Resultats de la cerca
Es mostren 1335 resultats
aufrany
aufrany
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de la família dels vultúrids semblant als voltors, però bastant més petit que aquests (60 cm de llargada aproximadament).
Els aufranys adults són de color blanc brut, amb els extrems de les ales i de la cua negres Com tots els vultúrids, manquen de plomes al cap i al coll, on la pell aspra i groguenca resta al descobert damunt el cap tenen un mena de cresta de plomes S'alimenten de carronya s’agrupen en bandades entorn d’animals morts Viuen preferentment en zones muntanyoses Són freqüents a l’Europa mediterrània i al nord d’Àfrica És anomenat també voltor petit
delació
Dret català
En el procés d’adquisició de l’herència, manifestació per la qual el cridat, sia per voluntat del causant o per la llei, immediatament l’accepta o la repudia.
Generalment la delació té lloc en el mateix moment d’obrir-se la successió del difunt, això és, a la seva mort però es poden també donar casos de delació diferida —cas de l’instituït sota condició suspensiva i d’institució d’un concebut— o de delació successiva , quan hi ha un altre hereu instituït preferentment, en el qual cas la delació successiva té lloc en frustrar-se la primera delació o després d’haver-se esgotat el temps d’aquesta
Club Natació Tàrrega
Esport general
Club poliesportiu de Tàrrega.
Fundat l’any 1946, se centra preferentment en el basquetbol, tot i que també té seccions de natació, handbol, tennis de taula i voleibol L’equip masculí de basquetbol juga habitualment a la categoria de Copa Catalunya També disposa d’equip femení en categories d’àmbit català i equips en categories inferiors Des del 2010 té la seu al nou pavelló del club, que també és seu de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega El 2011 tenia uns 2100 socis
màquina segadora
màquina segadora-batedora
© Fototeca.cat
Agronomia
Màquina agrícola emprada per a segar herba o, especialment, cereals.
Les màquines petites emprades per a tallar herba són anomenades preferentment dalladores Les segadores pròpiament dites són destinades molt especialment a segar cereals de tija ja seca i són molt perfeccionades, de manera que, ultra ésser de rendiment elevat, solen permetre d’efectuar altres operacions complementàries de la sega Els dos tipus més emprats actualment són la màquina segadora-agarbadora i la màquina segadora-batedora Llevat de les dalladores, que poden ésser arrossegades per un tractor o per animals, les segadores solen ésser automòbils
Club Hoquei Cadí
Hoquei sobre patins
Patinatge
Club d’hoquei sobre patins i de patinatge artístic de la Seu d’Urgell.
Fundat el 1984, nasqué amb el nom de Club d’Hoquei Arfa al municipi d’Arfa Participà per primera vegada en una competició la temporada 1986-87 amb dos equips de categories inferiors L’any 1995 es traslladà a la Seu d’Urgell i prengué el nom actual La secció d’hoquei disposa d’equip sènior, equips en categories inferiors i escola d’hoquei L’equip juvenil fou subcampió de la Copa Generalitat 1992 La secció de patinatge artístic es dedica preferentment a la formació
Club Esportiu FiS El Prat

Jesús Collado Alarcón, del Club Esportiu FiS El Prat, en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008
Club Esportiu FIS El Prat
Esport general
Club poliesportiu del Prat de Llobregat per a persones amb discapacitat física.
Centrat preferentment en la natació, participa en el Campionat de Catalunya de natació adaptada i ha organitzat alguna prova de la Lliga Catalana Alguns dels seus nedadors participen en competicions d’àmbit internacional En destaca Jesús Collado Alarcón, medallista als Jocs Paralímpics de Sydney, i Víctor Villanueva, campió d’Espanya en diverses ocasions Fa ús de la piscina Sagnier del Prat de Llobregat També practica basquetbol en cadira de rodes, voleibol, atletisme, halterofília i boccia Disposa d’una secció per a persones amb paràlisi cerebral
Centre Catòlic de l’Hospitalet
Esport general
Entitat cultural de l’Hospitalet de Llobregat.
Fundada el 1904 per Santiago Oliveras, fou un dels referents de la vida associativa, cultural i esportiva de l’Hospitalet de Llobregat Destacà per la seva tradició teatral, però també per la pràctica del basquetbol El 1928 Josep Maria Feliu creà la secció de bàsquet, que fou una de les pioneres d’aquest esport a Catalunya Jugà preferentment en categories territorials i el 1980 guanyà el Campionat de primera catalana Disposa d’escola de bàsquet i equips en categories inferiors Juga al Nou Pavelló del Centre
Antoni Samarra i Tugues
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Autodidacte Es traslladà a Barcelona 1901, on estudià a l’Ateneu Obrer i entrà a treballar al taller de l’escultor decorador Dídac Massana Féu una exposició individual a la Sala Parés, apadrinat per IIglésias i JPous i Pagès L’any següent exposà a la Paeria de Lleida Els seus dibuixos i pintures, preferentment paisatges i notes de petit format, s’inscriuen en l’àmbit del postmodernisme El Museu Morera de Lleida en posseeix una mostra representativa També fou autor de l’obra teatral Un punt lluminós
Antònia Bardolet i Boix
Literatura catalana
Narradora, poeta i traductora.
De formació autodidàctica, collaborà a publicacions periòdiques com “Gazeta Montanyesa” de Vic, en què aparegueren els seus primers treballs en vers, i Feminal de Barcelona, on publicà alguns poemes i traduccions d’autors anglesos Cultivà preferentment la prosa Publicà un recull de narracions sobre la psicologia femenina, Siluetes femenines 1913, a la “Biblioteca d’Autors Vigatans”, una tria de les quals aparegué en un volum de la collecció “Lectura Popular”, i el 1918, la traducció de la novella de ME Ruffin, El defensor del silenci
Benedetto Antelami
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte llombard.
Treballà preferentment a Parma, on esculpí el Davallament de la catedral 1178 i, el 1196, hi començà la construcció i decoració del baptisteri, separat de l’església, seguint el costum de l’època Els alts relleus dels Mesos de l’any de la catedral de Ferrara són atribuïts a la seva escola Fou l’escultor romànic més influent de la Itàlia del nord La seva obra, de ressonàncies bizantines i del romànic francès, especialment del provençal, presenta inicis del realisme propi d’èpoques posteriors
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina