Resultats de la cerca

Mestre de formació, exercí a Osca i a Madrid, on collaborà en la creació del Collegi Santo Domingo Savio, a Vicálvaro 1950 Retornat a Ciutadella, treballà al centre dels salesians, fins que es jubilà el 1991 Del 1981 aa 2003 publicà al diari Menorca la secció ""Espipollant'', on comentava a diari una paraula o expressió del parlar de Menorca En total, prop de 7000 articles, que foren reproduïts en part a La llengua de Menorca recull de paraules menorquines 1988-95, 4 vol Fou membre de la Secció de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis Rebé el Premi Ramon Llull del…

Actualment, el gran increment de la producció d’informació científica, tècnica, divulgativa, etc, ha donat origen a nous recursos i tècniques documentals, com ara les bases de dades o les xarxes documentals , i nous suports de dades fotogràfics fotografia, fotocòpia, telecòpia, microformes microfilm, microfitxa, magnètics cintes magnetofòniques, de vídeo, discs magnètics i òptics disc òptic El tractament de la informació i el servei a l’usuari és assumit per persones especialitzades documentalista La paraula fou encunyada per Paul Otlet i Henri Lafontaine a la desena conferència…

Amb l’última paraula de cada vers de la primera estrofa es constitueixen les rimes, que es repetiran constantment en les restants, si bé en un ordre diferent i preconcebut 1 2 3 4 5 6, 6 1 5 2 4 3, 3 6 4 1 2 5, 5 3 2 6 1 4, 4 5 1 3 6 2, 2 4 6 5 3 1 En la tornada es recullen totes les paraules de la rima, dues en cada vers La seva invenció s’atribueix al trobador Arnaut Daniel Contemporàniament, el poeta Joan Brossa ha utilitzat aquesta forma expressiva a Viatge per la sextina 1976-1986 1987

La quequesa és una alteració que afecta la verbalització de la parla que es manifesta especialment amb una pertorbació en el ritme de la locució Aquest trastorn consisteix generalment en la repetició de les síllabes inicials de la paraula i en bloqueigs, interrupcions o aspiracions durant el discurs Hom considera que la quequesa és normal entre 2 anys i 4, quan la maduració neurològica de l’infant encara no s’ha desenvolupat prou per a incorporar i reproduir formes gramaticals complexes En els infants més grans, en canvi, la quequesa constitueix un trastorn psiquiàtric, i es…

El ruggiero es presenta sempre en quatre frases en mode major i habitualment en metre binari Sobre aquest baix estròfic es desenvoluparen una gran varietat de melodies discantus i progressions harmòniques El nom podria provenir de la primera paraula d’una de les estrofes de l' Orlando furioso de L Ariosto L’ús de l’expressió aria di Ruggiero per G Frescobaldi i d’altres suggereix l’origen vocal i el caràcter melòdic de l’esquema La seva primera aparició està continguda en el Tratado de glosas 1553 de Diego Ortiz, inclosa en la seva taula de tenors italians N’existeixen nombrosos…

Marx distingí la formlied o liedsatz de dues parts forma binària i la de tres parts forma ternària , formes que es poden combinar entre elles per a assolir models més complexos com ara el minuet-trio-minuet Les aplicacions d’aquest terme, que ha caigut en desús fora de les fronteres de parla alemanya, no són unànimes, tot i que s’utilitza preferentment per a peces simples de caràcter líric D’altra banda i malgrat la presència de la paraula lied 'cançó’ en alemany en l’expressió, ni tots els lieder tenen forma lied ni totes les formes lied -de fet, el terme s’aplica…

Aquest terme s’aplica en obres com la sonata que sol tenir quatre moviments, obres de cambra d’estructura similar duo, trio, quartet, la simfonia, el concert que en sol tenir tres, la suite , etc Normalment, s’efectua una petita pausa després de cada moviment Per a evitarla, el compositor pot posar a la partitura la indicació attacca , que prescriu l’inici del moviment següent sense solució de continuïtat Atès que el nom que es dona a cada moviment sol coincidir amb el seu indicador de tempo allegro , adagio , presto , etc, sovint s’empra la paraula ’temps’ com a sinònim de…

Signà amb els pseudònims de Ricardo Arenales i Porfirio Barba Jacob Poeta líric de temes romàntics i tècniques modernistes, configura, juntament amb José Asunción Silva i Guillermo Valencia , la línia més important de la poesia colombiana en el pas del segle XIX al XX Excessivament vehement i angoixat, no aconseguí de traduir amb paraula poètica tota la seva riquesa íntima Produí uns vuitanta poemes, en tres períodes 1906-15, 1915-25, 1925-39, els millors dels quals són els que tracten del neguit, la perdició, la solitud i la mort En Acuarimántima 1908-33 el lirisme és tan dens…

Estudià peritatge mercantil i es dedicà als negocis d’importació Collaborà a El Dia de Terrassa, Revista de poesia , La Paraula Cristiana i Flama Organitzà els Jocs Florals de Santa Perpètua 1922 que presidí Josep Lleonard, amic i mestre seu Escriví, des del 1924, una gran quantitat de goigs, que aplegà a  Els goigs  1964 La seva obra és influïda per Carner i per Maragall i entronca amb la línia postsimbolista propera al mestratge de Josep M López-Picó Poemes d’amor i de camí 1927, L’oreig primaveral 1932, A l’ombra de l’amor 1947, Balades i sonets 1950, Cinc Nadals 1967 i Vint…

Ofereix dos tipus, anomenats lineal A i lineal B L’escriptura lineal A, que hom considera introduïda a Xipre procedent de Creta, sembla anterior al 1200 aC Els seus caràcters, coneguts amb el nom de xiprominoics perquè de llur evolució nasqué l’escriptura sillàbica xipriota, sofriren transformacions, alguns foren omesos i d’altres foren creats de nou L’escriptura lineal B, desxifrada el 1952 per M Ventris, amb l’assessorament de J Chadwick, a partir d’uns quants milers de tauletes trobades a Cnossos Creta, a Pilos Mesènia, a Micenes i a Tebes, és l’escriptura de la Grècia micènica D’entrada…