Resultats de la cerca
Es mostren 1757 resultats
Història il·lustrada de l’esport a Catalunya
Portada del primer volum de la Història il·lustrada de l’esport a Catalunya
Enciclopèdia Catalana
Publicacions periòdiques
Esport general
Publicació en dos volums sobre la vida esportiva de Catalunya entre els anys 1870 i 1975.
Escrita pels historiadors Xavier Pujades i Carles Santacana fou publicada per l’editorial Columna i la Diputació de Barcelona els anys 1994 i 1995 Profusament illustrada, el primer volum ateny el període 1870-1931 i el segon 1931-75
Atlética
Portada del número 11 de la revista Atlética (maig del 1917)
Biblioteca de l’Esport
Atletisme
Publicacions periòdiques
Revista d’atletisme publicada a Barcelona entre el novembre del 1916 i el febrer del 1919.
Editada per la Reial Federació Atlètica Catalana, difonia els reglaments de diferents esports i proposava l’exercici físic com a hàbit saludable Escrita en castellà, també oferia la crònica esportiva estatal Tingué corresponsalies a diverses ciutats espanyoles i a l’estranger i fou dirigida per Albert Maluquer Tingué una periodicitat mensual fins que, el 1917, esdevingué quinzenal
Stadium
Portada del núm. 198 de la revista Stadium (març del 1917)
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona des del maig del 1911.
Adreçada a la societat benestant barcelonina que s’introduïa a l’esport, en fou director Ricard Cabot i redactor en cap Josep Elies Juncosa D’acurada presentació i ben illustrada, oferia seccions temàtiques com “Sección doctrinal”, “El apostolado del sport”, “Crónica gráfica”, “Nuestras sociedades”, “La moda en el sport”, “De sociedad” i “Las industrias del sport” Incloïa un suplement independent, titulat Guia del sportman De periodicitat quinzenal i setmanal, se’n publicaren 562 números i estigué activa fins al desembre del 1930
Sports
Portada del núm. 1 de la revista Sports (octubre del 1923)
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona des de l’octubre del 1923.
Era un setmanari multiesportiu amb abundant informació sobre el futbol Fou dirigit per un consell de direcció format per Josep A Trabal, que signava articles d’opinió Miquel Cabeza, i Pere Dalmau, que seguiren l’ideari que havien encetat a La Jornada Deportiva Disposà de periodistes esportius com Lluís Meléndez i José Luís Lasplazas, i els reporters Gaspar, Serrano i Florit Se’n publicaren 26 números
humorisme
humorisme Portada de “L’Esquella de la Torratxa” del 30 d’octubre de 1886
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Estil literari, gràfic o artístic en general, mitjançant el qual hom interpreta la realitat en els seus caires còmics, absurds o incongruents.
És una òptica vital amb moltes manifestacions, que van des de la moralització a l’escarni, i és fruit de l’observació i de l’estudi de les actituds psicològiques Bé que primitivament cercà l’exageració dels defectes físics i de les situacions grotesques per provocar el riure, després analitzà els costums socials i finalment aprofundí el caràcter de les persones per servir la comunitat o per aprofitar-se'n La seva manifestació plàstica és anomenada correntment caricatura Cal notar també la seva àmplia utilització en el periodisme com a instrument de penetració política Tots els pobles i totes…
El Gall
Portada de l’exemplar número 16 del setmanari El Gall (19 d’octubre de 1912)
Setmanari
Setmanari nacionalista en català que aparegué a Barcelona del 4 de juliol de 1912 al 4 de gener de 1913, dirigit per Francesc Xavier Gambús.
Es destacà pel nombre d’illustradors entre altres, hi collaboraren Apelles Mestres, Pasqual Capuz, Junceda, etc
Pius XII
Pius XII a la portada del diari La Mañana, 5 de desembre de 1951
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Eugenio Pacelli en esdevenir papa (1939-58).
Ordenat de sacerdot a Roma, ocupà diversos càrrecs a la cúria romana 1899 nunci a Munic 1919 i a Berlín 1920, succeí Gasparri en la secretaria d’Estat La primera part del seu pontificat fou marcada per la Segona Guerra Mundial no aconseguí de frenar-la agost del 1939 ni evitar que hi entrés Itàlia 1940, ni que Roma fos considerada ciutat oberta per estalviar-ne el bombardeig es dedicà, doncs, a les accions humanitàries d’atenció als empresonats, de salvació de jueus —sense una condemnació oberta de la persecució racista, cosa que donà lloc a una polèmica vigent després de la seva mort— i de…
Deba
Vista des d'un dels miradors del municipi de Deba
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Guipúscoa, País Basc, situat a la dreta del riu Deba i de la ria de Deba, que formen el límit NW del municipi.
L’economia és força diversificada Hi ha quelcom d’agricultura i ramaderia boví És port pesquer i lloc d’estiueig Hi ha una certa activitat indústrial sector del metall, especialment L’església de la vila de Deba és d’origen gòtic en destaquen la portada, el cor i el claustre
Heinric van Veldeke
Literatura
Escriptor neerlandès.
Escriví una vida de sant Servaci 1170, una trentena de cançons amoroses i la novella Eneit , la qual, quasi acabada el 1174, fou robada i portada a Thüringen, on restà nou anys, després dels quals l’autor l’enllestí 1184 La seva tradició lingüística i estilística pertany al nucli cultural renà
Joan Baptista Ravanals
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Deixeble d’Evarist Munyós Caracteritzat pel seu barroquisme, assolí gran renom Féu diversos retrats — Rodrigo Caballero y Llanes, Felip V a cavall, Jeroni Simó, Gregori de Ridaura 1705, etc—, illustracions per al Compendio de Matemáticas del PTosca i la portada del Centro de la Fé Ortodoxa d’Aranaz 1723, entre altres obres