Resultats de la cerca

Fundada per Hülegü, la dinastia adoptà el títol d’ilkan per a indicar la seva dependència efectiva fins el 1295, que els seus membres es feren musulmans del gran kan de Pequín L’enemistat amb els mamelucs i la tolerància que caracteritzà els primers ilkans possibilitaren relacions diplomàtiques estretes amb l’Europa cristiana, especialment amb la Santa Seu i Lluís IX de França El seu govern suposà una època de prosperitat econòmica i un gran desenvolupament cultural i artístic Dinastia dels ilkans Hülegü 1256-1265 Abaqa 1265-1282 Ahmad 1282-1284 Argun 1284-1291 Gaykhatu 1291-1295…

Fou fundada el 1983 i s’especialitzà en la producció de complements per a la pràctica d’arts marcials com el taekwondo i el karate Com a distribuïdora de material esportiu, esdevingué una de les marques de referència dels esports de contacte en l’àmbit internacional Fou proveïdora oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Pequín 2008 i ha patrocinat diversos esdeveniments esportius, com el Campionat del Món de taekwondo celebrat el 1987 a Barcelona, Mundials júnior 1996, 2000, 2006 i altres Campionats del Món absoluts 2003, 2005, 2007 L’any 2007 tenia més de 45 distribuïdors…

Pertanyent al Club Natació Sabadell, s’especialitzà en estil braça Assolí els Campionats de Catalunya de 200 m 2008, 2009 i de relleus 4 × 100 m estils amb el seu club 2008 En l’àmbit estatal ha aconseguit deu títols, entre campionats oberts, d’hivern i d’estiu un de 100 m braça 2009, quatre de 200 m braça 2007, 2008, 2009 i cinc de 4 × 100 m estils 2007-10 Ha acreditat fins a cinquanta-set actuacions internacionals inclosa la participació en els 200 m braça dels Jocs Olímpics de Pequín 2008 i ha obtingut la medalla de bronze de serveis distingits de la Federació Espanyola

Membre del Club Catalunya Team, començà a competir l’any 2005 Fou sis vegades consecutives campiona d’Espanya de persecució en pista i de 500 m pista 2006-11, i quatre vegades campiona d’Espanya de fons en carretera i de contrarellotge individual 2007, 2009-11 Participà en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008, on aconseguí un diploma en la prova contrarellotge individual, i als Campionats del Món de pista 2006-07, 2009, 2011 i carretera 2007, 2009-11, en què guanyà dues medalles de plata en persecució 2009, 2011, una de bronze 2009 i dues de plata 2010, 2011 en ruta i dues de plata en…

Debutà en la màxima categoria amb el Club Natació Barcelona Guanyà tres Lligues 2002, 2004, 2005, cinc Copes del Rei 1999, 2002, 2003, 2011, 2012 i una Copa LEN 2004 Juga amb el CN Terrassa Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016, en els dos darrers dels quals obtingué diploma olímpic, en els Campionats del Món 2007, 2009, 2011, on aconseguí les medalles de bronze 2007 i d’argent 2009, i en l’europeu 2006, on obtingué el bronze També disputà els Jocs Mediterranis d’Almeria 2005 i de Pescara 2009, on es proclamà…

S’inicià al Club Natació Kallípolis amb Anna Tarrés Entre el 1992 i el 2010 guanyà cada any alguna medalla en els Campionats d’Espanya absoluts El 2002 debutà amb la selecció espanyola en el Campionat d’Europa i aconseguí la medalla de plata per equips Repetí medalla en la prova de combo del Campionat del Món de Barcelona 2003 Disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, on assolí el subcampionat en equip Abans de retirar-se, el 2010, i passar a ser ajudant de Tarrés a la selecció espanyola, acumulà set medalles una de les quals d’or en Mundials i vuit quatre d’or en…

Començà com a jugador en les categories de promoció del CE Júpiter S’inicià en l’arbitratge el 1978, i el 1986 passà a la màxima categoria de l’handbol espanyol, en la qual arbitrà fins el 2008 Debutà com a internacional el 1990 i arbitrà partits als Jocs Olímpics d’Atenes 2000 i de Pequín 2008 En la major part de la seva trajectòria formà parella amb l’àrbitre José Antonio Huelin Fou director i representant dels àrbitres a la Lliga Asobal i a la Federació Espanyola d’Handbol, director tècnic de la federació europea i professor de reglament de la federació internacional

Militarment feble, aquesta dinastia no pogué impedir que els tàrtars del nord creessin un estat amenaçador amb capital a Pequín, regit successivament per les dinasties liao, jin i yuan mongol La invasió dels jins del 1126 marca la fi dels songs anomenats “del nord” a Lin'an l’actual Hangzhou, nova capital, continuaren la dinastia els songs del sud, fins que, el 1279, caigué sota els mongols La cultura arribà a una gran esplendor en aquest període és l’època clàssica de la pintura xinesa, l’època de Zhu Xi, màxima figura del neoconfucianisme, i de Su Dongpo, famós literat, entre…

Centre miner hulla, siderúrgic i agrícola als contraforts dels Taihang Shan, que s’ha desenvolupat en part per raó de la seva situació vora el ferrocarril que l’enllaça amb Pequín Capital de la dinastia Shang, instituïda per Pangeng, el 1300 aC Perdurà fins l’any 1027 Les excavacions del s XX han revelat l’extraordinària categoria de la civilització del bronze xinesa Cal citar sobretot les peces de bronze anomenades Shang també la ceràmica blanca Hom ha descobert l’arxiu de les inscripcions màntiques damunt closques de tortuga més de 100 000 peces, primera mostra de l’escriptura…

És un altiplà cobert per dunes i pedregams i limitat per muntanyes, amb una altitud de 800 a 1 000 m Per la seva situació, és un desert fred i d’una gran aridesa, de clima continental rigorós, amb temperatures mitjanes de -15°C al gener i 25°C al juliol, i pluges estivals coempreses entre els 100 i els 200 mm anuals L’escassa població 0,3 h/km 2 es concentra al voltant dels nombrosos oasis, però la majoria dels habitants són nòmades, dedicats a la cria de cabres, ovelles, cavalls i camells És travessat pel ferrocarril que uneix Ulaanbaatar amb Pequín, i les antigues rutes de les caravanes s’…