Resultats de la cerca
Es mostren 593 resultats
limonè
Química
Terpè que és contingut en els olis essencials de llimona, taronja i bergamota.
Es presenta en tres formes isòmeres És emprat com a solvent i en la manufactura de resines
Dortmund
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la vora dreta del Ruhr.
És un dels centres més importants de l’aglomeració del Ruhr Els límits de la ciutat no són ben definits i forma una conurbació amb les ciutats veïnes La població ha anat augmentant, tret del període de la Segona Guerra Mundial, en el qual els 542 261 h del 1939 es reduïren a 435 491 h el 1946 Port fluvial al canal Dortmund-Ems Centre huller i nucli industrial siderúrgica, refineria de petroli, gas natural, producció d’olis sintètics i indústria alimentària —cervesa— Centre d’ensenyament superior Universität Dortmund, fundada el 1966 Fundada abans del 885, fou l’única ciutat…
pastís

Pastís de xocolata amb corona de nata
© Fototeca.cat
Pastisseria
Qualsevol producte fet a base de massa de farina, mantega i sucre, aromatitzada i cuita al forn.
Les formes, les dimensions i els ingredients addicionals dels pastissos són molt diversos, i hom els guarneix o els farceix amb crema, fruita, etc Les pólvores per a productes de pastisseria són barreges de diversos ingredients, especialment de farines, fècules, ous, llet i derivats, fruita seca, sucs de fruita concentrats, vainilla, cacau i derivats, canyella, extractes de cafè, espècies, aromes, sucre, sal, greixos, llevats naturals o gasificadors i additius colorants, texturitzadors i àcids orgànics Llur valor nutritiu és energètic, especialment si són rics en greixos Són poc digeribles, a…
unció
Religió
Cristianisme
Acció religiosa, consistent a ungir amb oli persones o coses, per tal de separar-les de l’ús profà i aconseguir que siguin penetrades de la força divina.
L’ús de l’oli, simple o enriquit amb d’altres matèries aromàtiques, és un element que forma part de moltes religions oli L’Antic Testament coneix sobretot la unció del rei i dels sacerdots, i aplica el nom d’ungit per excellència al Messies esperat La litúrgia cristiana ha utilitzat sempre les uncions com un símbol especial de la gràcia de l’Esperit Sant que penetra totalment l’ànima del cristià Els olis utilitzats reben noms diversos —crisma, oli dels catecúmens, oli dels malalts— segons llur composició i destinació Hi ha uncions en el baptisme, la confirmació, l’ordenació de…
I macchiaioli

La toilette del mattino (1898), obra de Telemaco Signorini
Pintura
Grup de pintors italians format a Florència vers el 1855 i cristal·litzat a l’inici del decenni següent.
Amb el suport teòric del crític Diego Martelli, l’integraven Telemaco Signorini —considerat el cervell del grup—, Giovanni Fattori, Silvestro Lega, Adriano Cecioni —pintor i teòric—, Giuseppe Abbati, Cristiano Banti, Serafino De Tivoli, Vincenzo Cabianca, Raffaello Sernesi, Odoardo Borrani i altres Fou aglutinat a les tertúlies del cafè Michelangelo Inserit en el corrent realista, el seu art es basa en la taca macchia de color —són característics els olis amb àmplies extensions de colors gairebé plans i vius—, en la quotidianitat de la temàtica, en la inserció de la figura al…
frigorigen
Física
Dit del fluid que hom fa evolucionar per un cicle frigorífic perquè prengui la calor en un medi a baixa temperatura i la restableixi en un medi a temperatura més elevada.
Hom pot escollir un frigorigen en funció de criteris termodinàmics obtenció del rendiment òptim, de criteris tècnics acció sobre els materials que constitueixen la màquina i els olis de greixatge, de criteris de seguretat toxicitat, inflamabilitat i de criteris econòmics Els frigorígens més utilitzats són l’amoníac NH 3 per a les installacions d’alta potència a temperatura mitjanament baixa, els hidrocarburs halògens com el R-12 CF 2 Cl 2 per als refrigeradors econòmics o comercials, el R-11 CFCl 3 , el R-113 C 2 F 3 Cl 3 o el R-114 C 2 F 4 Cl 2 per a les màquines de condicionament d’aire…
destil·lació seca
Química
Procés de descomposició tèrmica d’una substància, generalment sòlida, que produeix una separació dels components, acompanyada, en el cas de tractar-se de substàncies complexes, d’una degradació de les molècules, que es transformen en productes més simples (gasos i líquids).
Industrialment tenen interès la destillació seca de l’hulla o coquització i la destillació seca de la fusta Aquesta darrera consisteix en un procés de carbonització en el qual hom aprofita els gasos i vapors despresos La composició d’aquests productes depèn bàsicament de la classe de fusta que hom destilla Els productes gasosos monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants són emprats com a combustible per a iniciar la reacció, la qual s’automanté en arribar a una certa temperatura Dels condensats obtinguts hom separa l’àcid pirolignós mescla d’àcid acètic,…
John Martin
Pintura
Pintor anglès.
Installat a Londres des del 1806, exposà a la Royal Academy des del 1811 Famós aviat pel seu Josuè manant al sol d’aturar-se a Gabaon 1816 United Grand Lodge of England, es convertí ben aviat en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats Sadak a la recerca de les aigües de l’oblit, 1812 Southampton Art Gallery, que culminaren en les seves grans pintures El gran dia de la seva ira 1852 Londres, Tate Gallery, Judici Final 1853 coll particular i La plana del Cel 1853 coll particular S'inspirà també en temes espectaculars de l’antiguitat clàssica…
Max Slevogt
Pintura
Pintor alemany.
Format a Munic, anà a París 1889 i a Itàlia Malgrat que no descompongué el color, hom el considera —amb Liebermann i Corinth— el gran nom de l’impressionisme a Alemanya, però pel dinamisme, i sovint pel dramatisme, dels seus olis hom l’ha considerat també un precursor de l’expressionisme germànic del s XX La seva obra més difosa és el retrat del cantant D’Andrade en Don Joan 1902, on es posa de manifest la seva pinzellada llarga i sòbriament abarrocada Fou també illustrador de llibres i de revistes de la importància de Simplicissimus i Jugend Es destacà també com a pintor al…
Ramon Alsina i Amils
Escultura
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i dibuixant.
Deixeble de Carles Haes, estudià a les escoles de Belles Arts de Barcelona i de Madrid i es dedicà particularment a l’art decoratiu Presentà alguns quadres amb retrats i paisatges a les exposicions oficials de Barcelona i de Madrid entre el 1884 i el 1898 Exercí de professor de pintura a la Llotja de Barcelona Amb ell es formà el pintor i gravador Joan Colom i Agustí Entre les seves exposicions individuals hi ha la de paisatges a Barcelona el 1924, a la Pinacoteca, i la de 1932 a la Sala Busquets Al Museu Nacional d’Art de Catalunya hi ha un oli seu, Cerdanya francesa , adquirit a l’Exposició…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina