Resultats de la cerca
Es mostren 5690 resultats
trumfau
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels escomberesòcids, d’uns 45 cm de longitud, cos allargat, estret i comprimit lateralment, mandíbules dèbilment dentades i perllongades en un bec llarg, la inferior més llarga que la superior, l’aleta dorsal i l’anal separades de la caudal per 5-8 pínnules, dors gris blavós i costats i ventre platejats amb una taca blava a la base de cada aleta pectoral.
Forma grans bancs en alta mar, i s’alimenta de petits peixos o crustacis És comú a les aigües dels Països Catalans
gransa
Ecologia
Material combustible produït per compactació de restes de fusta.
El format habitual per a la utilització en calderes adaptades és de petits cilindres És conegut internacionalment per la paraula anglesa pellet
Amaru
Literatura
Poeta sànscrit.
Autor d’un centenar de petits poemes eròtics on planteja les diverses situacions de la relació amorosa, que han esdevingut peces clàssiques
pólvora
Etiqueta de la fàbrica de pólvora “La Manresana”
© Fototeca.cat
Militar
Mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra
o pólvora terrosa
segons el color del carbó emprat, sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits, emprada per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions, preparar focs d’artifici, etc.
Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups el de les pólvores ordinàries i el de les pòlvores sense fum Hom anomena pólvora ordinària les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades En la pólvora negra el salnitre, el sofre i el carbó hi son en difernts proporcions segons les èpoques i els usos als quals és detinada, i segons aquests i els usos als quals és destinada, i segons aquests usos pot ésser pólvora de canó, pólvora de caça o pólvora de mina , en cadascuna de les quals la proporció també és…
polaroide
Física
Làmina dicroica que polaritza la llum en absorbir totalment un dels raigs (l’ordinari o bé l’extraordinari) que es formen quan la llum hi incideix al damunt.
Els polaroides són constituïts per nombrosos petits cristalls dicroics, els quals són orientats parallelament entre ells en el si d’un material plàstic
borm blau
Borm blau
tato grasso (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cnidari pelàgic de l’ordre de les discomeduses, d’ombrel·la en forma de cúpula, que pot atènyer fins a 60 cm de diàmetre; és de color blanquinós o groguenc, amb la vora perifèrica blavosa.
La boca és substituïda per nombrosos ostíols petits, que impedeixen l’entrada de grans preses Viu a l’Atlàntic i a la Mediterrània
Massarosa
Ciutat
Ciutat de la província de Lucca, a la Toscana, Itàlia.
És emplaçada en una regió de petits turons coberts de vinya i oliveres És un centre agrícola, i hi ha fabricació de sabates
caledonita
Mineralogia i petrografia
Sulfocarbonat de plom i coure, Cu2Pb5(SO4)3(CO3)(OH)6.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant petits cristalls molt brillants, de color blau Té duresa 2,5-3 i pes específic 5,7
Tachikawa
Ciutat
Ciutat de l’illa de Honshū, Japó, que forma part de la conurbació de Tòquio.
És un centre comercial i nus ferroviari Té també el caràcter de suburbi residencial de Tòquio És base aèria militar per a petits aparells
arc lobulat
Arquitectura
Arc compost de lòbuls, sempre en nombre imparell.
Segons el nombre de lòbuls, és anomenat trilobulat, quinquelobulat o polilobulat Quan els lòbuls hi són nombrosos i petits hom en diu arc fistonat