Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
compàs
Juan de Cabezón
Música
Organista i compositor castellà, germà d’Antonio de Cabezón.
Formà part de la capella reial de Felip II de Castella des del 1546 com a músic de tecla Acompanyà el rei en diversos viatges per Europa Tan sols es coneix una peça atribuïda a Juan de Cabezón i que fou recollida pel seu nebot, Hernando de Cabezón, en l’edició de les obres del pare d’aquest, Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón Madrid, 1578 Es tracta d’un glosado a cinc veus sobre la cançó Pues a mí, desconsolado Alguna altra peça anònima del recull podria ser igualment obra d’aquest autor Antonio de Cabezón el nomenà hereu en el seu…
estàtica gràfica
Física
Mètode per a resoldre problemes sobre l’equilibri i la distribució de forces, càrregues, tensions, moments, etc, aplicades a un sòlid, per mitjà de gràfics exactes.
Redueix els problemes de l’estàtica a simples problemes de geometria utilitzant les operacions gràfiques vectorials per a arribar a determinar en forma de diagrama els valors principals que caracteritzen la resistència d’una peça, tals com els de moments estàtics i d’esforços tallants El primer és obtingut mitjançant el polígon de forces i el polígon funicular, els quals fixen, respectivament, l’un la magnitud i la direcció de la resultant dels sistema, i l’altre el seu punt d’aplicació El diagrama d’esforços tallants és obtingut determinant, per a cada secció de la peça…
Fragment de sarcòfag de Terrassa
Fragment de sarcòfag de marbre del Proconès, trobat dins el conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa a l’inici d’aquest segle Museu de Terrassa - M Llonch Aquesta peça es va trobar al conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa entre els anys 1915-20 Actualment es guarda al Museu de Terrassa, situat al castell cartoixa de Vallparadís núm d’inv 1934 El fragment fa 0,625 × 0,42 × 0,07 m i és de marbre blanc amb vetes grises Es tracta d’un fragment de sarcòfag de marbre, probablement del Proconès, amb restes de cinc figures, de les quals són ben visibles únicament les…
nou
Tecnologia
Oficis manuals
Peça o part d’una peça que forma una prominència comparable a una nou.
pedal

Pedal d’una bicicleta
Rpernell | Dreamstime.com
Tecnologia
Peça, o part de peça, especialment concebuda per a ésser accionada amb el peu.
Permet de governar una màquina com els de les màquines-eines, d’accionar un dispositiu o un mecanisme com els de l’embragatge o els del fre d’un automòbil, o d’imprimir un moviment circular com els d’un velocípede o alternatiu com els dels antics torns de ballesta
allotjament
Tecnologia
Cavitat practicada en una peça susceptible d’allotjar totalment o parcialment una altra peça.
És aplicat, per exemple, a les cavitats treballades a la superfície de certes peces fixades amb cargols, per tal que els caps d’aquests no sobresurtin del pla de la superfície
indumentària
Indumentària
Peça o conjunt de peces que usen les persones per a cobrir-se o vestir-se.
La diversitat de la indumentària en el decurs dels temps, segons els pobles, els climes, les èpoques, la civilització, la idiosincràsia, etc, ha estat sempre en estreta relació amb les possibilitats materials i amb el gust artístic de cada època Durant el Paleolític els elements de la indumentària procedien de la cacera Al Neolític, època de pastors i agricultors, apareixen els primers teixits, que són decorats a l’edat del bronze i que hom ha conservat, fins a l’època de la colonització, entre els pobles primitius de l’Àfrica, Oceania, etc A Mesopotàmia hom troba el tipus de vestit de pell…
Bronzes visigòtics del Museu Comarcal de la Conca de Barberà
Al Museu Comarcal de la Conca de Barberà es conserva una petita collecció de peces de bronze d’època visigòtica procedents de donacions i troballes casuals Si bé el conjunt de peces és petit, amplia notablement la collecció força minsa de bronzes de les comarques tarragonines Sivella i placa de cinturó del segle VI trobada al tossal de la Venes, a Rojalons Montblanc Arxiu fotogràfic del Museu Comarcal de la Conca de Barberà Segurament la peça més coneguda és una sivella procedent del tossal de la Venes, prop de Rojalons, al terme de Montblanc núm inv 78-1 La van trobar el 1967…
màquina polidora
Tecnologia
Màquina emprada en diverses indústries i en diversos oficis per a polir superfícies planes de diversa natura, especialment metàl·liques, de marbre, de pedra, de vidre, etc, tot deixant-les llises i brillants.
Les polidores solen ésser constituïdes per un motor, generalment elèctric, el qual acciona a través de l’arbre motor un element fregador, com una mola, un raspall circular, un disc metàllic o de fusta recobert de paper de vidre, de cuir, de camussa, etc Algunes polidores emprades per a polir paviments són proveïdes de rodes que permeten de desplaçar-les damunt d’aquells Unes altres polidores, com les de polir peces de marbre, disposen d’una taula fixa que suporta la peça que hom vol polir, i l’element fregador o abrasiu és disposat en un capçal mòbil, eventualment proveït d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina