Resultats de la cerca
Es mostren 215 resultats
perfectivació
Gramàtica
Trànsit d’un verb imperfectiu a un de perfectiu mitjançant algun procediment morfològic, com el pas de tenir a obtenir per l’addició d’un prefix.
sim-
Química
Prefix no sistemàtic, abreviatura de simètric, que indica que, en l’estructura d’un compost orgànic, determinats substituents són disposats simètricament respecte a l’esquelet carbonat.
para-
Química
Prefix que, anteposat al nom d’un derivat benzènic disubstituït, indica que els dos substituents estan units a àtoms de carboni en posicions relatives 1,4.
Es representa per p -
di-
Química
Prefix que significa dos cops, doble, especialment emprat en la formació dels noms sistemàtics dels composts inorgànics, particularment dels composts formats exclusivament per elements no metàl·lics.
Indica doble proporció estequiomètrica d’un dels elements, com, per exemple, diòxid de nitrogen
beta
Química
Símbol, utilitzat com a prefix, amb el qual en la nomenclatura orgànica no sistemàtica són designades certes posicions o configuracions de les molècules, o certs isòmers.
La posició β significa en el naftalè la posició 2, en els heterocicles amb un sol heteroàtom, en les cadenes lineals , en un substituent alifàtic d’un cicle la posició següent a l’alfa La configuració β és, en les oses , la de l’anòmer de poder rotatori menys elevat en la sèrie D o més elevat en la sèrie L L’isòmer β és, en el pinè , el que conté un doble enllaç exocíclic
alfa
Química
Símbol, utilitzat com a prefix, amb el qual, en la nomenclatura orgànica no sistemàtica, són designades certes posicions o configuracions de les molècules, o certs isòmers.
La posició α significa en el naftalè , la posició 1 en els heterocicles amb un sol heteroàtom, la posició contigua a aquest en les cadenes lineals , el carboni que porta el grup funcional principal si aquest no conté carboni o el carboni contigu si el grup funcional conté carboni en un substituent alifàtic d’un cicle, la posició més pròxima al cicle La configuració α significa en les oses , la de l’anòmer de poder rotatori més elevat en la sèrie D o menys elevat en la sèrie L en els esteroides, la dels substituents en posició trans L’isòmer α és, en el pinè , el que conté el doble enllaç…
àcid carboxílic
Punts de fusió i d’ebullició dels àcids carboxílics alifàtics saturats, de cadena no ramificada
Química
Qualsevol de les substàncies orgàniques de fórmula general R—COOH, que tenen en llur molècula un o diversos grups carboxil i que manifesten, per tant, les propietats àcides que aquest confereix.
El grup carboxil ocupa forçosament una posició terminal en l’esquelet dels carbonis, ja que només té un enllaç lliure Segons quina és la natura del grup R, els àcids carboxílics es classifiquen en alifàtics, alicíclics que poden ésser, uns i altres, saturats o insaturats, aromàtics i heterocíclics Si al grup R hi ha d’altres grups funcionals, és possible de distingir també entre un àcid alcohol, un àcid fenol, un àcid cetònic, un aminoàcid, etc D’acord amb les normes de la IUPAC, els àcids carboxílics són designats fent seguir la paraula àcid d’un adjectiu format afegint al nom de l’…
anteiso-
Química
Prefix utilitzat a vegades en la designació d’àcids grassos, que indica la presència d’un metil en el tercer carboni comptat a partir del darrer de la cadena.
semiologia
Música
Teoria general dels signes.
Terme derivat del prefix semio- del mot grec semeion , que significa ’senyal', ’símptoma' CS Peirce 1839-1914 i F de Saussure 1857-1913 són considerats els fundadors de la semiologia moderna anomenada semiòtica pels anglosaxons, disciplina que sempre ha estat molt relacionada amb la lingüística, la qual era considerada pel mateix Saussure com una part d’aquella En ser la llengua el primer sistema de signes, és natural que la semiologia general i altres de parcials hagin evolucionat fonamentalment a partir dels avenços assolits en la semiologia de la llengua La semiologia de la música…
quilo-
Física
Forma catalanitzada del prefix del sistema internacional kilo-, que és emprada per a les formes catalanitzades d’algunes unitats (quilocaloria, quilogram, quilòmetre, etc.) i d’alguns derivats (quilometrar, quilometratge, etc.).