Resultats de la cerca

Estudià cant a Nova York amb FSt Leger i D Ferro, i el 1970 debutà amb la New York City Opera com a Pelléas, paper que originalment fou concebut per a baríton L’any 1974 cantà a Washington Il ritorno d’Ulisse in patria C Monteverdi, i un any més tard es presentà com a Guglielmo Così fan tutte al Metropolitan de Nova York A partir d’aleshores inicià una brillant carrera que l’ha dut a actuar, amb gran èxit de públic i crítica, a la Scala de Milà, el Covent Garden de Londres, les òperes de Chicago i San Francisco o el Festival de Glyndebourne El seu ampli repertori inclou títols de…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1867 Publicà nombrosos poemes en llengua catalana a “La Antorcha Manresana”, el poema Una salve en Montserrat 1864, dedicat al bisbe Lluch, i el recull Flors boscanes 1866, amb poemes dedicats a polítics liberals i republicans Espartero, Prim, Clavé i Monturiol i d’altres de més relacionables amb el floralisme, com Un record a ma pàtria , Morir d’enyorament o A la memòria de l’eminent publicista D Bonaventura C Aribau Visqué, entre altres indrets, a Madrid i a les Filipines, on promogué entre els catalans i aragonesos que hi…

A desgrat del nom, no era una organització juvenil, sinó que pretenia ser una plataforma d’agitació i una força de xoc ultradretana que participés en un futur alçament antirepublicà Declarà com a finalitat en els estatuts “la reunión de todos aquellos hombres jóvenes que sientan la idea de la Patria y quieran defenderla de las asechanzas de las Internacionales marxistas y antipatrióticas” Conformà un grup d’activistes que, uniformats amb camises negres, realitzaven tasques de protecció en els mítings de la dreta monàrquica espanyolista com Derecha de Cataluña/Renovación Española, Bloque…

Vida A sis anys anà a viure a Barcelona, on s’estigué fins el 1889 Llavors es traslladà a Madrid, ciutat en què exercí com a periodista A banda de diverses incursions literàries -una novella, contes i teatre-, estigué molt vinculat a la música del seu temps Els seus Apuntes para la historia de la canción española foren durant molt de temps llibre de text al Conservatori de Madrid Isaac Albéniz escriví música per a la seva obra teatral Patria y amor Periquet collaborà literàriament amb diversos compositors Així, per exemple, és autor, juntament amb J Gamero, del llibret de la sarsuela La…

Símbol de les llibertats occitanes, fou un dels darrers bastions de la resistència albigesa contra l’Església romana i els exèrcits invasors de França Fortalesa inexpugnable, propietat d'Esclarmunda de Foix pel fet d’haver-se constituït refugi dels albigesos que participaren en la matança dels inquisidors eclesiàstics a Avinyonet, el 1243, fou assetjada el mateix any Els seus habitants suportaren un setge despietat que durà més de nou mesos Finalment, després de retre's, es lliuraren al martiri la mateixa nit en què fou abandonat el castell 16 de març de 1244, una pira gegantina…

Orfe ben aviat, tingué una infantesa i una adolescència tristes Abandonà els estudis de dret per la literatura i el periodisme Es donà a conèixer amb Els cants de la meva pàtria 1886 Amb l' Himne a Atena 1889 mostrà la influència parnassiana i la seva adhesió als corrents literaris europeus Seguiren poemes d’orientació simbolista Els ulls de l’ànima , 1892 o d’evocació de mites antics, dels monuments d’Atenes, de la història, o de temes filosòfics Els Iambes i anapests 1897 constitueixen un dels moments més feliços de la seva creació, que excelleix també a Tomba epicedi pel fill…

Vida i obra Reuní una notable biblioteca a la seva casa del carrer de Montcada, on acostumaven a aplegar-se alguns nobles i eclesiàstics erudits barcelonins Aquest grup constituí el nucli de l’Acadèmia Desconfiada, de la qual Dalmases fou designat arxiver perpetu Precisament fou a casa seva que l’Acadèmia tingué la seu, i en les seves sessions pronuncià uns quants discursos històrics Publicà una Disertación histórica por la patria de Paulo Orosio Barcelona 1702, completà les notícies sobre escriptors catalans publicades dins la Biblioteca Hispana de Nicolás Antonio escrivint-les als marges…

Fill de Giovanni di Bicci, de jove es dedicà al comerç, i aviat ocupà càrrecs públics i polítics importants Arrestat i confinat a Pàdua 1433 com a cap de l’oposició i l’oligarquia dominant, tornà l’any següent a la pàtria, on fou rebut amb fervor popular Aleshores s’ensenyorí de la vida pública de Florència i bandejà els seus enemics El 1458 creà el Consell dels Cent, un organisme que fou la salvaguarda del seu poder Bé que mai no introduí modificacions decisives en el Comune florentí, actuà a l’exterior contra la política expansionista de Filippo Maria Visconti, i s’alià amb els…

Estudià a Munic amb el tenor R Laubenthal, de qui adoptà el nom Debutà el 1967 com a Don Ottavio, de Don Giovanni , al Festival Mozart de Würzburg Entre el 1967 i el 1973 fou membre de la companyia de l’Òpera de Stuttgart, i a partir del 1973, de la Deutsche Oper de Berlín Posteriorment cantà en diverses òperes de WA Mozart al Festival Internacional d’Art Líric dde Provença, al Festival de Salzburg i al Festival de Glyndebourne, entre d’altres També ha interpretat papers wagnerians al Festival de Bayreuth, on es presentà per primera vegada el 1970, i el 1978 actuà en òperes d’A Berg i de HW…

Germanista i traductor, ha collaborat com a crític literari, comentarista musical i corresponsal de guerra en diversos mitjans de comunicació En narrativa, ha publicat Inversemblances i fantasies 1993, premi Vila de Perpinyà, Els contes del llop 1996, premi Lola Anglada de literatura infantil 1995, Històries d’amor i dissolució 1999, premi Prosa de Ficció Sant Just Desvern 1998, El silenci de les sirenes 2001, premi Calldetenes 2000, La revolta dels moribunds 2002, premi Vila de Teulada 2001, La pàtria dels coribants 2004, premi Ciutat de Vila-real 2003, El nyèbit 2003, premi…