informen d’un centenar de morts de l’ètnia dogon en una localitat de la província de Mopti, al centre del país Els assassinats, que no són reivindicats, haurien estat una represàlia de membres de l’ètnia fulani, que mantenen una antiga rivalitat amb els dogon Els darrers anys la presència del terrorisme vinculat a l’islam radical a la regió ha agreujat el conflicte
Perdicas
Història
General macedoni.
Es distingí en el setge de Tebes 335 aC i seguí Alexandre el Gran en l’expedició a l’Àsia En morir aquest, convertit en primer ministre, mantingué amb energia les regnes del govern i sufocà la rebellió dels mercenaris grecs de la Bactriana, alhora que reconqueria la Capadòcia Hagué d’afrontar els altres generals d’Alexandre que s’havien aliat contra ell i morí assassinat pels seus propis oficials
Josep Armet i Portanell
Pintura
Pintor.
Deixeble de Martí i Alsina, completà estudis a Roma Fou premiat en exposicions oficials de Madrid 1864 i 1866, Barcelona 1871 i Le Havre 1872 Conreà preferentment un paisatgisme relacionat amb l’escola d’Olot Vers el 1866 li fou prohibida la publicació d’una collecció de litografies que intitulà La juventud pintada por sí misma Els museus d’art de Barcelona i diverses colleccions particulars en conserven obres
escola dels formalistes
Literatura
Escola literària russa.
Formada durant la primera meitat del s XX, es dedicà a la investigació i la pràctica poètiques dins l’àmbit del formalisme Durament criticada pels teòrics oficials del realisme socialista, fou eliminada D’ella, i parallelament a ella, es desenvolupà el futurisme Fou precursora dels nous corrents literaris i lingüísics vigents actualment a l’Europa occidental Els representants més importants de l’escola foren V Šklovskij, B Eichenbaum i J Tynianov
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina