Resultats de la cerca
Es mostren 333 resultats
ilkan
Història
Membre de la dinastia mongòlica que governà Pèrsia del 1256 al 1335.
Fundada per Hülegü, la dinastia adoptà el títol d’ilkan per a indicar la seva dependència efectiva fins el 1295, que els seus membres es feren musulmans del gran kan de Pequín L’enemistat amb els mamelucs i la tolerància que caracteritzà els primers ilkans possibilitaren relacions diplomàtiques estretes amb l’Europa cristiana, especialment amb la Santa Seu i Lluís IX de França El seu govern suposà una època de prosperitat econòmica i un gran desenvolupament cultural i artístic Dinastia dels ilkans Hülegü 1256-1265 Abaqa 1265-1282 Ahmad 1282-1284 Argun 1284-1291 Gaykhatu 1291-1295 Baydu 1295…
corona imperial
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, oriünda de Pèrsia.
Fa un escapus de 60 a 120 cm, guarnit a la base amb fulles lanceolades i coronades per un verticil de flors penjants campanulades, vermelles, fètides, damunt el qual s’insereix un floc de fulles petites És una planta de creixement ràpid i vol un sòl sa i ric en matèria orgànica La florida és primaveral, i la plantació dels bulbs té lloc per l’agost i el setembre
dàric
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Pèrsia, encunyada per Darios I (521-486 aC).
Presenta sovint la figura del rei com un arquer agenollat
Abāqā
Història
Segon kan mogol de Pèrsia (1265-82), fill i successor de Hūlāgū.
Es casà amb una filla de l’emperador Miquel VIII Paleòleg Intentà de relacionar-se amb Occident tingué tractes amb el rei català Jaume I El 1270 aconseguí de rebutjar la invasió dels mogols de Transoxiana, però fracassà davant els mamelucs, que el derrotaren el 1277 i el 1281
Muẓaffar al-Din
Història
Xa de Pèrsia (1896-1907), fill i successor de Nāṣir al-Dīn.
Per salvar la bancarrota signà diversos crèdits amb Rússia La forta influència russa i britànica provocà una reacció nacionalista que l’obligà a promulgar una constitució 1906 que instaurà el parlament a l’Iran 1906
Āġā Muḥammad
Història
Xa de Persia (1794-97) d’origen turc, fundador de la dinastia qajarita.
En la guerra civil que esclatà quan fou assassinat Karīm Khan, de la dinastia zand, aconseguí d’apoderar-se de Teheran i es proclamà rei 1786 El 1794, després d’ordenar l’execució del darrer zand, es convertí en xa Féu dues expedicions a Geòrgia 1795 i 1796, amb sort desigual, i dominà el Khorāsān 1796 Fou mort 1797 pels seus criats, i el succeí el seu nebot Fath ‘Alī
forma social asiàtica
Sociologia
Una de les formes socials que tenen o han tingut vigència històrica, segons els estudiosos influïts per Marx.
El seu mode de producció es basa en la propietat estatal de la terra, instituïda per a efectuar treballs collectius a gran escala embassaments, canalitzacions, etc lligats a una agricultura d’irrigació artificial L’absència de propietat privada del sòl dóna una gran cohesió interna a la comunitat local, que esdevé invulnerable al pas dels anys i de les guerres L’estat dirigeix d’una manera centralitzada els grans treballs d’irrigació i concentra la major part de l’excedent, i aquesta centralització dóna lloc a l’anomenat despotisme oriental, forma social dominant a Egipte, Mesopotàmia, …
misteri
Religió
En les religions antigues, orientals i gregues, ritu i doctrina reservats als iniciats.
Sovint els rituals de les religions de misteris són poc coneguts, car els iniciats estaven obligats al silenci el nom misteri deriva precisament de la paraula grega μύω, ‘estar tancat’, ‘callar’ generalment consistien en la reproducció d’episodis de la vida del déu, de manera que, revivint-los, l’iniciat s’identificava finalment amb el mateix déu Els principals misteris eren els d'Eleusis, les festes sagrades dels Cabirs, celebrades a Samotràcia, els de Cíbele, els d'Isis a Egipte, els de Mitra mitraisme, originaris de Pèrsia, i sobretot els òrfics orfisme Alguns misteris, com…
Ahmet III
Història
Soldà otomà (1703-30).
Arribà al poder amb l’ajuda dels militars que havien destronat el seu germà Mustafà II, els quals controlaren el govern fins al 1718 Acollí Carles XII de Suècia a la cort —després d’haver estat vençut per Pere el Gran de Rússia a Poltava —, el qual aconseguí que esclatés una nova guerra russootomana L’exèrcit rus fou derrotat al Prut 1711, i, pel tractat de pau d’aquest nom, el tsar tornà a Turquia la ciutat d’Azov El 1714, a causa de les pressions dels comerciants grecs, la Porta declarà la guerra a Venècia aquesta fou favorable als turcs conquestes de Morea, el 1715, del Peloponès i de les…
Trebisonda
Ciutat
Capital de l’il homònim, a la Turquia asiàtica.
És situada a la riba de la mar Negra, al peu de les muntanyes del Pont i prop de la desembocadura del riu Degirmen, que davalla del pas de Zigana i constitueix un camí natural cap a Armènia i Pèrsia S’estén en un altiplà orientat cap a la mar, i a través del seu port exporta fusta, tabac, fruita avellanes, etc C orrespon a l’antiga Trapezunt , fundada pels colons grecs de Sínope cap a la meitat del segle VIII aC Base romana important, fou engrandida per Trajà i Adrià Destruïda pels gots 257, fou més tard seu d’una comunitat cristiana, i com a estació militar tingué un nou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina