Resultats de la cerca

El 1966 fou designat primer president del Club Balonmano Cardedeu, càrrec que ocupà durant tres anys Posteriorment, inicià la carrera com a àrbitre, i després de dues temporades en la divisió d’honor espanyola 1973-75 aconseguí la categoria d’àrbitre internacional El 1981 esdevingué el president del Comitè d’Àrbitres espanyol, càrrec que ocupà en diferents etapes fins el 1990 El 1986 esdevingué també director de l’Escola Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola d’Handbol Rebé les medalles de plata i d’or i la placa al mèrit de la federació espanyola

Membre del CN Barcelona, fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1948 i de gran fons en la Travessia del Port de Barcelona 1948 Com a waterpolista assolí dotze Campionats de Catalunya 1941, 1943-53 i catorze d’Espanya de primera divisió 1943-53, 1956-58 Jugà 37 partits amb la selecció espanyola, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 i guanyà els Jocs Mediterranis 1951 Rebé la placa d’honor de la federació espanyola 1952 i la medalla al mèrit de la federació catalana 1958

Membre de la Penya Ciclista Bonavista de Manresa, del 1940 al 1946 fou ciclista amateur El 1949 fou nomenat vicepresident de la Penya El 1985, ja com a president, organitzà moltes proves, entre les quals destaquen els brevets  classificatoris per la París-Brest-París i els Campionats d’Espanya i d’Europa per a sords El 1988 rebé la placa de la Federació Catalana de Ciclisme El 1991 fou homenatjat per l’organització de la Volta a Catalunya i el 1993 fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Amb l’equip del Club Natació Barcelona fou onze vegades campió d’Espanya de primera categoria 1953-60, 1962, 1963, 1964 i intervingué en la primera Copa d’Europa que disputà el seu club 1964 Amb tan sols quinze anys debutà amb la selecció espanyola 1953, amb la qual participà en els Campionats d’Europa 1954, 1958 i els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Comptabilitzà 64 partits internacionals Com a nedador fou campió de Catalunya dels 1500 m lliure 1956 El 1962 la federació espanyola li concedí la placa d’honor

Vinculat al Club Esportiu Mediterrani, fou un especialista de l’estil braça al final de la dècada dels cinquanta Guanyà el Campionat de Catalunya en la prova de 200 m braça 1956 i establí el rècord català en la mateixa prova 1957 Nedà amb la selecció catalana i amb l’espanyola També participà en els Campionats de Catalunya interclubs i la travessia del Port de Barcelona El 1968 rebé la placa del Club Esportiu Mediterrani i en fou nomenat soci d’honor Posteriorment entrenà el Club Natació Atlètic

La serralada de l’Himàlaia, a la fotografia en visió de satèllit, és una de les unitats fisiogràfiques més sobresortints de la Terra Com les altres unitats, l’Himàlaia és el resultat de l’acció de processos diversos —sedimentaris, volcànics i magmàtics d’altres tipus, de plegament i fracturació, d’erosió, i encara d’altres— desenvolupats al llarg de milions d’anys Tots aquests processos són interrelacionats, i avui hom disposa d’un cos doctrinal coherent i sòlidament fonamentat que explica els processos geològics més importants i les seves relacions la tectònica de plaques L’Himàlaia és el…

La collocació d’una placa commemorativa a la casa del carrer del Bruc de Barcelona on va viure és el primer dels actes de l’Any Palau i Fabre, amb motiu del centenari del naixement del poeta Josep Palau i Fabre 1917-2008 L’endemà se celebra la inauguració oficial a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac amb un concert de Maria del Mar Bonet L’Any Palau i Fabre comprèn un programa d’exposicions, conferències, concerts, projectes editorials i acadèmics per a la divulgació de la vida i l’obra de l’escriptor Manuel Guerrero n’és el comissari

El fibló dels escorpins és corbat i dur, i comunica amb una glàndula verinosa El fibló dels himenòpters aculeats és un oviscapte modificat, i consta d’una beina quitinosa que s’articula amb peces destinades a l’evaginació del fibló, un bulb del fibló, una glàndula alcalina, una placa triangular i una de quadrada, dos palps sensitius i un sac de verí, amb un canal que desemboca a l’extrem del fibló Quan una abella fibla, el fibló generalment es desprèn, juntament amb el sac de verí i una part dels intestins, i això en provoca la mort

És una placa de bronze que porta escrit el decret del 18 de novembre del 90 aC pel qual el general Gneu Pompeu Estrabó, pare de Pompeu el Gran, concedeix el dret de ciutadania romana als trenta equites hispànics que formaven la turma saluitana per llur comportament, especialment en els combats lliurats a la vora d' Asculum avui Ascoli durant les guerres màrsiques Hi ha una llista amb els noms dels cavallers i llur origen —entre els Pirineus centrals i la vall de l’Ebre—, i és un testimoniatge de l’existència a Hispània d’una clientela pompeiana

Dedicat a la cria i a deixar anar coloms, el 1932 es feu soci de la Societat Columbòfila del Poble-sec, de la qual fou president durant cinquanta anys El 1954 obtingué la llicència en l’àmbit estatal de vols de coloms Des del seu club promocionà aquest esport i aconseguí un augment significatiu del número de socis Amb els seus coloms aconseguí nombrosos títols, com el Campionat de Catalunya 1943, 1955, 1960 El 1984 fou nomenat conseller de la Federació Catalana de Coloms Esportius per a afers d’inspecció Rebé la placa al mèrit esportiu de la federació