Resultats de la cerca

Doctorat a Oxford, estudià l’estereoquímica dels esteroides i reeixí en la síntesi del colesterol també estudià la química dels composts heterocíclics i l’enzimologia i la biosíntesi d’esteroides Compartí el premi Nobel de química del 1975 amb V Prelog

Estudià a Karlsruhe i a Basilea, i fou professor de química orgànica a Zuric des del 1929 Féu recerques en síntesis orgàniques polimetilens i terpens i en hormones, com la testosterona El 1939 rebé el premi Nobel de química, juntament amb AButenandt

Doctor en química per la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, és professor a la Universitat de Colorado Demostrà que l’ARN té activitat catalítica L’any 1989 rebé el premi Nobel de química juntament amb S Altman , que havia arribat independentment als mateixos resultats

Deixeble de Gay-Lussac a París, fou més tard professor a Giessen i Munic, on renovà l’ensenyament científic Creà una important escola d’investigadors dins la naixent química orgànica, a la qual aportà, ultra la seva teoria dels radicals juntament amb Dumas, nous mètodes d’anàlisi quantitativa, investigacions sobre determinats hidrocarburs amb Wöhler i altres, estudis sobre colorants d’origen mineral, treballs sobre fisiologia animal i vegetal i especialment les seves descobertes en el camp de la química agrícola nutrició mineral de les plantes, cicle del nitrogen, funció dels fosfats,…

Doctorat a Cambridge el 1950, fou professor a la Universitat d’Edimburg Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1978 pels seus treballs sobre els mecanismes de transferència d’energia química en els sistemes vius, que el menaren a la formulació de la teoria quimioosmòtica

Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències físiques i matemàtiques, fou catedràtic de química a la Universitat d’Oviedo 1847 i al Real Instituto Industrial, de Madrid, i d’anàlisi química a la Universitat de Madrid 1867 Fou un dels millors químics analistes de la seva època

Professor a Friburg i Munic, estudià la química orgànica i la bioquímica sals biliars, radicals, verins, tòxics, l’oxidació biològica etc, per la qual cosa rebé el premi Nobel de química l’any 1927 El seu fill, Otto Heinrich Wieland Munic 1920, ha continuat els treballs sobre bioquímica

Professor a Harvard, treballà en electroquímica i termodinàmica química i ideà un tipus de calorímetre adiabàtic És conegut sobretot pel fet d’haver determinat nombrosos pesos atòmics d’elements i pel fet d’haver confirmat l’existència de diferents isòtops El 1914 rebé el premi Nobel de química

Es doctorà a la Universitat de Leipzig, on fou ajudant de la càtedra d’anàlisi química és conegut pel fet d’haver posat a punt el procés Haber-Bosch d’obtenció d’amoníac a escala industrial L’any 1931 rebé, juntament amb Friedrich Bergius, el premi Nobel de química

E1939 arribà als Estats Units fugint de la persecució nazi als jueus i el 1945 es doctorà en química orgànica a la Universitat de Wisconsin-Madison És considerat el pare de la píndola anticonceptiva, que desenvolupà el 1951 en collaboració amb el mexicà Luis Miramontes i el mexicà d'origen búlgar George Rosengkranz a partir del descobriment de la progestina-19-norestistorena, un component que neutralitza la progesterona generada pel cos de la dona i que regula el cicle menstrual També descobrí el primer antihistamínic Entre el 1949 i el 1959 presidí el laboratoris Syntex a Mèxic, i des d'…